12
de desembre
del
2016
Actualitzat
a les
12:54h
Aquest dilluns, es reuneixen els òrgans de direcció de Foment: el comitè executiu (una mena de permanent de la junta), la junta directiva i l’assemblea general. El punt setè de l’ordre del dia, l’estudi sobre la relació entre Foment i una organització territorial, va fer saltar totes les alarmes fa uns dies i, lligat a l’anunci, dimecres passat, de la candidatura d’Abad en les properes eleccions de Foment (previstes per la llunyana tardor del 2018), ha tornat a escalfar un conflicte que ve de lluny. El cert és que aquesta tarda, el president de Foment, Joaquim Gay de Montellà, proposarà una suspensió de drets i obligacions de la Cecot durant tot l'any 2017 perquè l'organització empresarial decideixi en aquest temps si vol continuar dins de Foment. Gay de Montellà ha recordat que l'any vinent hi ha eleccions a la Cecot.
L’empresariat català viu una guerra oberta entre Foment del Treball, la principal corporació del sector, i la Cecot, la poderosa patronal vallesana que, tot i formar part de Foment, ha anat consolidant una posició de lideratge els darrers anys. La desconfiança entre totes dues entitats ha desembocat en una crisi de complexa resolució. Encara que des de la cúpula de Foment no s'ha emprat aquest terme, l'acusació contra la Cecot és la d'actuar com una mena de Foment paral·lel i ultrapassar les seves competències i la seva àrea territorial d'actuació.
Què s’està dirimint? Una simple lluita pel poder entre Gay de Montellà i Abad pel control de Foment? Una batalla entre el sector més espanyolista de la patronal, encarnat per Foment, hostil al procés sobiranista, i una Cecot que s’ha posicionat a favor del dret a consulta? Més enllà del que pugui haver d’això, la crisi amaga un xoc entre dues concepcions del que ha de ser el paper d’un empresariat modern en una societat com la catalana, afectada també per la crisi econòmica i que viu un debat profund sobre el seu futur.
Dos empresariats front a front
En cercles empresarials propers a la Cecot s’insisteix en què el fons de la crisi no és polític ni personal, sinó que hi batega un xoc de models empresarials. La patronal vallesana aposta per una estratègia d’intervenció molt diferent a la de Foment. La direcció de Gay de Montellà és vista com a continuadora d’una línia molt vinculada al poder polític de l’Estat i a algunes grans famílies de Barcelona i, en canvi, amb menys identificació amb sectors dinàmics de la industria i l´economia. En àmbits del sector del metall o el tèxtil, entre d´altres, hi ha moltes crítiques envers un Foment poc proactiu, temorós dels actes reivindicatius que han de correspondre a un empresariat modern i que aposti per la innovació . En sectors “vallesans” s’afirma que el canvi ve de la necessitat de tenir una cúpula participativa i dialogant en clau interna, i forta i influent en la defensa de la competitivitat empresarial. I que sigui transparent en lloc de ser, com veuen ells, clientelar amb els gremis amics. També es vol que l’empresariat sigui escoltat en el debat nacional sobre el nou país, i no que s’hi posicioni obertament en contra.
El que és innegable és que cada moviment de peces de la Cecot genera neguit a la seu de Foment. L’acord d’octubre de l’any passat entre el Centre Metal·lúrgic de Sabadell i la Unió Empresarial Metal·lúrgica de Terrassa, que presideix precisament Abad, per crear la Federació Empresarial del Metall, ja va ser vista amb preocupació a Barcelona.
Un exemple de la diferència dels dos models d’empresariat es va plasmar davant del tema Castor, el projecte d’una filial de l’ACS de Florentino Pérez per construir un magatzem submarí que va desfermar la protesta d’entitats de defensa del territori i, finalment, va ser aturat. Però l’executiu de Rajoy va decidir una forta indemnització a ACS. Antoni Abad va reclamar que Foment s’afegís a la demanda contra la repercussió sobre la tarifa de la indemnització, però la cúpula de la patronal no ho va fer tot i tenir un impacte de més de cinc mil milions d´euros, especialment per a les empreses.
Un llarg enfrontament
Des de fa temps que des de les dues organitzacions patronals hi ha un conflicte en què la propaganda hi juga un paper central. Des de l’entorn de Foment, han sorgit veus que carreguen fort contra el cap de la Cecot, a qui veuen com un home ambiciós, que mai ha amagat la seva vocació política i la seva proximitat a l’antiga CiU, i es recorda que va formar part d’una llista electoral al Congrés per CiU. El somni d’Abad, segons aquestes fonts, seria esdevenir conseller de la Generalitat i la Cecot seria un dels braços del món convergent en el si de Foment.
