30
de novembre
del
2016
Actualitzat
a les
16:04h
Els alcaldes de Barcelona, Sabadell, Hospitalet de Llobregat, Badalona, Terrassa, i Santa Coloma de Gramenet han realitzat aquest dimecres un acte conjunt de pressió al Parlament de Catalunya perquè aprovi una nova llei d'habitatge "de màxims" que permeti als ajuntaments fer front a l'emergència habitacional. La trobada ha tingut lloc al consistori de la capital catalana encapçalat per l'alcaldessa Ada Colau, que ha demanat a la cambra legislativa que tingui en compte "totes les esmenes" presentades pels municipis al projecte de llei que encara la recta final per ser aprovada i n'abordi el debat amb "màxima ambició".
La previsió de Colau és que la norma ja sigui vigent cap a "finals de desembre o gener" i susbtituexi la part de la llei 24/2015 dedicada a habitatge i suspesa per Tribunal Constitucional arran d'un recurs d'inconstitucionalitat del passat govern espanyol del PP en funcions. L'alcaldessa de Barcelona ha insistit en subralltar la necessitat d'aquesta nova llei perquè "l'emergència habitacional s'agreuja i es van modificant els perfils".
El 70% dels desnonaments de Barcelona causats per impagament de lloguer
En aquest sentit, ha detallat que si bé al principi de la crisi la majoria de desnonaments es produïen per impagament d'hipoteques, ara el 70% estan causats per impagament de lloguer. "La setmana passada en només 5 dies van haver-hi 102 desnonaments. D'aquests només sis es van arribar a produir i vam garantir el reallotjament", ha explicat, per subratllar que actuacions com aquestes són gràcies a un "gran esforç" dels serveis municipals.
Colau ha considerat que el projecte de llei "propostes interessants" com l'expropiació del dret d'usdefruit però que cal exigir la "màxima responsabilitat i no la mínima" als grans tenidors d'habitatge i regular qüestions com els lloguers abusius o els pisos buits.
"Ens hem sentit molt solts davant la problemàtica"
L'alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat, Núria Marín, ha lamentat que els ajuntaments han estat els "únics" que han ajudat els ciutadans a superar la crisi d'habitatge. "Ens hem sentit molt solts davant problemàtica", ha assegurat.
Dolors Sabater, alcaldessa de Badalona, ha afegit que si bé els consistoris són la "primera administració a peu de carrer" també són "la que té menys recusos i capacitat de decisió". "Ens veiem impotents davant dels majors beneficiaris de la crisi que van ser rescatats amb diners públics", ha afirmat, per concloure que "la magbitud del problema és molt més gran que el que es pugui encabir a les lleis".
Les "ocupacions tolerades" pels bancs, no cobertes per la llei
L'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, ha remarcat que la llei no cobreix les persones que han realitzat "ocupacions tolerades" per les entitats financeres després de ser "víctimes de les execucions hipotecàries". En aquests casos, els bancs i grans tenidors "no volen fer contractes de lloguer" i els ocupants "no poden ser abonats de les companyies i no poden ser titulars dels drets que mereixen", ha declarat. Per aquest motiu, molts es veuen obligats a "punxar la llum", fet que genera situacions de risc.
L'alcalde de Sabadell, Juli Fernández, ha recordat que el PP "va decidir igualar la misèria" a tot l'estat espanyol suspenent la normativa catalana i ha insistit que "qui té la responsabilitat" de les ocupacions són els grans tenidors d'habitatge perquè són els qui han generat la situació d'emergència habitacional.
Abordar la crisi d'habitatge "de manera integral"
L'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, ha apostat per abordar la crisi d'habitatge "de manera integral". "Si la gent no pot pagar l'habitatge és perquè té feina precària. Cal trencar el cercle de pobresa", ha defensat. A més a més, ha assenyalat que no només s'ha d'ajudar a les famílies en situació de vulnerabilitat, sinó també altres col·lectius com els joves que tenen dificultat per emancipar-se, la gent gran o les famílies monoparentals.
