01
de desembre
del
2016
Actualitzat
a les
15:22h
El pas del temps, l'ús i la vida deixen petjades evidents en qualsevol element o peça artística. Gràcies a la restauració aquestes petites obres mestres poden recuperar el seu esplendor i tornar a brillar. Amb l'objectiu de posar en valor aquesta feina i evidenciar la importància dels elements modernistes i noucentistes que encara conviuen als edificis i elements decoratius de les ciutats actuals, aquest vespre obre portes la mostra Els vitralls retrobats. La restauració del vitrall modernista i noucentista. Es tracta d'una proposta que inclou vitralls de principis del segle XX de Sabadell com els del Mercat Central, els del restaurant de l’Euterpe o els de la Casa Arimón. Es podrà visitar fins el 31 de març a la Fundació Bosch i Cardellach de Sabadell. Tot plegat ho explica el vitraller sabadellenc i comissari de l'exposició, Joan Serra.
- Quin és l'origen de la mostra?
- Fa temps que al taller de l'Art del Vitrall, a més de restaurar els vitralls i treballar duem a terme una documentació del vitrall d'època de Sabadell. Això inclou peces que al llarg dels anys ens han portat, hem rescatat o comprat. Tenim un fons important de vitrall noucentista i modernista. Amb l'exposició el que pretenem és donar valor a peces que per l'ús o pel pas del temps van quedant deteriorades i la gent deixa de donar-los valor.
- D'aquí ve el nom?
- Sí, l'ha escollir la Dolors Guixà – companya de Serra al taller i a la vida-. Vitralls retrobats, perquè a partir d'un treball de restauració podem reconvertir aquestes peces en autèntiques joies. Agafem una peça i fem que recuperi la llum que la va fer ser i li donem una empenta per tornar-la a projectar cap el futur.
- S'han plantejat donar a conèixer tot el fons?
- De moment és part dels arxius del taller i tot i que la idea era fer alguna mena de fundació, ara el projecte està parat.
- Què podem veure a l'exposició?
- La mostra presenta diversos àmbits que venen concretats per la temàtica. A la primera sala trobem l'àmbit públic, amb un vitrall de l'antic restaurant Euterpe (1914) que donava a la Rambla de Sabadell, i un de privat, amb una finestra de 1909 de l'antiga Casa Saltor (1919), ubicada al carrer Sant Francesc. Aquestes peces mostren l'abans i el després. Podem veure una part sense restauració, marcada pel desgast del pas del temps, i una que en restaurar-se torna a recuperar l'esplendor d'origen.
- També s'inclou un apartat dedicat al Mercat Central
- Sí, en aquest cas el que es presenta és el projecte inicial que va fer l'arquitecte Josep Renom (1930), i també com es va dur a terme tot el procés de restauració que vam fer en el taller. A més, hi ha un altre apartat dedicat a l'antiga Caixa Sabadell que fa referència a la restitució perquè per a nosaltres la restitució també és restauració.
- En quins sentit?
- En el cas dels vitralls que hi havia al saló modernista de l'entitat hi ha un tret destacable que hem cregut que valia la pena explicar. Es tracta dels textos que apareixen en ells. Inicialment eren en català i després cap el 1942, coincidint amb al visita de Francisco Franco a la ciutat, van passar a ser en castellà. Ara fa uns anys, quan l'entitat va celebrar els 150 anys, el llavors president, Salvador Soley, va decidir que es restituïssin els noms en català i així ho vam fer. Aquest apartat ens ajudarà a enfocar la mirada cap a les sales culturals de l'entitat, ubicades al carrer d'en Font. Allà s'exposen tres plafons de la sala del consell que van retirar-se quan es van dur a terme obres de millora. També les hem restaurat i ara poden veure's. A més, hi ha unes vitrines amb la guardiola i el llibre, emblemes de Caixa Sabadell, que no s'han pogut restaurar perquè estaven molt deteriorats.
- A banda hi ha elements d'alguna altra finca emblemàtica de la ciutat?
- Si, hi trobem dues finestres de la Casa Arimon (1911) i també un espai on es pot veure com es va fer la restauració de la cúpula de vitrall que hi havia i que estava molt malmesa a causa del pas del temps i també perquè aquella finca havia estat ocupada i qui hi havia viscut no n'havia tingut cura. Per exemple veiem les cintes que es van haver de dissenyar per fer la curvatura i les alteracions que havia patit l'original per impactes que tot apunta que serien puntades de peu.
- Quan es pot trigar en restaurar una cúpula com aquesta?
- És difícil de dir. Per exemple, només per trobar els vidres que la formaven i que estan integrats per una paleta de 50 colors diferents ja vam trigar dos anys. Hi ha vidre xinés, alemany, de diversos països...i després per restaurar-ho uns quants mesos més.
- I com es troben els materials, calen molts contactes?
- Cal paciència perquè és complicat. Per exemple per la peça de l'Euterpe, el que he aconseguit és trobar els vidres a una fàbrica alemanya que encara té la paleta de colors de fa anys i així hem pogut deixar la peça amb un aspecte molt similar al d'origen.
- Sembla un procés molt complex
- Per explicar-ho a la mostra oferim un espai en què s'explica el recorregut que s'ha de dur a terme per fer un vitrall i les eines que fan falta en cada pas del procés. El tall del vidre, el muntatge, l'emplomat i soldat, el que hem fet és exposar el procés de confecció d'una peça. Tot plegat ho acompanyem de dos audiovisuals de Joan Alabedra i Joan Salvà.