Per la seva banda, en àmbits propers a la patronal vallesana assenyalen els vincles polítics de la cúpula de Foment amb el Partit Popular. Es recorda l’impuls donat des de l’entorn de Foment i de Joan Rosell al projecte de creació d’un partit polític, Solidaritat Catalana, el 1980, a través de l’empresari Joan Echevarria. I s’assegura que és Gay de Montellà qui acarona un càrrec de rellevància política. En els darrers mesos, el nom del president de Foment havia circulat en alguns sectors com un possible fitxatge de Mariano Rajoy. Gay de Montellà, hereu d’una nissaga que ha donat noms importants al món de l’empresa catalana, podria ser el “ministro catalán”.
El president de la CECOT, Antoni Abad. EP
Candidatura prevista des de fa mesos
Les properes eleccions a la presidència de Foment seran a la tardor del 2018, però ja hi ha aspirants que es mouen. D’entre els vicepresidents de l’entitat, segons fonts de la casa, Joan Castells i Ramon Adell estarien escalfant motors per una possible candidatura. Això faria que des de la Cecot es considerés des de fa mesos la possibilitat de preparar un projecte alternatiu. El rumor que Gay de Montellà pogués abandonar Foment per incorporar-se a l’executiu del PP no hauria fet més que decidir l’entorn d’Abad de donar el pas i anunciar-lo.
Des de l’estiu, el nucli dur de la Cecot va estar analitzant la situació. En un moment donat, el mateix Abad hauria plantejat la possibilitat d’anunciar la seva candidatura durant la Nit de l’Empresari, el 20 d’octubre passat. Però finalment es va optar per fer-ho més endavant, per no centrar en aquest anunci un acte que ja de per si va tenir prou contingut empresarial i polític. Fonts de la patronal vallesana asseguren que l’anunci de la candidatura d’Abad és molt anterior, per tant, a la possibilitat que Foment valorés “castigar” la Cecot.
Una crisi que s’arrossega des de fa més d’un any
L’any passat, des de Foment es va obrir un expedient a la Cecot per ultrapassar el que es considera el seu àmbit d’actuació. L’expedient, instruït per Josep Manuel Basáñez, president del comitè de règim intern i un altre dels noms clau en aquesta història, ha anat avançant enmig d’especulacions de tot tipus, però fins ara encara no s’ha produït una trobada entre Gay de Montellà i Antoni Abad.
En la nova normativa interna de Foment, aprovada l’abril passat, ja s’estava pensant en la Cecot quan es va fer constar que “si una organització territorial té iniciatives o vol gestionar assumptes intersectorials d’àmbit català ho ha de plantejar en els òrgans directius de Foment”.
Ningú sap com evolucionarà el conflicte. L’expulsió d’una organització com la Cecot, en tot cas, no sembla una cosa fàcil. En el si de Foment, cal veure si hi ha unanimitat. Fonts de la gran patronal asseguren que Gay de Montellà no ha estat el dirigent més bel·ligerant amb els empresaris vallesans i apunten a un nucli molt dur, que estaria representat per persones com el conservador Josep Antoni Belmonte, de la patronal tarragonina CEPTA, molt hostil envers la Cecot.
L’empresariat català viu una guerra oberta entre Foment del Treball, la principal corporació del sector, i la Cecot, la poderosa patronal vallesana que, tot i formar part de Foment, ha anat consolidant una posició de lideratge els darrers anys. La desconfiança entre totes dues entitats ha desembocat en una crisi de complexa resolució. Encara que des de la cúpula de Foment no s'ha emprat aquest terme, l'acusació contra la Cecot és la d'actuar com una mena de Foment paral·lel i ultrapassar les seves competències i la seva àrea territorial d'actuació.
Què s’està dirimint? Una simple lluita pel poder entre Gay de Montellà i Abad pel control de Foment? Una batalla entre el sector més espanyolista de la patronal, encarnat per Foment, hostil al procés sobiranista, i una Cecot que s’ha posicionat a favor del dret a consulta? Més enllà del que pugui haver d’això, la crisi amaga un xoc entre dues concepcions del que ha de ser el paper d’un empresariat modern en una societat com la catalana, afectada també per la crisi econòmica i que viu un debat profund sobre el seu futur.
Dos empresariats front a front
En cercles empresarials propers a la Cecot s’insisteix en què el fons de la crisi no és polític ni personal, sinó que hi batega un xoc de models empresarials. La patronal vallesana aposta per una estratègia d’intervenció molt diferent a la de Foment. La direcció de Gay de Montellà és vista com a continuadora d’una línia molt vinculada al poder polític de l’Estat i a algunes grans famílies de Barcelona i, en canvi, amb menys identificació amb sectors dinàmics de la industria i l´economia. En àmbits del sector del metall o el tèxtil, entre d´altres, hi ha moltes crítiques envers un Foment poc proactiu, temorós dels actes reivindicatius que han de correspondre a un empresariat modern i que aposti per la innovació . En sectors “vallesans” s’afirma que el canvi ve de la necessitat de tenir una cúpula participativa i dialogant en clau interna, i forta i influent en la defensa de la competitivitat empresarial. I que sigui transparent en lloc de ser, com veuen ells, clientelar amb els gremis amics. També es vol que l’empresariat sigui escoltat en el debat nacional sobre el nou país, i no que s’hi posicioni obertament en contra.
