03
de març
del
2020
Actualitzat
a les
8:11h
Sant Cugat del Vallès i el barri de Gràcia de Barcelona estan units per la popular festivitat de Sant Medir; però quin és el motiu? Segons explica el Costumari Català de Joan Arnades, l'origen de la festa prové d'un forner santcugatenc anomenat Josep Vidal i Granés que s'havia casat amb una barcelonina a principis del segle XIX.
Vidal que tenia una pastisseria al carrer Gran de Gràcia, era una persona molt malaltissa i després d'uns forts atacs de dolor, es va encomanar a Sant Medir prometent-li que cada any aniria de pelegrinatge a la seva ermita situada a la muntanya de Collserola i intentaria estendre la devoció al Sant. Així doncs, l'any 1830, muntat sobre una euga i acompanyat de dos músics, el forner va iniciar el seu primer romiatge a l'ermita de Sant Medir.
Cada any s'hi aniria afegint més gent al romiatge arribant a formar petites colles que organitzaven cercaviles pels diferents barris. Durant els romiatges, Vidal en homenatge al sant, llençava faves als veïns en honor a la llegenda. Unes faves que, posteriorment, passarien a ser substituïts per caramels.
Les faves de Sant Medir
La llegenda de Sant Medir es remunta fins a l'any 303. Un pagès que habitava a la serra de Collserola, en unes terres properes a Sant Cugat, es va trobar el bisbe Sever de Barcelona que fugia de la ciutat mentre sembrava faves. El religiós escapava de la persecució dels cristians sota ordres de l'emperador Dioclecià. Sever li va explicar al pagès Medir el motiu pel qual s'amagava i, decidint morir abans que renunciar a la fe cristiana, li va demanar que digués la veritat si algú preguntava per ell. Un cop se'n va anar, les faves van començar a créixer de manera miraculosa.
Poc després, els perseguidors es van trobar amb el pagès Medir que els va explicar la veritat: Sever havia passat per allà feia una estona mentre ell sembrava faves. Els homes, que van pensar que s'estava mofant d'ells i que protegia al bisbe, se'l van emportar. Més endavant, capturats tots dos, els van ser empresonats i martiritzats fins a la mort.
La celebració del segle XXI
Així doncs, les festes en homenatge al sant continuen avui dia amb molta força tant a Sant Cugat com als barris barcelonins de Gràcia, la Bordeta, Sarrià i Sant Gervasi. Al matí, cada any les diferents colles comencen un romiatge fins a l'ermita de Sant Medir des d'on es fa l'aplec en honor al sant, amb una missa i l'acte de col·locació de llaçades commemoratives a la bandera de cada colla -exceptuant el barri de la Bordeta que fa la celebració el següent diumenge de la festa-.
Vidal que tenia una pastisseria al carrer Gran de Gràcia, era una persona molt malaltissa i després d'uns forts atacs de dolor, es va encomanar a Sant Medir prometent-li que cada any aniria de pelegrinatge a la seva ermita situada a la muntanya de Collserola i intentaria estendre la devoció al Sant. Així doncs, l'any 1830, muntat sobre una euga i acompanyat de dos músics, el forner va iniciar el seu primer romiatge a l'ermita de Sant Medir.
Cada any s'hi aniria afegint més gent al romiatge arribant a formar petites colles que organitzaven cercaviles pels diferents barris. Durant els romiatges, Vidal en homenatge al sant, llençava faves als veïns en honor a la llegenda. Unes faves que, posteriorment, passarien a ser substituïts per caramels.
Les faves de Sant Medir
La llegenda de Sant Medir es remunta fins a l'any 303. Un pagès que habitava a la serra de Collserola, en unes terres properes a Sant Cugat, es va trobar el bisbe Sever de Barcelona que fugia de la ciutat mentre sembrava faves. El religiós escapava de la persecució dels cristians sota ordres de l'emperador Dioclecià. Sever li va explicar al pagès Medir el motiu pel qual s'amagava i, decidint morir abans que renunciar a la fe cristiana, li va demanar que digués la veritat si algú preguntava per ell. Un cop se'n va anar, les faves van començar a créixer de manera miraculosa.
Poc després, els perseguidors es van trobar amb el pagès Medir que els va explicar la veritat: Sever havia passat per allà feia una estona mentre ell sembrava faves. Els homes, que van pensar que s'estava mofant d'ells i que protegia al bisbe, se'l van emportar. Més endavant, capturats tots dos, els van ser empresonats i martiritzats fins a la mort.
La celebració del segle XXI
Així doncs, les festes en homenatge al sant continuen avui dia amb molta força tant a Sant Cugat com als barris barcelonins de Gràcia, la Bordeta, Sarrià i Sant Gervasi. Al matí, cada any les diferents colles comencen un romiatge fins a l'ermita de Sant Medir des d'on es fa l'aplec en honor al sant, amb una missa i l'acte de col·locació de llaçades commemoratives a la bandera de cada colla -exceptuant el barri de la Bordeta que fa la celebració el següent diumenge de la festa-.