Opinió

El dit que tria la dimissió

«La potència amb què les crítiques a Cifuentes han ressonat a Espanya no tenen la mateixa intensitat en d’altres qüestions on les evidències d’una injustícia o un fet il·legal són tant o més grans»

| 11/04/2018 a les 22:03h
Cristina Cifuentes camina, aparentment, cap al final de la seva carrera política, almenys al capdavant de la Comunitat de Madrid. Ja sabem que les carreres polítiques poden estendre’s en infinites altres branques i sortides para-professionals, en el país de les portes giratòries i els porters automàtics. Una dimissió, si es certifica, que es rebrà amb un cert estupor per part de determinada classe política que no entén que un simple màster pugui provocar el que no han aconseguit alguns casos de corrupció valorats en centenars de milions d’euros. En realitat, la corrupció, entesa en sentit ampli, no és només ficar la mà a la caixa o beneficiar directa o indirectament empresaris amics. 

És també i sobretot aquesta immensa teranyina de relacions clientelars que li permeten a un càrrec polític tenir en una mena de Teletac vital. Les barreres s’aixequen, les multes de trànsit s’esfumen, els màsters apareixen del no-res. I tot perquè tenim un país amb una dependència increïble dels diners públics. Massa gent assumeix que la distància que separa la supervivència de la desaparició depèn més d’un concurs repartit a dit que no pas del talent propi i l’esforç.


El cas Cifuentes, però, és interessant, perquè la seva caiguda es deu sobretot a una excel·lent feina periodística, en primer terme. Però també, en un segon nivell, al fet que una part important de la classe política i mediàtica no ha vist malament que caigués. Dit d’una altra manera: els incentius mediàtico-polítics de defensar el que és just (la dimissió de Cifuentes) són majors que els de fer el contrari. Sigui per imatge pública, sigui per la defensa d’una pretesa higiene institucional o per reforçar la idea que el sistema funciona. Però això no té a veure amb el que és just o el que no ho és. Més aviat amb la idea que els sacrificis són imprescindibles perquè la roda segueixi girant i la teranyina continuï intacta.

La potència amb què les crítiques a Cifuentes han ressonat a Espanya (i que finalment, faran que tombi), no tenen, però, la mateixa intensitat en d’altres qüestions on les evidències d’una injustícia o un fet il·legal són tant o més grans. No veurem segons quins informatius retratant l’estupor que genera en bona part dels catedràtics de dret penal determinades acusacions de rebel·lió i terrorisme. Ni veurem rivals polítics posant-se d’acord en denunciar desmesures jurídiques. Més aviat el contrari.

Llegirem editorials criticant tribunals internacionals. Escoltarem els qui diuen respectar les decisions de la justícia posant-les en dubte. Sentirem els companys de víctimes del terrorisme banalitzant la seva memòria. I sorollosos silencis. Els de qui clamen que s’ha de desescalar el conflicte sense demanar-ho a qui li queda força. I els de qui demanen diàleg però no ho exigeixen a qui es nega a reunir-se. 

Però vaja, al cap i a la fi, que Cristina Cifuentes sigui o no presidenta de la Comunitat de Madrid no posa en dubte l’statu quo.

COMENTARIS

Evidentment
Anònim, 12/04/2018 a les 10:07
+0
-0
Evidenment !
Si no recordo malament el Princep de Lampedusa a "Il gattopardo" deia: "Ha de canviar tot perque no canvii res".
Res de nou a l'oest.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Xavi Bundó
Xavi Bundó (Sabadell, 1984). Periodista, llicenciat en Comunicació Audiovisual a la UAB i amant desmesurat de la ràdio. A RAC1 des de l'any 2007. Abans, a Catalunya Ràdio. Dirigeix el programa Via Lliure cada dissabte i diumenge. A Twitter: @xbundo.
El sol serà protagonista
El sol serà protagonista | Josep Maria Costa
01/01/1970
Hi haurà un increment de les màximes
Multitudinària manifestació per la llibertat dels presos polítics
Multitudinària manifestació per la llibertat dels presos polítics | Adrià Costa
01/01/1970
Sota el lema "Testimonis de la democràcia", l'entitat demana ajuda per reivindicar el pacifisme del moviment independentista