«Tota acció dirigida a lluitar pel clima i despertar la ciutadania serà benvinguda»

Alba Gordó és la comissionada per l'Emergència Climàtica a Sant Cugat. Una nova figura política creada per fer front a la realitat climàtica a la qual s'enfronta el món sencer i que també s'ha de combatre a escala local.

Durant les darreres setmanes, les polítiques mediambientals han ocupat el centre de l'agenda mediàtica santcugatenca com mai abans. La declaració institucional per l'Emergència Climàtica a l'Ajuntament va obrir el pastís, precedida per les taules ciutadanes per l'emergència climàtica que han generat un interès massiu entre la població. I encara a l'horitzó, l'ordenança per aprovar una Zona de Baixes Emissions de caire municipal es deixa entreveure.

Malgrat tot, la urgència per tal de mitigar, més que aturar, les conseqüències del canvi climàtic, creix. I juntament amb aquesta, també creix la pressió ciutadana que reclama "grans accions" i mesures dràstiques que "despertin a la ciutadania" i reverteixin el model de consum i d'emissions actual.

- Què vol dir ser la Comissionada de l’Emergència Climàtica?

- Això és una declaració d’intencions. Una declaració que s’està començant a materialitzar amb diverses accions que s’estan prenent des de l’Ajuntament de Sant Cugat com ara la declaració d’emergència climàtica o la posada en marxa de les taules d’emergència climàtica; tant tècniques com ciutadanes. Volem que tothom se senti partícip d’aquest canvi de paradigma tan necessari. A més, a partir d’ara, totes les accions que es duguin a terme des del consistori han de ser conseqüents amb aquesta línia; i això, evidentment tampoc es pot pretendre que succeeixi d’un dia per l’altre.

- Quin és l’objectiu del Comissionat?

- L’objectiu final és que Sant Cugat esdevingui molt més sostenible de què és ara. Tenim dades que demostren que les persones amb més capacitat econòmica són les que tenen una petjada ecològica més gran, ja que són xifres que tenen una vinculació directa al consum. Som conscients que Sant Cugat és una de les ciutats més desiguals però alhora, també amb més capacitat econòmica i, per tant, que més contamina.

La crisi climàtica no s’arreglarà des de cap ajuntament però Sant Cugat hi aportarà el seu gra de sorra

Ja fa temps ens vam adherir al Pacte dels Alcaldes i les Alcaldesses pel Clima i l’Energia pel qual s’aprovava reduir un 40% l’empremta ecològica de les emissions de diòxid de carboni de cara l’any 2030 en relació amb les dades del 2005. No obstant, des de l’Ajuntament ens hem compromès a augmentar aquesta xifra fins a un 55%. No és quelcom banal.

- És realista aquest 55%?

- Estem treballant per intentar esbrinar quines mesures hem d’emprendre per arribar-hi, i a partir d’aquí, naixerà el pla d’acció de l’Ajuntament per poder implementar-lo. És realista? Home, els plans els estem treballant perquè ho siguin.

Alba Gordó, comissionada per l'Emergència Climàtica a Sant Cugat Foto: Sergi Baixas

- Els santcugatencs més compromesos amb la lluita contra el canvi climàtic demanen una “gran acció”. Què els hi respon?

   
- Però en aquest sentit, fins a quin punt les administracions locals tenen competències per revertir la situació?

- L’Ajuntament té la capacitat que té, és evident. La crisi climàtica no s’arreglarà des de cap ajuntament però Sant Cugat hi aportarà el seu gra de sorra. Nosaltres treballarem en tot allò que tinguem capacitat de fer per impulsar aquest canvi de paradigma per una transició a una ciutat més sostenible que ens permeti reduir dràsticament la nostra empremta ecològica. En aquest sentit, engegarem una campanya comunicativa pedagògica per a conscienciar a més santcugatencs.

- A finals de gener es va donar el tret d’inici a la Taula Ciutadana per l’Emergència Climàtica. Quina valoració en feu?

- Molt positiva. Vam quedar molt sorpresos de la gran expectació i de l’èxit de convocatòria. Més d’un centenar de persones van assistir; quelcom inimaginables uns anys enrere. Som conscients de l’interès que genera avui dia aquest tema i volem que tothom se senti cridat a participar. Ens necessitem els uns als altres per teixir aliances i lluitar pel mateix objectiu des de llocs diferents.

- I d’aquesta Taula sortirà...

- La redacció del Pla d’Acció per a l’Emergència Climàtica. Però apart, també volem que en aquestes trobades l’espai ecologista de la ciutat es conegui i es cohesioni més; que serveixi per enfortir les relacions i esdevingui un espai d’altaveu que porti els temes mediambientals al centre del debat polític.

- Molta gent espera que tot això no acabi en paper mullat.

- Clar. Nosaltres som un equip de govern molt novell i venim de 32 anys d’un altre molt diferent. Ara s’acaba d’obrir una nova etapa i per això hem començat amb una declaració d’intencions sobre tot allò què podem aspirar. La intenció és clara i la idea és condicionar-nos a nosaltres mateixos com a govern a inevitablement emprendre accions en aquesta direcció. És un risc perquè si no complim se’ns menjaran, però si no ho estiguéssim fent, no podríem arribar a ser transformadors. Estem jugant a la corda fluixa però és necessari.

