Opinió

L'últim que es perd

«Esperanza Aguirre és una dona difícil d’entrevistar perquè sempre respon el que li dona la gana»

per Ricard Ustrell, 26 de febrer de 2017 a les 22:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 26 de febrer de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Entrevistar és com anar a pescar. Abans de sortir de casa has d’assegurar-te que coneixes el que et trobaràs, mirar quin temps fa i comprovar que tens tots els estris necessaris.

La convidada era Esperanza Aguirre. El paisatge era el millor, un dia assolellat pel Madrid dels Àustries, i les eines les teníem totes: l’ham era el micròfon de Catalunya Ràdio i el peixet la corrupció, el PP, el referèndum català, Rajoy, la brutícia dels carrers de Madrid i els toros.

 
La conversa va començar amb la seva xuleria, alguns dirien madrilenya, i amb un gran domini per escapar-se de l’escomesa, amb impunititat. Dominant el mar i la canya com pocs, saviesa populista. Popular. 


En aquests casos el millor és no precipitar-se i observar. Trigues poc en adonar-te del vell truc, infal·lible: es mou molt per picar poc. Però has de tenir paciència, aguantar fort el micròfon i deixar que es cansi. Si al principi t’atabales, t’haurà guanyat i marxaràs a casa sense cap peix. 

Passejar per Madrid amb Esperanza Aguirre és un espectacle. T’explica, t’ensenya i, com diria Joel Joan, t’interpel·la quan et necessita. Però el millor de tot arriba quan tu la forces a picar i li poses el millor banquet possible. N’hi ha prou amb un: “I què, Rajoy?”. Aleshores et mira. Espera 3 segons. Si vol picar, picarà. I si no et farà unes espectaculars cabrioles: 

- Hablemos de corrupción. 
- ¿Ha visto qué sucia está la ciudad de Madrid? 

Vaig disfrutar molt amb Esperanza Aguirre. És una dona difícil d’entrevistar perquè sempre respon el que li dona la gana. El poder no el porta a les arracades, ni a la jaqueta, ni a les sabates. Per molt que li canviïn de vestit seguirà sent d’aquesta classe de personatges. Com Bustos, Pujol... i tants altres. Ho porten dins. I en el cas de l’Esperanza, tinc clar, Mariano, que és l’últim que es perd.

 

Ricard Ustrell
Periodista sabadellenc. Director i presentador d'El Suplement de Catalunya Ràdio. A Twitter: @ricardustrell.
09/06/2018

Una monarquia i dues repúbliques

18/04/2018

Als nostres pares

16/07/2017

S2 Barcelona

02/07/2017

El relat dels Jocs Olímpics

18/06/2017

Per què m'agrada treballar a Catalunya Radio

04/06/2017

El doble atemptat a Londres

21/05/2017

Morir dignament

07/05/2017

Oblidar-se a un mateix

23/04/2017

Perdó

09/04/2017

​Polifonia de fonts

Participació