​Sant Cugat és la ciutat amb més dones treballadores de la llar de Catalunya

La ciutat vallesana acollirà una conferència sobre els riscos laborals d'aquest col·lectiu en el marc de les activitats del Dia Internacional de la Dona

La principal malaltia de les dones treballadores de la llar és el síndrome del túnel carpià.
La principal malaltia de les dones treballadores de la llar és el síndrome del túnel carpià. | Cedida.
06 de març del 2020
Actualitzat a les 12:28h
Les treballadores de la llar sovint són un dels col·lectius més oblidats pel que fa als riscos laborals que pateixen en el decurs de la seva jornada laboral. L'associació Europa Sense Murs treballa, precisament en la prevenció de riscos laborals i l'acompanyament a dones treballadores de la llar amb el projecte Sorela, que farà parada a Sant Cugat, el pròxim dijous 12 de març a la Casa de Cultura, dins de les activitats programades pel Dia Internacional de la Dona.

En un informe etnogràfic de diagnosi i d'identificació de necessitats de dones treballadores de la llar, publicat per la mateixa associació l'any 2018, Sant Cugat és la ciutat de Catalunya amb dones treballadores de la llar inscrites al Sistema Especial de Treballadores de la Llar (SETL) del Règim General de la Seguretat Social, en proporció a la seva població.

Segons l'estudi, en nombres absoluts Barcelona és la ciutat amb més dones inscrites (39.313), que representa un 2,42% del total de la seva població l'any 2018. Però en el mateix període a Sant Cugat hi ha 3.390 dones registrades, és a dir, un 3,78%. Pel que fa a les persones estrangeres registrades, a Sant Cugat n'hi ha 1.912, davant de les 1.478, amb nacionalitat espanyola. 

Altres ciutats que les segueixen són Girona (1,65%); Esplugues de Llobregat (1,58%); Tarragona (1,38%); Cerdanyola del Vallès (1,17%); o Castelldefels (1,16%). Pel que fa a les capitals del Vallès Occidental el percentatge de dones inscrites a Sabadell és de l'1,06% mentre que a Terrassa és del 0,68%.

A més de les dones registrades, l'Organització Internacional del Treball (OIT) estima que hi ha al voltant del 30% de dones treballant en domicilis privats de manera informal. En el mateix informe s'explica que a l'economia submergida es troben dones estrangeres sense papers però també dones immigrants amb permís de treball, nacionalitzades o comunitàries que no estan donades d'alta a la Seguretat Social per les famílies contractants. 

La síndrome del túnel carpià

La investigadora social i directora d'Europa Sense Murs, Gaby Poblet, considera que el col·lectiu més oblidat de les dones treballadores de la llar són aquelles majors de 45 anys. És per això que la xerrada que es farà a Sant Cugat vol intentar arribar al màxim de dones perquè aquestes coneguin els riscos laborals i tot allò que té a veure amb la seva salut en les jornades laborals.

Per exemple, l'esforç físic i psicològic tenen com a conseqüència dolors i afeccions que, si no reben el tractament adequat quan cal, es converteixen en estrès i depressió per l'acumulació de problemes i malestars. De l'estudi també se'n desprèn que una malaltia típica de treballadores de la llar que apareix en dones majors de 45 anys és la síndrome del túnel carpià.

Es produeix quan el nervi que va des de l'avantbraç fins a la mà es pressiona i provoca dolor intens, debilitat i entumiment de la mà i el canell. Quan la síndrome avança i no funciona la rehabilitació, s'ha d'operar. "Actualment és una malaltia reconeguda com a malaltia laboral, però moltes dones no ho saben i no demanen la baixa laboral", apunta Poblet.