El que és innegable és que cada moviment de peces de la Cecot genera neguit a la seu de Foment. L’acord d’octubre de l’any passat entre el Centre Metal·lúrgic de Sabadell i la Unió Empresarial Metal·lúrgica de Terrassa, que presideix precisament Abad, per crear la Federació Empresarial del Metall, ja va ser vista amb preocupació a Barcelona.
Un exemple de la diferència dels dos models d’empresariat es va plasmar davant del tema Castor, el projecte d’una filial de l’ACS de Florentino Pérez per construir un magatzem submarí que va desfermar la protesta d’entitats de defensa del territori i, finalment, va ser aturat. Però l’executiu de Rajoy va decidir una forta indemnització a ACS. Antoni Abad va reclamar que Foment s’afegís a la demanda contra la repercussió sobre la tarifa de la indemnització, però la cúpula de la patronal no ho va fer tot i tenir un impacte de més de cinc mil milions d´euros, especialment per a les empreses.
Un llarg enfrontament
Des de fa temps que des de les dues organitzacions patronals hi ha un conflicte en què la propaganda hi juga un paper central. Des de l’entorn de Foment, han sorgit veus que carreguen fort contra el cap de la Cecot, a qui veuen com un home ambiciós, que mai ha amagat la seva vocació política i la seva proximitat a l’antiga CiU, i es recorda que va formar part d’una llista electoral al Congrés per CiU. El somni d’Abad, segons aquestes fonts, seria esdevenir conseller de la Generalitat i la Cecot seria un dels braços del món convergent en el si de Foment.
Per la seva banda, en àmbits propers a la patronal vallesana assenyalen els vincles polítics de la cúpula de Foment amb el Partit Popular. Es recorda l’impuls donat des de l’entorn de Foment i de Joan Rosell al projecte de creació d’un partit polític, Solidaritat Catalana, el 1980, a través de l’empresari Joan Echevarria. I s’assegura que és Gay de Montellà qui acarona un càrrec de rellevància política. En els darrers mesos, el nom del president de Foment havia circulat en alguns sectors com un possible fitxatge de Mariano Rajoy. Gay de Montellà, hereu d’una nissaga que ha donat noms importants al món de l’empresa catalana, podria ser el “ministro catalán”.
Candidatura prevista des de fa mesos
Les properes eleccions a la presidència de Foment seran a la tardor del 2018, però ja hi ha aspirants que es mouen. D’entre els vicepresidents de l’entitat, segons fonts de la casa, Joan Castells i Ramon Adell estarien escalfant motors per una possible candidatura. Això faria que des de la Cecot es considerés des de fa mesos la possibilitat de preparar un projecte alternatiu. El rumor que Gay de Montellà pogués abandonar Foment per incorporar-se a l’executiu del PP no hauria fet més que decidir l’entorn d’Abad de donar el pas i anunciar-lo.
Des de l’estiu, el nucli dur de la Cecot va estar analitzant la situació. En un moment donat, el mateix Abad hauria plantejat la possibilitat d’anunciar la seva candidatura durant la Nit de l’Empresari, el 20 d’octubre passat. Però finalment es va optar per fer-ho més endavant, per no centrar en aquest anunci un acte que ja de per si va tenir prou contingut empresarial i polític. Fonts de la patronal vallesana asseguren que l’anunci de la candidatura d’Abad és molt anterior, per tant, a la possibilitat que Foment valorés “castigar” la Cecot.
Una crisi que s’arrossega des de fa més d’un any
L’any passat, des de Foment es va obrir un expedient a la Cecot per ultrapassar el que es considera el seu àmbit d’actuació. L’expedient, instruït per Josep Manuel Basáñez, president del comitè de règim intern i un altre dels noms clau en aquesta història, ha anat avançant enmig d’especulacions de tot tipus, però fins ara encara no s’ha produït una trobada entre Gay de Montellà i Antoni Abad.
En la nova normativa interna de Foment, aprovada l’abril passat, ja s’estava pensant en la Cecot quan es va fer constar que “si una organització territorial té iniciatives o vol gestionar assumptes intersectorials d’àmbit català ho ha de plantejar en els òrgans directius de Foment”.
Ningú sap com evolucionarà el conflicte. L’expulsió d’una organització com la Cecot, en tot cas, no sembla una cosa fàcil. En el si de Foment, cal veure si hi ha unanimitat. Fonts de la gran patronal asseguren que Gay de Montellà no ha estat el dirigent més bel·ligerant amb els empresaris vallesans i apunten a un nucli molt dur, que estaria representat per persones com el conservador Josep Antoni Belmonte, de la patronal tarragonina CEPTA, molt hostil envers la Cecot.