opinió

Desmuntant el Xec Regal

«Per posar fre a la pandèmia, aquesta campanya, s’hauria hagut de fer, en tot cas, durant la mateixa»

per Margarida Massot, Sabadell, Catalunya | 17 de novembre de 2021 a les 12:00 |
Segons dades fetes públiques recentment, només un de cada quatre comerços de la ciutat s’ha adherit al xec regal i només una de cada deu llars n’ha fet ús. Això vol dir que el 90% dels xecs pensats per estimular el comerç local estan sense utilitzar, tot i que s’han allargat els terminis inicialment previstos per la campanya i no sembla que la situació pugui remuntar en un període breu de temps.

Si analitzem una mica millor els objectius de la campanya anunciats pel govern de la ciutat podrem veure com el que es proposaven aconseguir, no només ha estat mal plantejat sinó que tot plegat és summament confús i terriblement enganyós:


1. “Que el consum es quedi a la ciutat i vagi a parar a les botigues i a la restauració de Sabadell”

- Cal preguntar-se aquí, quins comerços i quines zones de la ciutat hi estan més adherits i veure si la distribució és equitativa per les diferents zones-barris de la ciutat. Cal més transparència informativa, cal un mapa amb la ubicació dels comerços, o un cop més resultarà cert allò de que es dona més a qui més té (conegut sociològicament com l’efecte Mateu).


2. “Així com posar fre als efectes de la pandèmia

- Per posar fre a la pandèmia, aquesta campanya, s’hauria hagut de fer, en tot cas, durant la mateixa, quan hi havia encara més precarietat laboral, i per tant també menys consum. Ara, la situació ha millorat substantivament i aquests diners es podrien destinar a altres causes més necessàries i justes.

3. “Promoure l’activitat econòmica i tot el que això implica en generació de llocs de feina i de progrés col·lectiu”

- D’aquesta idea se’n desprèn que hi haurà un augment gairebé causa-efecte de llocs de treball. I la pregunta que ens fem és: els comerços estan contractant més personal degut a l'allau de vendes que tenen? No ens sembla que sigui aquest el cas. Es donaran dades dels llocs de treball generats gràcies al xec-regal?

4. “Alhora també vol donar un petit suport a la despesa de les famílies”

- Aquesta campanya li costa a la ciutat 1,66 milions d’euros, que òbviament surten dels impostos i que va destinada a tothom (universal) sense distinció per raó de nivell socioeconòmic personal i/o familiar. Resulta del tot evident que 20 euros poden resultar insignificants per a una persona-família que no els necessiti i en canvi, si es distribuïssin (amb una mica més de criteri social) per raó de necessitat, se’n podria augmentar la quantitat i resultarien més útils i eficaços per a l’objectiu anunciat.

- No és agosarat pensar que seran precisament les famílies amb més nivell socioeconòmic les que rebran més fàcilment la informació, les que tindran més accés a l’app, que d’altra banda no deixa de ser una barrera digital, especialment per a la gent més gran, tornant un cop més a adonar la raó al tristament famós, efecte Mateu.

5. “El xec comerç constituirà un impuls a l’activitat econòmica de la ciutat, ja que suposarà una injecció econòmica de 3,3 milions d’euros als establiments de la ciutat, dels quals 1,66 milions d’euros són d’aportació municipal i uns altres 1,66 seran l’aportació del consumidor”.

- La idea que el xec comerç és una injecció econòmica de 3,3 milions d’euros, pressuposa clarament que sense aquest estímul ningú compraria res i les botigues estarien pràcticament buides, cosa que queda desmentida només donant un vol pels carrers, ja que com els experts diuen estem en un moment de revifament de l’economia i de bonança econòmica.

- També pressuposa que pel fet de publicitar-ho arreu, la gent no se n’adonarà i s’ho empassarà, sense més anàlisi crítica. Pressuposa tractar la gent, més com a clients (amb ofertes enganyoses) que no pas com a ciutadans que som de ple dret amb un mínim de criteri.

Podem concloure que aquesta és una campanya, d’entrada mal plantejada i fracassada, els seus objectius són més una declaració d’intencions, sense massa fonamentació, que una aproximació a voler pal·liar unes necessitats socials reals. Un seguit de mesures preses amb la intenció de marcar una estratègia que per populista, clientelar i partidista només podem qualificar d’electoralista.

 

Participació