- Ara s’està negociant el pressupost. Pot avançar quelcom?

- No (riu). No podem avançar res. L’únic és que per combatre el canvi climàtic s’ha de treballar d’una manera molt transversal involucrant a tots els serveis on tothom hi ha de posar de la seva part. Les inversions en aquesta matèria queden molt repartides entre les diferents regidories.

- L'agost passat, el TOT Sant Cugat recollia unes polèmiques declaracions seves on s'hi podia llegir: “La responsabilitat és alhora individual i col·lectiva. Individualment es poden fer moltes coses i la primera, per exemple, és no volar o tenir menys fills. A partir d’aquí que cadascú ha de valorar l’impacte de les seves accions i ser-ne conscients”. Això és així?

- Primer de tot, gràcies per fer-me la pregunta perquè fins ara se n’havia escrit molt sobre el tema però ningú m’havia donat l’oportunitat d’explicar-me. A mi, en aquell moment se’m va preguntar sobre què és el que es pot fer a nivell individual per reduir l’empremta ecològica i, sense pensar-hi massa, vaig recordar un estudi científic que havia llegit un parell de dies enrere en el qual s’explicava que el tenir fills i volar eren les accions que tenien més impacte.

"La societat civil que ha d’apretar molt, moltíssim i molt més del que ho està fent"

Cal recalcar que això no ho vaig dir com a premissa meva sinó citant en tot moment aquesta font en concret que dona voltes a la idea de la gran empremta de carboni que genera una persona al llarg de la seva vida i que deixaria de ser si no arribés a néixer. No obstant, es tracta d'un estudi que no té consens científic i que alhora parteix d’una gran fal·làcia i és que les persones contaminaran més o menys depenent d’on visqui. 

- Per tant, no s'identifica amb aquestes paraules?

- No. Va ser un error i en el seu moment ja vam fer uns aclariments via Twitter. Tot i així, m’agradaria tornar a recalcar i deixar clar que no són paraules meves sinó l'exemple d’un article científic que vaig recordar. 

- Com avança el projecte de la Zona de Baixes Emissions?

- Abans de l’estiu tindrem l’ordenança que està previst que s'apliqui abans d'acabar el 2020. L’ordenança -que restringirà el trànsit dels vehicles més contaminantss al centre de Sant Cugat- serà molt similar a la implementada a Barcelona a principis d'any i ara, des de l'Ajuntament, estem acabant de tancar-la amb els últims detalls.

- Fridays For Future proposa viananitzar el centre de Sant Cugat seguint un model similar a l’aprovat a les grans ciutats del nord d’Europa. Quina lectura en feu?

- Una vegada estigui aprovada la Zona de Baixes Emissions mirarem quines altres propostes podem obrir. En aquest sentit, Sant Cugat ja té una zona molt viananitzada i ja s’està avançant en aquesta línia i s’està fent molta feina a les escoles per reduir la presència dels cotxes als centres escolars. Tenim una sèrie de punts calents que estem estudiant abordar al més aviat possible. De fet, com més disposats estiguem tots plegats, incloc la ciutadania en el seu conjunt, serà més probable que les coses succeeixin.

- L’Ajuntament té por de tocar el cotxe?

- Sant Cugat té una realitat particular. És una ciutat molt dispersa i, per tant, reduir la presència del cotxe és tot un repte. Això no és com Barcelona que té una parada de metro cada cent metres com qui diu. Aquí tenim una realitat diferent amb zones amb població poc densa que dificulta molt la implementació de transport públic i alternatiu. Però sí, ens hi hem de posar. 

-S'estudiarà rebaixar els impostos i donar més bonificacions a les persones que apostin per la sostenibilitat?

- Això és un camp molt gran a recórrer on sobretot tenen capacitat legislativa altres administracions que no són les municipals i que queda englobat en la legislació verda i justa. Certament, tot això també s'haurà d’explorar per veure quina capacitat té l’Ajuntament per donar-hi resposta.

-Quina valoració feu de les manifestacions a Rubí que protesten per l’abocador ubicat a Can Balasc?

Doncs estem en contacte directe amb l’ajuntament de Rubí que està molt preocupat i que es troba amb una oposició ciutadana important. Sant Cugat no té cap abocador però en tenim molts a molt d'aprop tant a Cerdanyola com a Rubí; i en aquest últim cas, ens queda molt pròxim a la zona del polígon industrial de Can Calopa.
 

Evidentment hem d’encarar la problemàtica de Can Balasc; però tard o d’hora haurem d’anar a l’arrel del problema que no és què fem amb aquest abocador en concret, sinó que fem amb tants abocadors. En tenim el país farcit. Fins que no comencem a reduir la quantitat de residus que produïm aquest problema el tindrem nosaltres i tot el territori.

- Tot i que som un dels municipis que separem millor, l’objectiu és augmentar més la separació de les fraccions que ens arriben. Les directrius europees ens forcen a augmentar la qualitat de la recollida selectiva que demanen que estigui a un 60% i a Sant Cugat encara estem en un 48%. Però no només hem de separar millor la brossa sinó que n’hem de generar menys. També estudiarem impulsar en altres barris el porta a porta que, segons les dades indiquen, és el sistema més efectiu i funciona molt bé.