mobilitat

Els vallesans perden 4 milions d'hores a l'any per arribar a Barcelona en vehicle privat

Un informe del RACC analitza els 400 quilòmetres de corredors de l'entorn metropolità

per NacióDigital, 2 de desembre de 2019 a les 22:00 |
La C-58, a primera hora del matí. | ACN
La congestió als accessos a Barcelona afecta més de 320.000 persones cada dia, segons un estudi del RACC que ha analitzat 400 quilòmetres de corredors de l'entorn metropolità, presentat aquesta setmana. El volum de vehicles als accessos a la ciutat ha pujat un 15% respecte al 2016 i els ciutadans perden un 19,5% més de temps en congestions de trànsit.

En el cas del Vallès Occidental és el corredor amb més hores perdudes, amb un increment important respecte al 2016: de 2,6 milions d'hores anuals perdudes, als 4 milions actuals. Aquest increment és degut, en part, a les obres que s'han estat fent a la C-58 en sentit Barcelona. Els següents corredors on es perden més hores són les rondes (3,5 milions d'hores anuals) i el Baix Llobregat (3,2 milions).


Les persones que es desplacen de 7 a 8 hores pel corredor del Baix Llobregat (A-2 i B-23) perden 24 minuts, pràcticament el triple que fa tres anys. Els que utilitzen el corredor del Vallès Occidental (C-16, C-58 i AP-7) perden 23 minuts, mentre que el 2016 en perdien 13. Els usuaris de la C-31 i C-32 Nord (Maresme) són els que menys temps perden, 3 minuts.

Gairebé dos dies a l'any 


En termes globals, cada usuari perd quasi dos dies (47,8 hores) de mitjana a l'any en congestions. El president del RACC, Josep Mateu, reclama un pla d'inversió "d'emergència massiu en transport públic" perquè les alternatives al vehicle privat siguin competitives i fiables.  Entre altres mesures, demana executar amb urgència infraestructures al servei de Rodalies; ampliar els aparcaments de dissuasió a les estacions de tren i crear carrils bus-VAO de baix cost a la B-23, l'entrada pel Baix Llobregat, i a la C-31 Nord, pel Maresme. Alerta que cada dia més de 320.000 persones que accedeixen a Barcelona i l'àrea metropolitana en vehicle privat (78%) o en autobús interurbà (22%) pateixen retencions, un fet que provoca perjudicis en temps perdut, costos econòmics i contaminació de l'aire.

L'informe Evolució de la congestió als corredors viaris d'accés a Barcelona analitza les retencions de trànsit a les vies d’entrada i sortida de la ciutat i compara els resultats amb els d'un estudi del 2016. En temps, cada dia laborable es perden fins a 63.000 hores per la congestió als accessos metropolitans, que equivalen a 15,3 milions d'hores anuals, un 19,5% més que el 2016. El trànsit ha augmentat un 14,6% i, segons l'estudi, arriba a nivells similars als d'abans de la crisi, mentre que la capacitat de les infraestructures viàries i de transport públic no ha millorat. Els corredors de Barcelona, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat concentren prop del 80% de la congestió.


El cost social d'aquesta congestió –per calcular-lo, es tenen en compte les hores perdudes i el cost ambiental que provoquen les retencions– és de 169 milions d'euros anuals, 528 euros per usuari afectat, un 23% més que el 2016, quan era de 137 milions d’euros.
 

Trànsit vol donar prioritat a les motos i els vehicles d'alta ocupació per entrar a Barcelona Foto: ACN


S'avança l'hora punta

El volum de vehicles que circulen pels accessos a Barcelona tendeix a l'alça en totes les franges horàries en comparació amb el 2016. La congestió augmenta i alguns usuaris opten per avançar els horaris per intentar evitar les retencions. L'hora punta del matí comença una hora abans que al 2016 i també s'allarga durant més temps. Si el 2016 durava dues hores (de 7:00 a 9:00 hores), ara se n'allarga més de tres (de 6:00 a 9:15 hores).

El pitjor moment de l'hora punta s'ha avançat 30 minuts i actualment és a les 7:30. En aquest moment es poden arribar a acumular 52 quilòmetres de cues en total per la congestió, amb circulació a menys de 40 km/h. Les vies més afectades a aquesta hora són el corredor del Baix Llobregat (amb més de 14 km de retencions); la ronda de Dalt; la C-58 en sentit Barcelona i la ronda del Litoral.

A la tarda, l'hora punta també s'ha avançat i comença a les 16:30 hores, mentre que el 2016 era a partir de les 17:30. L'hora més crítica de la tarda són les 17:30, quan s'acumulen més de 18 quilòmetres de retencions, sobretot a la ronda de Dalt (B-20) i a la ronda del Litoral (B-10).

Els usuaris de les Rondes perden 28 minuts al dia en hora punta

El trànsit ha incrementat a totes les vies, excepte a la ronda del Litoral, una via que ja està molt saturada. El director de la Fundació RACC, Lluís Puerto, ha destacat que les vies on el trànsit més creix són la C-16 (52,5% més) i la C-33 (35,4%), les dues de pagament, fet que atribueix a l'increment de la congestió i que les persones busquin una alternativa.

Les persones que circulen en hora punta perden 15,2 minuts de mitjana entre les 7 i les 8 hores del matí, i 14,8 minuts entre les 8 i les 9, en comparació a un trajecte amb trànsit fluid. Els usuaris que circulen per les rondes de Barcelona són els més perjudicats, amb retards que superen els 28 minuts entre les 7 i les 8 del matí, gairebé el doble que el 2016, quan eren 15 minuts.

 

Mesures urgents

Entre les principals mesures que demana el RACC, habilitar carrils BUS-VAO de baix cost; ampliar la xarxa d'aparcaments de dissuasió i executar amb urgència les infraestructures de transport públic de Rodalies, com ara la línia ferroviària transversal, el segon túnel de FGC al Vallès o el desdoblament de la línia de Rodalies R3 (corredor del Vallès Oriental).

També, abaratir els títols de tarifa plana (T-Mes o T-Trimestre) de transport públic i fer una gestió intel·ligent de les infraestructures viàries, com completar la senyalització de velocitat variable a tota la xarxa o implementar tecnologia que permeti alertar d'avaries i accidents i la saturació de les entrades i sortides de les rondes de Barcelona, entre altres incidències, així com situar grues ràpides en punts estratègics.

El RACC demana finalitzar l'enllaç entre l'A-2 i l'AP-7 i el tram de la B-40 entre Abrera – Terrassa – Sabadell; crear accessos viaris exclusius per a vehicles pesants al Port i a la Zona Franca per descongestionar l'A-2 i la B-10. També proposa promoure el teletreball i flexibilitzar els horaris de feina i crear espais de coworking en els municipis de l'àrea metropolitana.

 

Participació