ENTREVISTA

Carme Garcia: «En polítiques de memòria no hem fet els deures com a societat»

La directora general de Relacions Institucionals i amb el Parlament explica que l'assignatura pendent més important és la identificació de les restes i de les persones vives | El programa serà de gestió pública i les proves gratuïtes

per Sara González, Barcelona, 16 de novembre de 2016 a les 07:00 |
Carme Garcia | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 16 de novembre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Fa 80 anys de la guerra civil espanyola i 40 anys del restabliment de la democràcia, però les polítiques de memòria segueixen sent una gran assignatura pendent. L'exregidora de Sabadell Carme Garcia (Badajoz, 1957), ara directora general de Relacions Institucionals i amb el Parlament, dins la conselleria d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència capitanejada per Raül Romeva, explica com des del Govern s'està treballant perquè les polítiques de memòria siguin una prioritat de país. De fet, el pròxim diumenge 20 de novembre, data de la mort del dictador Francisco Franco, es farà un acte d'homenatge i de reconeixement a les darreres 300 persones represaliades durant el franquisme que queden en vida.

- 80 anys de la guerra i massa anys de desmemòria. Quins són els grans reptes pendents?

- 80 anys de la guerra espanyola, 77 que va finalitzar i 40 anys de democràcia. Hi ha molts països, els dels Balcans per exemple, que van patir guerres i han avançat més que nosaltres. Nosaltres vam tenir dos problemes: la guerra espanyola i la dictadura. No hem fet els deures com a societat. Cal sensibilització, educació, dignificació i restitució.

- Les polítiques sobre memòria històrica havien quedat frenades en els darrers anys. Tornen ara a ser una prioritat?
- Durant el tripartit, amb el conseller Saura, es va donar un impuls molt important. S'ha de ser just, si estem reivindicant la memòria històrica s'ha d'explicar la història com és. Després del primer impuls, les polítiques de memòria, coincidint amb les retallades, van quedar molt aturades. Però aquest Govern decideix des del minut zero impulsar-les de nou i que siguin una prioritat de l'agenda política. Així ho ha demanat el conseller Raül Romeva. Estem treballant per recuperar el màxim de temps perdut per evitar l'oblit i aconseguir la restitució i la dignificació de les persones que durant la dictadura van patir repressió, presó o mort. També els de la rereguarda.

- La llei de memòria històrica que va aprovar el Congrés l'any 2007 ha estat insuficient?

- Va ser més consensuada amb la dreta que amb l'esquerra, no va donar solució ni resposta als problemes i, sobretot, no aborda amb profunditat qüestions com els judicis sumaríssims. És una llei que no va dignificar ni restituir.

Carme Garcia, entrevistada per Sara González. Foto: Adrià Costa


- Aquesta llei estatal limita d'alguna manera l'acció del Govern?
- L'any 2007 es va aprovar la llei del Memorial. El Memorial Democràtic és l'instrument per aplicar les polítiques de memòria dels governs, però pateix unes limitacions claríssimes de la llei espanyola. Per exemple, les desavinences sobre els símbols franquistes. El Memorial pot fer uns informes determinant si un símbol és o no franquista; però la llei espanyola diu que finalment serà l'ajuntament de torn qui decideix si treu o no treu el símbol.

- Però Catalunya sí té en vigor una llei de fosses.
- Sí, del 2009. Aquesta llei de fosses permet fer el programa d'identificació genètica. La llei de fosses diu que s'insta al Govern de la Generalitat a la recerca de fosses, l'obertura, la dignificació de fosses i, si s'escau, la identificació de les restes. Entenem que aquesta llei ens dóna la cobertura legal per poder-ho fer.

- Per ara, què tenim?
- L'assignatura pendent més important és la identificació de les restes i de les persones vives. Per una banda, des de l'any 2003 es va obrir un registre de persones que diuen tenir familiars desapareguts i que podrien estar en fosses. A hores d'ara hi ha 5.000 persones apuntades i s'hi poden seguir apuntant. Per una altra banda hi ha el mapa de fosses, que en tenim més de 380 localitzades. Per tancar el cercle, però, s'hi havien d'implicar els departaments de Justícia i de Sanitat.

- Com funciona el programa d'identificació genètica que s'està posant en marxa?
- Teníem clar que havia de ser de gestió pública i gratuït. L'obertura de fosses i la prova genètica de les restes òssies les encarreguem amb contractes externs. El departament de Justícia fa l'informe antropològic de les fosses que s'obren i el de Sanitat la prova genètica de les persones que es registren com a familiars dels desapareguts. Això ho fa el centre de genètica de la Vall d'Hebron amb un frotis bucal que té 20 anys de vigència, que es pot guardar a temperatura ambient. Les proves externalitzades de les fosses s'envien a Vall d'Hebron i allà es faran els encreuaments.
 

La directora general de Relacions Institucionals i amb el Parlament. Foto: Adrià Costa


- Quin calendari s'està seguint?
- El prioritari són les persones. Tenim germans, fills i néts, tots tres nivells són absolutament vàlids. Hem començat a convocar les primeres 550 persones, a germans i fills, que són els més grans. Pel que fa a les fosses, també tenim una programació que està a l'espera de l'aprovació dels pressupostos. L'obertura de la més important l'explicarà el conseller a mitjans de desembre, però de les 380 fosses que hi ha s'ha fet una priorització pel 2017 i es farà també la del 2018 i 2019.

- El Parlament ha aprovat posar en marxa els mecanismes per aconseguir la nul·litat dels judicis sumaríssims del franquisme. Temen que el Tribunal Constitucional barri el pas a aquesta decisió?
- Si el govern espanyol impedeix que puguem tirar endavant aquesta iniciativa del Parlament, el missatge cap a Catalunya, Espanya i el món és molt clar: voldrà dir que no vol que superem les accions feixistes que es van fer durant la dictadura. No sé com ho explicarà. Volem pensar que el govern espanyol serà més intel·ligent.

- L'any vinent també se celebren 40 anys de la restitució de la Generalitat. Es farà algun acte tal i com ha demanat algun membre de la junta del Memorial?
- Evidentment. El Govern està reflexionant i treballant sobre aquest tema. Haurà de ser una proposta de màxim nivell.

- En el darrer mes ha estat objecte de debat quin paper ha de tenir el Centre Cultural del Born. Ha d'estar centrat només en els fets de 1714 o ser un espai de memòria de memòries com planteja el govern de Barcelona?
- En polítiques de memòria ens hauríem de conjurar tots per tenir el màxim consens possible. Tots estem d'acord que cal restituir i dignificar. S'ha de consensuar com apliquem això i com conceptualitzem els espais. Perquè sinó, encara que la voluntat sigui bona, ens podem trobar amb situacions com la de l'exposició de les estàtues franquistes al Born. Està clar que hi ha dues visions i la del Govern està definida. El més desitjable és que s'ajuntin les dues visions i en sigui una de sola.
 

Carme Garcia. Foto: Adrià Costa

 

Participació