opinió

El Ripoll que volem. Una visió integradora del riu

«La història de Sabadell està estretament lligada al Ripoll i el progrés de la ciutat està molt relacionat amb la seva evolució. Les activitats agràries, industrials i socials sempre hi han estat presents»

per Carmel Montllor Nogués, Sabadell, Catalunya | 1 de maig de 2022 a les 12:00 |
Arran del projecte SurfCity, que contempla la instal·lació a Sabadell d’una escola de surf en l’anella esportiva de Sant Oleguer al costat de la Bassa i de la Pista Coberta d’atletisme, ha sorgit de nou la polèmica ciutadana sobre quin ha de ser el futur del Parc Fluvial de Ripoll. Per una part, hi ha una visió ecologista força estricta, que prioritza la protecció de la biodiversitat i la recuperació del patrimoni i que vol convertir el riu en una reserva natural i en un museu a l’aire lliure sobre la història de la ciutat, restringint la mobilitat. Per una altra, hi ha una visió més lligada a la mateixa realitat del riu, que considera que la protecció de l’espai natural és compatible amb el desenvolupament d’activitats industrials, esportives, culturals o lúdiques en els espais reservats, sempre que es compleixin els criteris mediambientals requerits.
 

Personalment estic convençut de la importància de la conservació de l’entorn natural i de la necessitat d’adaptar l’economia i el model de societat per garantir la sostenibilitat mediambiental del planeta i per aquest motiu comparteixo les inquietuds dels sectors de la societat més mobilitzats. L’objectiu final està clar, però la dificultat radica en la viabilitat del camí per arribar-hi, perquè si aquest no és sostenible en el sentit més ampli de la paraula, no es podrà assolir.
 

Quan es parla de la degradació del planeta sempre es focalitza en el desenvolupament industrial i en l’estil de vida, però tot sovint s’oblida la incidència de l’increment de la població. És evident que s’han de canviar molts paràmetres en els àmbits econòmic i social, però a més a més d’una millor distribució de la riquesa, se n’haurà de continuar generant per poder mantenir una població creixent, també en els països més desenvolupats, que augmentaran els seus habitants a través dels fluxos migratoris.      
 
La història de Sabadell està estretament lligada al Ripoll i el progrés de la ciutat està molt relacionat amb la seva evolució. Les activitats agràries, industrials i socials sempre hi han estat presents, comportant múltiples beneficis i també el greu problema de la seva degradació, que va ser possible capgirar a partir dels anys noranta del segle passat. La interrelació humana amb el riu ha estat constant i no es pot trencar, perquè aquest està integrat en el municipi i representa l’11,8% del terme.
 
Per poder dimensionar bé de què estem parlant, cal tenir present que el Parc Fluvial del Ripoll té una superfície de 442,38 hectàrees, de les quals 378,65 (85,7%) són espais protegits, 46,81 (10,5%) sòl industrial i 16,92 (3,8%) equipaments. Aquesta distribució es força raonable i permet una compartimentació d’activitats que, realitzades amb criteris de sostenibilitat, garanteixen la viabilitat del conjunt.
 
Voler convertir el Ripoll en un espai natural exclusiu amb tot el patrimoni restaurat, sense activitat industrial, amb un nombre reduït d’equipaments i amb una presència humana força limitada, implica no tenir en compte la història del riu, les dimensions de l’espai i la seva ubicació al costat d’una ciutat de 216.000 habitants, la viabilitat econòmica del projecte i en última instància el fet que les persones també formen part de la biodiversitat que es vol protegir. Cal buscar un equilibri que prioritzi la protecció de l’entorn natural, però que al mateix temps permeti el desenvolupament de l’activitat humana amb criteris de sostenibilitat mediambiental i que fomenti l’educació de la població en aquest àmbit. És cert que el riu té un equilibri fràgil que s’ha de protegir, però l’experiència dels darrers trenta anys ha demostrat que això és possible aconseguir-ho en les actuals condicions de distribució del territori.
 
Les inversions amb fons europeus realitzades abans de la crisi econòmica del 2008 van permetre la regeneració del Ripoll i ara, després d’un cert retrocés per la limitació de recursos, es treballa per recuperar el ritme amb noves inversions de fons europeus Next Generation, que es destinaran a la millora de l’accessibilitat i dels espais protegits. La feina per recuperar l’horta i fomentar la producció agrícola de proximitat és també rellevant.
 
Aquesta estratègia va acompanyada per una dinamització dels espais destinats a sòl industrial i equipaments, que es fonamenta en tres premisses: redefinir els usos i activitats que es poden fer per adequar-los al context actual, garantir que qualsevol nou projecte complirà amb els criteris mediambientals requerits i buscar la col·laboració privada per desenvolupar iniciatives i recuperar patrimoni.
 
El projecte SurfCity és un bon exemple que va en aquesta direcció si l’assoliment dels requeriments mediambientals addicionals permet la seva execució. Així mateix i segons diverses informacions, hi havia també un possible projecte per instal·lar una fàbrica de bicicletes elèctriques, que es va descartar perquè no s’adequava als usos i activitats actuals. Posats a somiar, a mi m’hauria agradat passejar un dia pel Ripoll i veure un antic vapor restaurat i convertit en un centre de producció de bicicletes elèctriques, generador de riquesa i de llocs de treball, i continuar el meu camí per la vorera del riu contemplant la fauna i la flora en bon estat de conservació. Crec que aquesta visió és possible d’aconseguir sense generar cap mena de contradicció.

 

Participació