La població resident a Catalunya creix després de tres anys de caigudes

El nombre d'habitants se situa en els 7,4 milions de persones | ​Augmenta en 18 comarques, principalment les més poblades, i cau en les 23 restants i l’Aran

Mapa del creixement de població per comarques
Mapa del creixement de població per comarques | Idescat
Redacció
21 de desembre del 2016
Actualitzat a les 15:20h


La població resident a Catalunya ha augmentat en 23.578 habitants i s’ha situat en els 7.448.332 persones a 31 de desembre del 2015, segons les estimacions postcensals de població de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Aquest increment representa un canvi de tendència després de tres anys de caigudes i és el resultat d’un creixement natural de 5.584 persones (resultant dels 70.450 naixements davant les 64.886 defuncions), d’un saldo migratori amb la resta de l’Estat de 5.103 persones i un saldo migratori amb l’estranger de 12.891 persones. La població ha crescut un 18 comarques, principalment a les més poblades, però ha caigut en les altres 23 i l’Aran, majoritàriament les de l’interior i de muntanya.

Així, en termes relatius, les comarques que més han augmentat la població han estat el Moianès, amb un 8,7 per mil; el Garraf, amb un 7,4 per mil, i el Vallès Occidental, amb un 6 per mil. Per contra, al Priorat ha caigut un 17,9 per mil, seguit del Pallars Jussà, amb un -13,8 per mil; i la Ribera d’Ebre, amb un -13,7 per mil.

Els principals augments percentuals de població es localitzen en la població major de 85 anys gràcies a l’elevada esperança de vida i perquè les generacions que arriben a aquestes edats són més nombroses. Per contra, la població de 25 a 39 anys és la que disminueix més pel trànsit de les generacions plenes cap a edats superiors als 40 anys. D’altra banda, segons l’Idescat, la població centenària creix, fins a les 2.294 persones el 2015, mentre que de 0 a 4 anys es redueix.

D’altra banda, Catalunya ha registrat un creixement natural de 5.584 persones, és a dir, una diferència positiva entre el nombre de naixements i defuncions. Tot i així, en 22 comarques catalanes, el nombre de defuncions ha superat el de naixements. Les comarques que han experimentat un major creixement són el Vallès Occidental (2.522), el Baix Llobregat (1.723) i el Gironès (755). En canvi, les comarques amb menys creixement natural han estat el Barcelonès (-815), el Baix Ebre (-203) i el Berguedà (-199).

Pel que fa al saldo amb l’estranger, a Catalunya és positiu i ha estat el principal component del creixement de la població el 2015. El Barcelonès, amb un saldo d’11.425 persones, entre el grup format per 22 comarques i l’Aran amb un saldo migratori positiu, seguit a més distància del Vallès Occidental (776), el Baix Llobregat (642) i el Maresme (585). Per contra, el saldo va ser negatiu al Segrià (-634), la Selva 8-242) i el Gironès (-105).

El saldo migratori interior –migracions amb la resta de Catalunya i la resta d’Espanya- ha estat negatiu a un grup de 22 comarques i a l’Aran, entre es quals destaquen el Tarragonès (-698), la Selva (-245) i l’Alt Empordà (-223). En canvi, ha estat positiu al Vallès Occidental (2.052), al Maresme (1.306) i al Baix Llobregat (1.276).