Parlon també ha criticat que tot i que els pressupostos de la Generalitat preveuen una partida de 14 milions per ajudes en matèria d'habitatge, els ajuntaments n'han d'assumir el 50%. Finalment, l'alcaldessa ha alertat que s'acosta el venciment dels dos anys de moratòria dels deutes hipotecaris a la qual es van acollir moltes persones i ha recordat que no s'han d'oblidar els gran nombre d'immobles en mans de la Sareb o "banc dolent", com és conegut popularment. "Són pisos pagats per tothom amb els diners del rescat als bancs", ha acabat.
La previsió de Colau és que la norma ja sigui vigent cap a "finals de desembre o gener" i susbtituexi la part de la llei 24/2015 dedicada a habitatge i suspesa per Tribunal Constitucional arran d'un recurs d'inconstitucionalitat del passat govern espanyol del PP en funcions. L'alcaldessa de Barcelona ha insistit en subralltar la necessitat d'aquesta nova llei perquè "l'emergència habitacional s'agreuja i es van modificant els perfils".
El 70% dels desnonaments de Barcelona causats per impagament de lloguer
En aquest sentit, ha detallat que si bé al principi de la crisi la majoria de desnonaments es produïen per impagament d'hipoteques, ara el 70% estan causats per impagament de lloguer. "La setmana passada en només 5 dies van haver-hi 102 desnonaments. D'aquests només sis es van arribar a produir i vam garantir el reallotjament", ha explicat, per subratllar que actuacions com aquestes són gràcies a un "gran esforç" dels serveis municipals.
Colau ha considerat que el projecte de llei "propostes interessants" com l'expropiació del dret d'usdefruit però que cal exigir la "màxima responsabilitat i no la mínima" als grans tenidors d'habitatge i regular qüestions com els lloguers abusius o els pisos buits.
"Ens hem sentit molt solts davant la problemàtica"
L'alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat, Núria Marín, ha lamentat que els ajuntaments han estat els "únics" que han ajudat els ciutadans a superar la crisi d'habitatge. "Ens hem sentit molt solts davant problemàtica", ha assegurat.
Dolors Sabater, alcaldessa de Badalona, ha afegit que si bé els consistoris són la "primera administració a peu de carrer" també són "la que té menys recusos i capacitat de decisió". "Ens veiem impotents davant dels majors beneficiaris de la crisi que van ser rescatats amb diners públics", ha afirmat, per concloure que "la magbitud del problema és molt més gran que el que es pugui encabir a les lleis".
Les "ocupacions tolerades" pels bancs, no cobertes per la llei
L'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, ha remarcat que la llei no cobreix les persones que han realitzat "ocupacions tolerades" per les entitats financeres després de ser "víctimes de les execucions hipotecàries". En aquests casos, els bancs i grans tenidors "no volen fer contractes de lloguer" i els ocupants "no poden ser abonats de les companyies i no poden ser titulars dels drets que mereixen", ha declarat. Per aquest motiu, molts es veuen obligats a "punxar la llum", fet que genera situacions de risc.
L'alcalde de Sabadell, Juli Fernández, ha recordat que el PP "va decidir igualar la misèria" a tot l'estat espanyol suspenent la normativa catalana i ha insistit que "qui té la responsabilitat" de les ocupacions són els grans tenidors d'habitatge perquè són els qui han generat la situació d'emergència habitacional.
Abordar la crisi d'habitatge "de manera integral"
L'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, ha apostat per abordar la crisi d'habitatge "de manera integral". "Si la gent no pot pagar l'habitatge és perquè té feina precària. Cal trencar el cercle de pobresa", ha defensat. A més a més, ha assenyalat que no només s'ha d'ajudar a les famílies en situació de vulnerabilitat, sinó també altres col·lectius com els joves que tenen dificultat per emancipar-se, la gent gran o les famílies monoparentals.
Parlon també ha criticat que tot i que els pressupostos de la Generalitat preveuen una partida de 14 milions per ajudes en matèria d'habitatge, els ajuntaments n'han d'assumir el 50%. Finalment, l'alcaldessa ha alertat que s'acosta el venciment dels dos anys de moratòria dels deutes hipotecaris a la qual es van acollir moltes persones i ha recordat que no s'han d'oblidar els gran nombre d'immobles en mans de la Sareb o "banc dolent", com és conegut popularment. "Són pisos pagats per tothom amb els diners del rescat als bancs", ha acabat.