- Considera que a vegades no es dóna prou importància a aquestes mostres d'art?
- La veritat és que en les darreres dècades s'ha fet molt mal al vitrall. Si poguéssim recuperar tot el vitrall modernista que s'ha llençat des dels anys 60 quedaríem astorats. Hem tirat a terra milers i milers de metres de peces d'època amb el beneplàcit de l'administració i és una llàstima.
- Quin és l'origen de la mostra?
- Fa temps que al taller de l'Art del Vitrall, a més de restaurar els vitralls i treballar duem a terme una documentació del vitrall d'època de Sabadell. Això inclou peces que al llarg dels anys ens han portat, hem rescatat o comprat. Tenim un fons important de vitrall noucentista i modernista. Amb l'exposició el que pretenem és donar valor a peces que per l'ús o pel pas del temps van quedant deteriorades i la gent deixa de donar-los valor.
- D'aquí ve el nom?
- Sí, l'ha escollir la Dolors Guixà – companya de Serra al taller i a la vida-. Vitralls retrobats, perquè a partir d'un treball de restauració podem reconvertir aquestes peces en autèntiques joies. Agafem una peça i fem que recuperi la llum que la va fer ser i li donem una empenta per tornar-la a projectar cap el futur.
- S'han plantejat donar a conèixer tot el fons?
- De moment és part dels arxius del taller i tot i que la idea era fer alguna mena de fundació, ara el projecte està parat.
- Què podem veure a l'exposició?
- La mostra presenta diversos àmbits que venen concretats per la temàtica. A la primera sala trobem l'àmbit públic, amb un vitrall de l'antic restaurant Euterpe (1914) que donava a la Rambla de Sabadell, i un de privat, amb una finestra de 1909 de l'antiga Casa Saltor (1919), ubicada al carrer Sant Francesc. Aquestes peces mostren l'abans i el després. Podem veure una part sense restauració, marcada pel desgast del pas del temps, i una que en restaurar-se torna a recuperar l'esplendor d'origen.
- També s'inclou un apartat dedicat al Mercat Central
- Sí, en aquest cas el que es presenta és el projecte inicial que va fer l'arquitecte Josep Renom (1930), i també com es va dur a terme tot el procés de restauració que vam fer en el taller. A més, hi ha un altre apartat dedicat a l'antiga Caixa Sabadell que fa referència a la restitució perquè per a nosaltres la restitució també és restauració.
- En quins sentit?
- En el cas dels vitralls que hi havia al saló modernista de l'entitat hi ha un tret destacable que hem cregut que valia la pena explicar. Es tracta dels textos que apareixen en ells. Inicialment eren en català i després cap el 1942, coincidint amb al visita de Francisco Franco a la ciutat, van passar a ser en castellà. Ara fa uns anys, quan l'entitat va celebrar els 150 anys, el llavors president, Salvador Soley, va decidir que es restituïssin els noms en català i així ho vam fer. Aquest apartat ens ajudarà a enfocar la mirada cap a les sales culturals de l'entitat, ubicades al carrer d'en Font. Allà s'exposen tres plafons de la sala del consell que van retirar-se quan es van dur a terme obres de millora. També les hem restaurat i ara poden veure's. A més, hi ha unes vitrines amb la guardiola i el llibre, emblemes de Caixa Sabadell, que no s'han pogut restaurar perquè estaven molt deteriorats.
- A banda hi ha elements d'alguna altra finca emblemàtica de la ciutat?
- Si, hi trobem dues finestres de la Casa Arimon (1911) i també un espai on es pot veure com es va fer la restauració de la cúpula de vitrall que hi havia i que estava molt malmesa a causa del pas del temps i també perquè aquella finca havia estat ocupada i qui hi havia viscut no n'havia tingut cura. Per exemple veiem les cintes que es van haver de dissenyar per fer la curvatura i les alteracions que havia patit l'original per impactes que tot apunta que serien puntades de peu.
- Quan es pot trigar en restaurar una cúpula com aquesta?
- És difícil de dir. Per exemple, només per trobar els vidres que la formaven i que estan integrats per una paleta de 50 colors diferents ja vam trigar dos anys. Hi ha vidre xinés, alemany, de diversos països...i després per restaurar-ho uns quants mesos més.
- I com es troben els materials, calen molts contactes?
- Cal paciència perquè és complicat. Per exemple per la peça de l'Euterpe, el que he aconseguit és trobar els vidres a una fàbrica alemanya que encara té la paleta de colors de fa anys i així hem pogut deixar la peça amb un aspecte molt similar al d'origen.
- Sembla un procés molt complex
- Per explicar-ho a la mostra oferim un espai en què s'explica el recorregut que s'ha de dur a terme per fer un vitrall i les eines que fan falta en cada pas del procés. El tall del vidre, el muntatge, l'emplomat i soldat, el que hem fet és exposar el procés de confecció d'una peça. Tot plegat ho acompanyem de dos audiovisuals de Joan Alabedra i Joan Salvà.
- Considera que a vegades no es dóna prou importància a aquestes mostres d'art?
- La veritat és que en les darreres dècades s'ha fet molt mal al vitrall. Si poguéssim recuperar tot el vitrall modernista que s'ha llençat des dels anys 60 quedaríem astorats. Hem tirat a terra milers i milers de metres de peces d'època amb el beneplàcit de l'administració i és una llàstima.