opinió

Rectificar és de savis

«L'argument que el tancament del consultori del Poblenou és inevitable, i no per raons de seguretat, sinó per un canvi de model sanitari»

per Manuel Navas , 13 de desembre de 2020 a les 12:00 |
Sense entrar a considerar si la decisió ha estat per iniciativa pròpia o per la pressió social, celebrem que la direcció d'ERC Sabadell hagi fet propòsit d'esmena, desmarcant-se de la voluntat del CatSalut, que seguint les directrius de la consellera Sra. Vergés, pretén tancar el consultori de Poblenou (cosa que tramen des de fa temps i que, aprofitant la pandèmia, volen consumar).

Tot i això, la sinceritat d'aquest canvi queda en entredit amb el seu argumentari: "Defensa de la sanitat pública sense populismes partidistes" i "suport al fet que el consultori s'obri quan es preservi la seguretat dels usuaris i professionals", que apunta més a un viratge tàctic en l'àmbit local, dins el marc de lluita partidista al Govern de dagues voladores de la Generalitat, per l'hegemonia de la meitat de votants de Catalunya el 14-F, que a una voluntat sincera de rectificació. Però siguem positius, donem temps al temps i fixem-nos als fets. Tant de bo també rectifiquin i se sumin a la reivindicació ciutadana pel retorn de l'oncologia infantil al Taulí, d'on mai va haver de sortir, i que ells van justificar en contra de l'opinió de la majoria social.


No obstant això, és un error gruixut recórrer a la gastada expressió "populisme partidista" per desprestigiar l'activitat d'entitats socials que des de fa anys defensen la sanitat pública, oblidant que les etiquetes acaben dient més de qui etiqueta que de l'etiquetat. Però, a més, no és de rebut qualificar així als centenars de milers de persones que vénen denunciant que la debilitat de la sanitat, a causa de les retallades, ha impedit fer front a la pandèmia en millors condicions; o que la gestió privatitzada de les residències públiques ha provocat milers de morts; o que una sanitat disposant dels recursos que han retallat, hauria evitat morts i patiments objectivament evitables (per Covid-19 i pels efectes col·laterals de les llistes d'espera); etc.

I tenint en compte que, per afinitat partidista, acostumen a rebre informació puntual del CatSalut (en ocasions abans que l'Ajuntament -información privilegiada?-), és raonable deduir que ERC coneix de primera mà que la resposta donada a l'AV del Poblenou i la regidoria de Salut de l'Ajuntament és que, "el tancament del consultori del Poblenou és inevitable", i no per raons de seguretat (l'Ajuntament, per salvar aquest problema, va oferir l'ús exclusiu de Centre Cívic per al consultori mentre duri la pandèmia i buscar una solució definitiva que contempli un consultori al barri), sinó per un "canvi de model sanitari" que, per les dades que anem coneixent en comptagotes, ara amb el mantra de "l'optimització", segueix el camí de les retallades.


Sembla, després de mesos de pandèmia, no han après molt i segueixen sense entendre que no es tracta d'optimitzar la precarietat en què han situat la sanitat, sinó d'injectar recursos humans, econòmics i materials i que una gestió racional no pot obviar que la seva funció no és la rendibilitat econòmica, sinó atendre les necessitats sanitàries de poble mitjançant un servei públic que paguem amb els nostres impostos.

No cal insistir que, ni l'AV del Poblenou, ni la FAVS, plantegem l'obertura del consultori sense les mesures de seguretat, de manera que el comentari sobre la seguretat, així com la proposta d'abonaments de transports (que la majoria ja té) és intranscendent. El tema és simple: si s'està a favor de l'obertura del consultori del Poblenou com defensen els/les veïns/es i el ple de l'Ajuntament, aprovant la moció de la FAVSabadell, només queda treballar colze a colze per l'objectiu, deixant de banda el partidisme i el paper de franquícia de la conselleria.

Finalment, recordar que la "defensa de la sanitat pública" és una frase que requereix de contingut per assolir la seva dimensió social i que una sanitat, universal, amb recursos i de qualitat exigeix ​​el retorn d'allò expropiat; el final de les privatitzacions i externalitzacions (com els 18 milions d'euros a Ferrovial per rastrejadors); la contractació de personal per adaptar la plantilla a les creixents necessitats (inacceptable que en els últims anys hagin desaparegut més de 2000 llocs de treball); l'assignació del 25% de pressupost de sanitat a l'atenció primària (mitjana de la UE); la construcció d'equipaments (com l'Hospital Ernest Lluch per descongestionar el Taulí); oposar-se al desmantellament dels CAP previstos amb el "canvi de model sanitari" (eliminació d'especialistes com la pediatria, reducció de les visites presencials, llistes d'espera inadmissibles, etc.) i de manera immediata l'obertura del consultori del Poblenou en les condicions que tenia abans del tancament. Mínims imprescindibles per posar a cadascú al seu lloc i conèixer aquells que aposten per una sanitat pública digna de tal nom (més enllà de titulars de premsa) o per un model succedani.

 

Participació