​Com el Vallès no hi ha res?

«És un win-win en tota regla: pel medi ambient; perquè potencia els desplaçaments a peu i en bici que tenen emissions zero, i pels veïns i veïnes dels tres municipis pels que discorrerà el passeig»

per Carles Rodríguez, 2 d'octubre de 2018 a les 15:42 |

Aquests dies, coincidint amb la setmana de la mobilitat sostenible, la Diputació de Barcelona ha presentat el projecte d’itinerari per a vianants i bicicletes que unirà les poblacions vallesanes de Terrassa, Sabadell i Matadepera. Es tractarà d’un carril bici i passeig que costarà poc més de tres milions d’euros i donarà servei a més de 400.000 habitants.

En termes estrictament econòmics és difícil trobar una inversió pública més eficient que aquesta. Quan es tracta d’obra pública estem acostumats a grans infraestructures (grans edificis, grans carreteres, grans trens d’alta velocitat, etc.) que valen molts diners i fan servei a un nombre relativament reduït de persones usuàries.



Mirant més enllà de lo econòmic, aquest projecte és un win-win en tota regla: pel medi ambient; perquè potencia els desplaçaments a peu i en bici que tenen emissions zero, i pels veïns i veïnes dels tres municipis pels que discorrerà el passeig. És un bon exemple de que la col·laboració multinivell entre administracions no només és possible sinó que és imprescindible.

Al Vallès Occidental vivim molta gent. Molta gent en un espai relativament reduït, fet que provoca que al cap del dia es produeixin grans quantitats de desplaçaments principalment dins de la nostra comarca (més del 80%). I que, davant la limitada oferta de transport públic sostenible i competitiu, més de la meitat de nosaltres utilitzi el cotxe per moure’s.

La inversió en infraestructures de mobilitat a la comarca durant els anys de crisi ha estat el reforç de les línies de bus i la construcció de les noves estacions de FGC de Terrassa i Sabadell que si bé han fet augmentar el nombre d’usuaris del transport públic encara queden per resoldre qüestions com la zonificació i el preu dels bitllets o el col·lapse de les hores punta a determinades poblacions com Rubí. D’altra banda, actualment està en marxa l’ampliació de la C-58 entre Terrassa i Badia del Vallès.

Amb tot, encara estem molt lluny de ser una zona metropolitana a l’alçada del que reclama la mobilitat del s.XXI. A la gran majoria de les nostres poblacions és difícil o impossible recórrer distàncies raonables en bici, la nostra flota d’autobusos urbans és majoritàriament contaminant i els trolebusos i el tramvia son inexistents.


Ja disposem de propostes interessantíssimes per connectar els municipis de la comarca amb transport públic sostenible, com el projecte de TramVallès: que va quedar al calaix i que caldria tornar a posar a l’agenda ara que la inversió pública comença a reactivar-se.

En definitiva cal que (seguint l’exemple de projectes com el del carril bici Terrassa-Sabadell- Matadepera) totes les administracions que fem polítiques al Vallès, col·laborem, planifiquem i posem els diners necessaris per a disposar d’una xarxa de transport col·lectiu a l’alçada del que som i diem ser (“com el Vallès no hi ha res”): un dels territoris estratègics, més potents moderns del país i del sud d’Europa.

 

Participació