12
de desembre
del
2016
Actualitzat
a les
8:07h
Sovint se sol parlar de trens que només passen un cop a la vida, casualitats i alineacions d'astres. I sovint tot això passa. Si més no, el sabadellenc Guillem Barceló (Sabadell, 1982) en tindria alguna cosa a dir de la seva darrera situació professional viscuda. Sense que no ho tingués previst, s’ha convertit en el nou bateria de la formació La Casa Azul, autors, entre altres, de la sintonia dels 25 anys de Televisió de Catalunya.
Barceló és un dels socis de l’estudi Creueta 119, que s’encarreguen de les produccions audiovisuals per a esdeveniments en directe i enregistrats. El seu soci, Lluís Domingo, era un fan de La Casa Azul, i això el duia a veure’ls en directe en diverses ocasions. “En Guille Milkyway el va veure i li va demanar que com era que venien tan sovint, i tot va acabar amb un sopar on li va proposar que s’encarreguessin del marxandatge del grup”, explica Barceló. En dir-li que la seva professió passava per l’audiovisual, va canviar d’idea i li va encarregar la producció de la gira.
A partir d’aquí, en Milkyway li va comentar que buscaven un bateria. “La casualitat va dur a què jo toques la bateria, i em va proposar”, explica Barceló, que en els darrers anys ha estat bateria professional. Entre altres, ha passat pel grup Macedònia, la Banda de Sabadell o el Centre d’Estudis Musicals Especialitzats (CEME), on també va ser professor.
Aquesta ocasió, però, era diferent. Es tracta del primer cop que La Casa Azul incorpora un bateria en directe, donat que habitualment opta per sons tecnològics i bases amb teclats. “Ens vam conèixer un dia en una sessió de fotos que vam fer a Sabadell amb ell, i vam parlar de la gira, però quedava lluny”, explica.
Salt sobtat
Però tot es va precipitar. “Al cap d’una setmana em va escriure un correu on m’explicava que hi havia una cosa puntual a Madrid, una presentació a la sala Ocho y Medio Club, molt trending tòpic de la música inide a la ciutat”, apunta. Es tractava d’una actuació que s’emmarca en un concepte que es coneix com el “Tres a las tres”, on a les 3.00 hores s’atura la música de la sala, s’obre un teló i surt un grup que toca tres úniques cançons.
“No havíem assajat ni res, em va passar uns retocs de les estructures i directament ens vam veure a l’AVE, vaig estar estudiant durant tot el trajecte amb l’iPad i a les 3.00 hores ens vam estrenar, va ser brutal, quan es va aixecar el teló vaig al·lucinar”, explica Barceló.
A la vegada, el seu estudi ha dissenyat l’atrezzo de la nova gira, i del qual ja en van mostrar el prototip en l’actuació de Madrid. Tot plegat, però, està embolicat del secretisme que com és habitual rodeja els grans grups de música, on els fans solen sempre voler saber més del que poden en cada moment.
Barceló és un dels socis de l’estudi Creueta 119, que s’encarreguen de les produccions audiovisuals per a esdeveniments en directe i enregistrats. El seu soci, Lluís Domingo, era un fan de La Casa Azul, i això el duia a veure’ls en directe en diverses ocasions. “En Guille Milkyway el va veure i li va demanar que com era que venien tan sovint, i tot va acabar amb un sopar on li va proposar que s’encarreguessin del marxandatge del grup”, explica Barceló. En dir-li que la seva professió passava per l’audiovisual, va canviar d’idea i li va encarregar la producció de la gira.
A partir d’aquí, en Milkyway li va comentar que buscaven un bateria. “La casualitat va dur a què jo toques la bateria, i em va proposar”, explica Barceló, que en els darrers anys ha estat bateria professional. Entre altres, ha passat pel grup Macedònia, la Banda de Sabadell o el Centre d’Estudis Musicals Especialitzats (CEME), on també va ser professor.
Aquesta ocasió, però, era diferent. Es tracta del primer cop que La Casa Azul incorpora un bateria en directe, donat que habitualment opta per sons tecnològics i bases amb teclats. “Ens vam conèixer un dia en una sessió de fotos que vam fer a Sabadell amb ell, i vam parlar de la gira, però quedava lluny”, explica.
Salt sobtat
Però tot es va precipitar. “Al cap d’una setmana em va escriure un correu on m’explicava que hi havia una cosa puntual a Madrid, una presentació a la sala Ocho y Medio Club, molt trending tòpic de la música inide a la ciutat”, apunta. Es tractava d’una actuació que s’emmarca en un concepte que es coneix com el “Tres a las tres”, on a les 3.00 hores s’atura la música de la sala, s’obre un teló i surt un grup que toca tres úniques cançons.
“No havíem assajat ni res, em va passar uns retocs de les estructures i directament ens vam veure a l’AVE, vaig estar estudiant durant tot el trajecte amb l’iPad i a les 3.00 hores ens vam estrenar, va ser brutal, quan es va aixecar el teló vaig al·lucinar”, explica Barceló.
A la vegada, el seu estudi ha dissenyat l’atrezzo de la nova gira, i del qual ja en van mostrar el prototip en l’actuació de Madrid. Tot plegat, però, està embolicat del secretisme que com és habitual rodeja els grans grups de música, on els fans solen sempre voler saber més del que poden en cada moment.