«Poble rebel», vol documentar la dissidència a Catalunya des de 1974
Des de Puig Antich fins a l'operació Pandora, passant per Terra Lliure o el moviment llibertari, el film vol fer entendre com i perquè neixen, creixen i s’organitzen els moviments socials
Redacció
15
de gener
del
2017
575_1484315288poble_rebel
Hi ha una Catalunya, dissident i combativa, que perviu i resisteix sota la capa del relat oficial. Una Catalunya on —des dels temps de la fal·làcia de la Transició (el que en podríem dir el transfranquisme)— la desobediència, la dissidència o l’autoorganització davant la misèria ha estat i és palpable, com també la via repressiva per eradicar-les.
Poble Rebel es proposa, com a llargmetratge documental, endinsar-s’hi, explorar-la, amb un zoom que apunta i enfoca les quatre últimes dècades: arrenca el 1974 amb l’assassinat de Salvador Puig i Antich i apareix —topant pel camí amb la mal anomenada «crisi» de 2008—, a les lluites de l’aquí i de l’ara, analitzant-ne el context polític, econòmic i social. Tot, per entendre com i perquè neixen, creixen i s’organitzen els moviments socials. Tot, per mostrar el principi fonamental d’acció-reacció en ambdues direccions: moviments socials vs. sistema i sistema vs. moviments socials.
Ara cal que tothom ens fem aquest documental nostre i en siguem part implicada. Tot recolzament econòmic o de difusió farà que aquest projecte arribi a més llocs i s’escolti aquesta veu. Perquè #sompoblerebel, perquè la legitimitat està del nostre costat, perquè la solidaritat ens fa més forts, perquè hem perdut la por a la seva repressió i a la seva «justícia» i com diria Ovidi Montllor, però en el nostre cas en plural, «perquè volem».
Al llarg d'aquestes quatre dècades de rebrot social, moltes persones i col·lectius han optat, a Catalunya, per esbossar vies de resistència, desobediència i construcció d'alternatives als models imperants.
Poble Rebel, com a llargmetratge documental, es fonamenta en els testimonis i diàlegs entre persones que han format part d'aquestes realitats i que ens narren, en primera persona, les seves experiències i aprenentatges. A banda, comptem amb un extens material d'arxiu, gràcies a la tasca tenaç d'aquelles persones que, càmera en mà, han anat documentant la microhistòria dels darrers quaranta anys. Una història entreteixida per tres peces essencials —el marc econòmic, social i polític de cada moment— i per les repercussions que aquests elements tenen, habitualment de forma negativa, en àmbits tan diversos com l'ecologia, el teixit social, la cultura pròpia o la llibertat d'expressió, per citar-ne alguns de representatius.
De la conjunció d'aquestes peces, veurem lluites, pràctiques i fets que esdevenen referents i creen corrents; coneixerem les motivacions que les fan néixer i els impulsos que les fan créixer; palparem la funció social i política que desenvolupen i en desxifrarem la legitimitat i els motius de la seva acció fora o al marge d'unes lleis fetes a mida dels lobbys que les dicten. Per últim, ens neguitejarem en el moment en què aquest poder destapa la maquinària repressiva per extirpar d'arrel les lluites, operació quirúrgica d'èxit relatiu, perquè mai acaba d'assolir el seu objectiu: anys després, aquelles velles aspiracions continuen germinant i, com fulles d'heura, generen nous brots que vénen de velles derrotes, de petites victòries o d'il·lusions reconstruïdes.
Poble Rebel procura homenatjar tota aquella gent valenta que, col·lectivament, ha estat creadora d'alternatives durant les últimes quatre dècades.
El documental, dirigit per Damià Puig, es basa en els testimonis de:
Ferran Aguiló, Iñaki García i Juanito Piquete: Moviments llibertaris des dels anys 70. Josep Musté i Carles Benítez: Membres de Terra Lliure. Ni Muts ni a la Gàbia. Assemblea No a la MAT de Fellines. PAHC Bages. Sindicat Popular de Venedors Ambulants. Xarxa Antirepressiva de Familiars de Detingudes. Rubén, Gadae i Jordi: Condemnats per Aturem el Parlament. Quim Gimeno: Detingut a l'operació Pandora II. Edu: Imputat a través de fitxers fantasma. Títeres desde Abajo. Ajuntament de Viladamat. Jesús Rodríguez i Anna Celma: La Directa. LaTele. Campanya Justícia Juan Andrés. Anna Gabriel, Josep Garganté, Núria Güell, Enric Duran i Josep Pàmies.
