opinió

Temps convulsos, temps d'esperances

«No hi ha dubte que un nou 1 d'octubre tornarà, que hem d'estar preparats per guanyar-lo i que hem après dels errors»

per Mingo Meseguer, Sabadell, Catalunya | 1 d'agost de 2022 a les 18:00 |
Vespre del dimecres 13 de juliol. Una lleugera xafogor passejava pel petit i encantador pati de la casa Taulé; actualment, l'Arteneu. Una setantena de persones convidades per l'alcaldable d'ERC, Gabriel Fernàndez, vam assistir a la conversa que, sota el títol De Carme a Carme i amb el subtítol "Sabadell en la construcció de la República Catalana independent", hi van protagonitzar Carme Forcadell i Carme Garcia Suàrez.
 

El fil conductor del diàleg va ser explicitar on som com a moviment independentista, com a país, com a societat i, finalment, com a ciutat. On som i quin futur s'hi albira, des de la perspectiva global (principalment, d'àmbit europeu) fins a la local.
 

Érem davant de dues dones amb unes fortes conviccions polítiques d'esquerres i un gran compromís social i nacional. Totes dues començaren a desgranar l'actualitat sense oblidar esdeveniments del passat, la política internacional que ens condiciona ni les conseqüències que se'n deriven de cara al futur.
 
Malauradament –i en això, estic d'acord amb les dues ponents–, l'actual crisi socioeconòmica, amb una inflació que no coneixíem des de mitjans dels 80, amb l'afegit de la crisi energètica (un factor important de la greu crisi ecològica en la qual ja som), agreuja la crisi econòmica que arrosseguem des de 2008, i afecta de manera implacable el conjunt de la societat, però, de manera més punyent, les classes populars i els col·lectius vulnerables. A tall d'exemple, moltes persones, en aquests dies de forta onada de calor, no podran satisfer les seves necessitats vitals; a la nostra ciutat, resulta incomprensible que les piscines municipals no siguin de franc en la franja horària de més calor.
 
Quan es va parlar sobre on es troba actualment el moviment independentista, les Carmes van deixar palès que l'1 d'octubre de 2017 va ser l'acte de desobediència civil més gran que s'ha donat a l'estat espanyol (i en contra d'aquest) i el triomf més gran dels darrers 300 anys d'història de Catalunya. Comparteixo les reflexions que van fer: no som els independentistes i els favorables a un referèndum d'autodeterminació els que hem  de rectificar, i no hi ha dubte que un nou 1 d'octubre tornarà, que hem d'estar preparats per guanyar-lo i que hem après dels errors.
 
En Gabriel Fernàndez va emfatitzar que hem de trencar "aquesta dinàmica malaltissa que s'ha instal·lat en el món independentista de llançar-nos els plats pel cap perquè alguna cosa no va sortir bé el 2017". En aquest sentit, s'ha d'insistir en el fet que tothom és important i necessari, que tots som companys de viatge. ¿Podeu imaginar-vos, en un proper embat democràtic per a l'alliberament nacional, un consistori que no estigui comandat per un republicà al servei del país com el Gabriel?
 
A parer meu, i després d'escoltar les Carmes i les aportacions del públic assistent, es fa molt evident que cal una refundació i un canvi de rumb de les estructures i accions del nostre Ajuntament. El republicanisme sabadellenc serem part activa del lideratge i de l'assoliment d'aquest canvi, amb el compromís de millorar les condicions de vida de la ciutadania i de continuar empenyent per assolir la República Catalana. Estic convençut que, com diu el Gabriel, serà possible.

 

Participació