opinió

Sobre el tancament de l'oncologia infantil del Taulí

«La decisió de tancar el servei d'oncologia infantil de Taulí ha estat rebutjada per la pràctica totalitat dels partits»

per Manuel Navas, 25 de gener de 2019 a les 15:21 |
L'anomenada Llei Òmnibus de CiU, aprovada al 2011 va suposar l'atac més important a la línia de flotació de model de benestar de Catalunya en els últims 30 anys. En aquest marc de neoliberalisme rampant apareix la Instrucció sobre la reordenació de l'atenció oncològica d'alta especialització, una directiva emmarcada dins el paquet de retallades que hem patit en la sanitat pública de Catalunya en aquests anys. I d'aquells pols vénen aquests fangs.

D'entrada convé recordar que a) la sanitat pública espanyola, fins i tot amb les retallades sofertes, està entre les millors del continent; b) que hi ha un atac en tota regla contra l'Estat de Benestar aprofitant la crisi econòmica i c) que el neoliberalisme ha seduït bona part de la classe política perquè promulguin mesures afavoridores de les externalitzacions i privatitzacions de la sanitat pública així com les retallades tendents a desprestigiar-per encoratjar l'èxode de pacients a les mútues privades. Aquestes notes conformen un context d'obligada referència per entendre el per què s'adopten determinades decisions polítiques en la sanitat pública i poden ajudar per fixar posicions en els fòrums on es tracti el tema.


És un error portar la discussió al terreny dels que han saquejat la sanitat pública durant dècades perquè parlem llenguatges diferents: el dels que prioritzen els resultats econòmics i el dels que ens oposem a la mercantilització de la nostra salut. I l'argumentació per demostrar la justesa de seves decisions solen basar-la en dades estadístiques que com sabem en no poques ocasions, més que servir per prendre decisions, és justament a l'inrevés: es "cuinen" les dades per justificar una decisió prèviament adoptada que sol acompanyar-se amb paraula com optimització, eficàcia, eficiència, etc. com si fossin conceptes neutrals.

Optimitzar els recursos des de la perspectiva social és necessari però fa referència a la gestió dels diners públics, on es destinen, què es prioritza, etc., cosa que no té res a veure amb la política de retallades que menyscaba el servei als pacients.

La decisió de tancar el servei d'oncologia infantil de Taulí ha estat rebutjada per la pràctica totalitat dels partits del municipi excepte per ERC (partit al qual pertany la Consellera de Salut) generant polèmica i rebuig social amb crítiques dirigides tant a les formes com al contingut de la mida. Pel que fa a les formes, de ser cert com afirma l'alcalde que no tenia coneixement seria motiu suficient per denunciar i exigir responsabilitats polítiques a qui correspongui.

Quant al fons, el tema és més complex a causa, en gran part, a la manca de transparència política i la tendència d'ocultar / falsejar / manipular dades per justificar decisions. Però resulta difícil creure en la noblesa dels seus arguments quan en la sanitat pública (primària i hospitalària) han fet autèntiques salvatjades amb el denominat comú de les retallades que vénen sent objecte de denúncies i mobilitzacions des de fa anys.


El Taulí és i ha de seguir sent un hospital de referència per a la comarca, (ja de per si molt deficitària en tema hospitalari) i això és incompatible amb tancar-oncologia infantil, un servei que porta dècades amb excel·lent resultats i professionals qualificats, sense perjudici d'acords amb l'Hospital de la Vall d'Hebron per derivar, quan fos necessari, els casos més complexos, donant així seguretat absoluta a malalts i familiars, el que no té res a veure amb els arguments mesquins i populistes de qui defensen el seu desmantellament.

El que és urgent és paralitzar les retallades; el retorn del que han retallat; dur a terme un diagnòstic consensuat sobre les necessitats de la comarca i establir un calendari d'actuacions amb un compromís de les administracions per fer-ho. Una cosa que no sembla estar en el full de ruta de la Generalitat confirmant que parlem en llenguatges diferents.

 

Participació