La Generalitat rendeix homenatge als Mossos caiguts amb un monument

La Generalitat de Catalunya ha celebrat aquest divendres a la tarda al Complex Central dels Mossos d’Esquadra, a Sabadell, el primer acte institucional en memòria dels agents del cos que han perdut la vida mentre eren en actiu. En la celebració, que ha comptat amb la participació del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el conseller d’Interior, Jordi Jané, s’ha descobert un monument en memòria dels 26 agents morts des de la reactivació del cos, l’any 1983.
 
L’acte ha reunit diversos comandaments policials del cos al pati principal del Complex Central, on s’ha habilitat un monòlit al final d’un camí que formen quatre grans lloses vermelles que simbolitzen les quatre barres. Al final s’hi troba l’escultura, amb el missatge “Als Mossos d’Esquadra que han donat la vida per seu compromís de servei amb la ciutadania” i una gran senyera al seu costat.
 
 
El president Puigdemont ha destacat la importància de recuperar la memòria de les persones que van morir treballant pel seu país, en un moment, ha destacat, on es parla molt de la memòria històrica: “Ens demostra que davant d’una mort no és moment de plànyer-se, sinó d’aixecar el cap malgrat les circumstàncies d’haver perdut la vida injustament”, ha destacat.
 
Pel seu cantó, el conseller d’Interior, Jordi Jané, ha posat de manifest la necessitat de recordar els que ens han deixat en mirar l’escultura, però també de pensar en el present i, sobretot, en el futur: “Volem que els Mossos d’Esquadra sigui un cos amb més dotacions, amb més mitjans i més eines i instruments per servir Catalunya, la ciutadania i garantir la seguretat de les persones”, ha apuntat.
 
Des de l’any 1983 un total de 26 agents del cos han perdut la vida mentre eren en actiu, mentre que 132 han mort per malalties, accidents o altres circumstàncies.
 
 
Referències històriques
 
Si bé aquest era el primer acte institucional que la Generalitat rendia en honor als agents caiguts, el comissari en cap dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, ha posat de manifest algunes referències històriques al respecte. “El 19 d’abril de 1841, en el cementiri de Seguer, es donava sepultura a Ramon Serra, Mosso d’Esquadra de Moià (Moianès), que va morir el dia abans lluitant contra els bandolers”, ha apuntat.
 
De fet, es va intentar localitzar la tomba de l’agent, a Aguilar de Segarra (Bages): “No ho van poder fer, donat que el cementiri estava abandonat des dels anys 30 del segle passat, quan es van traslladar algunes sepultures al cementiri nou”, ha apuntat.
 
 
Un altre exemple és el d’Isidre Pallarès i Joan Bernet, agents morts el 25 de març de 1845: “Intentaven rescatar unes persones segrestades per un grup de delinqüents”, ha recordat. El passat 16 d’octubre de 2015 es va restaurar el monument dedicat a la seva memòria, a Seva (Osona).
 
L’acte, que ha comptat amb una ofrena floral al monument, ha acabat amb el cant dels Segadors.