opinió

Habitatges versus ocupacions

«La inacció dels governs locals, que poc o gens han fet davant el gravíssim problema de l'habitatge, és injustificable»

per Manuel Navas , 4 d'octubre de 2020 a les 12:00 |
Ni és casual, ni anònima, ni neutral la miserable campanya que estan portant els grans mitjans de comunicació i els seus infal·libles periodistes i contertulians i contertulianes, inoculant a la gent, mitjançant proclames populistes, el virus de l'alarma social i el pànic, (més fictícia que real si atenem a les dades oficials), perquè interioritzem estigmatitzacions sobre l'ocupació. Però per poc que gratem es veu el que la campanya amaga.

Sabem que l'estratègia de les cortines de fum per amagar els problemes de fons (econòmics, polítics o socials) és utilitzada normalment per determinats partits i el poder econòmic, o tots dos en sintonia, difonent notícies esbiaixades i amb escàs o nul rigor informatiu amb la qual induir-nos a defensar l'actual desordre establert ("és el que hi ha") i/o culpabilitzar les pròpies víctimes dels mals que la societat pateix, tapant tant l'origen del problema com als causants del mateix (tenen noms i cognoms).


En aquest cas, persegueixen defugir el que diu l'article 47 de la Constitució Espanyola del 78 sobre el dret a un habitatge digne i adequat i que els poders públics prioritzin l'interès general per impedir l'especulació. I això, en un Estat que no té habitatges i lloguers socials (un 2% davant el 17% per exemple de França), amb una desocupació brutal i bona part de treballadors mileuristes, és l'origen d'impagaments d'hipoteques o lloguers i obliga a moltes famílies a buscar un sostre on viure. En aquest context, l'única opció és ocupar o anar a sota un pont. I arribats a aquest punt convé aclarir conceptes i informar el respecte.

La violació de domicili. Implica que si algú ocupa sense consentiment l'habitatge d'una persona (sigui primera o segona residència) està cometent un delicte tipificat en l'article 202 del Codi Penal i d'acord amb el qual disposa la Llei d'enjudiciament criminal (art. 292.1 i 290.2). Si es tracta d'un delinqüent in fraganti, n'hi ha prou presentar una denúncia davant els Mossos d'Esquadra per desallotjar ràpidament, tornar l'habitatge al seu titular i posar a disposició judicial els delinqüents.


La usurpació. És el que s'entén com a ocupació i acumula més del 80% dels habitatges ocupats i fa referència el supòsit que l'habitatge en qüestió està desocupat i no constitueix el domicili de ningú (són de bancs, fons voltors, grans immobiliàries, especuladors o de l'administració) i el procediment per al desallotjament és diferent i més llarg (encara que existeix el desnonament exprés).

És a dir, no és cert el que ens venen: compte, si vas a comprar o de vacances perquè quan tornis et pots trobar el teu habitatge ocupat! És una alarma social construïda que serveix per vendre alarmes (s'estan forrant les empreses) i l'utilitzen com a arbres per impedir-nos veure el bosc. L'atur; la precarietat laboral; la falta d'habitatges amb lloguers socials assumibles i, com no, els 154.000 desnonaments per falta de pagament (hipoteca o lloguer) durant 2019 que deixen famílies al carrer. Un sistema que permet l'existència de més d'un milió d'habitatges buits i centenars de milers de persones sense habitatge, és tan injust com irracional que exigeix ​​una regulació d'acord amb la Constitució i la Declaració Universal dels Drets Humans per acabar o pal·liar amb aquesta dramàtica situació

Però, sense perdre-ho de vista, la Federació d'Associacions Veïnals de Sabadell (FAVS) considera una prioritat de primer ordre actuar, d'acord amb la llei, enèrgicament (tolerància zero) i sense complexos ni paternalismes contra aquells que tenen comportaments incívics (siguin okupes o no) degradant la convivència i especialment en la desarticulació de les màfies que aprofitant-se de la situació de famílies desesperades, ofereixen un habitatge a canvi de diners pel mètode de cop de peu a la porta.

I en aquest ordre de coses, no pot explicar-se el per què durant anys no s'hagi construït habitatge social a Sabadell. La inacció dels governs locals, que poc o gens han fet davant d'aquest gravíssim problema, és injustificable i mostra la poca sensibilitat de les polítiques públiques socials que han dut a terme relacionats amb l'habitatge.

Que l'actual equip de govern municipal es proposi, a través de Vimusa, construir 362 habitatges en aquest mandat, tot i que insuficient, és un primer pas per sortir de la passivitat en què estava instal·lada la ciutat des de fa anys, però també ha de ser un punt d'inflexió a partir del qual promoure d'unir esforços i recursos públics i privats, així com per atendre les propostes ciutadanes com ara les de Sabadell 5000 o la cooperativa de cessió d'ús de la FAV, etc, perquè és evident que si es vol afrontar la magnitud del problema de l'habitatge és necessària tant la implicació del màxim d'agents socials i econòmics per afrontar el repte amb certes garanties com la voluntat política per abordar-lo.

 

Participació