opinió

El camí (llarg) cap a Madrid-2

«'Aguantem si aguanteu. Reivindiqueu-nos a la Dolors Bassa i a mi com a polítiques, però també i especialment com a dones', ens diu la Carme Forcadell a la visita a la presó»

per Juli Fernàndez, 1 de juny de 2018 a les 23:29 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 1 de juny de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
És de nit, pràcticament d’una tirada hem fet els 576 km que hi ha entre Alcalá Meco i el que havia estat el nostre punt de trobada feia poc més de 14 hores. Abraçades de comiat intenses, silencis còmplices, d’aquells quatre que hem compartit hores de conversa, de preguntes que es responen soles, d’aquells que voldríem no haver de fer el camí, ni que el fessin les seves famílies i amics.

D'aquells que hem ajuntat els palmells amb els palmells de la Carme Forcadell intentant fer-li arribar tant d’afecte, de reconeixement i de força a través del vidre que ens separava. Sabem que estem tocats, però alhora sabem que estem més convençuts i més forts.


La Carme, dins de la duresa i de la decrepitud de la presó (molt més que la d'Estremera) ressalta quan apareix a la sala de locutoris, que té una tirada a oficina de caixa d'estalvis dels setanta: un taulell llarg cadires de jardí, un vidre fred i massa gruixut. Uns foradets en una xapa sobre el taulell són el "modern" sistema de comunicació. Només tenen habitacles tancats i amb micròfon els advocats.

Ressalta per la seva dignitat, per la força a la mirada i pel somriure en veure'ns. La d’algú que sap i té ben clar que és ostatge, presa política. La seva conversa ens ho deixa molt clar. Parlem de la moció de censura, aleshores encara de resultat incert, i de com la llibertat o la presó depèn substancialment de la situació política.

Ens transmet tota la fermesa i convicció: "aguantem si vosaltres aguanteu, reivindiqueu-nos a la Dolors Bassa i a mi com a polítiques, però també i especialment com a dones". "Recordeu que no és fàcil, que és dur, però estem fortes".

Ens anem canviant els torns i intentem escoltar amb atenció, anem amb la velocitat d'aquell que sap que té temps just però també amb l'atenció del què sap que ha de recordar tot el què rep (no tenim res per poder-ho apuntar).


Missatges de l’advocada que compartim com a companyes de la mesa del Parlament i declaracions al TSJC i al Suprem. Parlem de gent de Sabadell que li envia missatges i propostes, les accepta totes. "Juli, fes feina, molta feina, que hem de guanyar a Sabadell", li diu al que ha estat alcalde de la seva ciutat. "Guanyarem junts i ho celebrarem a la plaça plegats, Carme", respon ell.

La Carme segueix aportant-nos visions que ens ajuden a relativitzar allò accessori, petit, irrellevant, per avançar i persistir. Una funcionària s’acosta presa a presa per indicar-los que han d’acabar. Ens acomiadem amb les mans al vidre amb un petó i no ho deixem de fer fins que desapareix somrient per on ha entrat.

L'agror de la injustícia i l’arbitrarietat puja durant uns segons. Però no volem destinar cap energia a res que no sigui construir i persistir en la inclusió i la suma malgrat el que li fan a una amiga, a una companya, a la que ha estat la segona autoritat de Catalunya, a una mare, a una àvia, a una germana... a una filla. Ens hem conjurat per reivindicar-la, per reivindicar que ella resisteix en un situació duríssima que busca destruir voluntat i ànim perquè la reivindiquem i resistim per avançar. 

(Article signat conjuntament amb Anna Simó, Anna Caula i Marina Garcia)

 

Participació