Investigadors de l'ICP descobreixen un fòssil únic i extraordinari de la pell d'un dinosaure

La troballa és de les poques d'Europa i dóna dades de fa 66 milions d'anys, just abans de l'extinció dels dinosaures al món

per Redacció, 13 d'octubre de 2016 a les 11:50 |
Imatge del dinosaure que probablement va deixar l'empremta al fang. | ICP
Aquesta informació es va publicar originalment el 13 d'octubre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), han descobert a Vallcebre un fòssil únic i de gran valor, de la pell d'un dinosaure del Cretaci Superior. Es tracta, segons han indicat, d'una impressió fòssil de poc abans de l'extinció dels dinosaures, de la qual a Europa només s'han trobat peces similars a Astúries i Portugal. 

Aquesta troballa, publicada per la revista Geological Magazine, plasma l'empremta que van deixar les escates de la pell d'un dinosaure en recolzar-se sobre el terra. El seu origen té uns 66 milions d'anys i, segons han dit, és una peça "extraordinària". En aquella època, han precisat des de l'ICP, la zona de Fumanya era fangosa, i per això va quedar plasmada la pell. Amb poc temps, però, aquesta empremta va quedar coberta de sorres que van solidificar per formar gres, i la roca sedimentada va preservar la forma de les empremtes. 


"La troballa té un caràcter excepcional, ja que el Cretaci Superior correspon a l’època en què van viure els darrers dinosaures abans de l’extinció i hi ha poques zones al món amb roques d’aquesta època", ha destacat l'investigador de la UAB Víctor Fontdevila, autor principal de la recerca. “El registre fòssil de la pell dels darrers dinosaures és molt escàs, i només compta amb alguns jaciments de característiques similars als Estats Units i a la Xina”, ha continuat. 
 

Imatge del fòssil de la pell del dinosaure. Foto: ICP


La forma de les escates mostra un patró característic de la pell d’alguns dinosaures, que és la forma de roseta amb un bony central en forma de polígon rodejat per altres cinc o sis bonys. No obstant això, ha precisat, es tracta d’escates grans, massa grans per la grandària típica dels dinosaures carnívors que habitaven la zona fa 66 milions d’anys. “Probablement es tracti d’un gran sauròpode herbívor, potser d’un titanosaure, ja que hem trobat petjades d’aquesta espècie molt a prop de la roca on hi ha les impressions de la pell” ha afirmat Fontdevila. 

Aquesta troballa constata l'excel·lent registre fòssil dels Pirineus, referent als dinosaures que van viure a Europa poc abans de la seva extinció al planeta. De fet, entre els jaciments del Berguedà, el Pallars Jussà, l’Alt Urgell i La Noguera s'han detectat cinc grups diferents de dinosaures: titanosaures, anquilosaures, teròpodes, hadrosaures i rahbdodòntids. Segons el cap del grup de recerca de Mosozoic de l'ICP, Àngel Galobart, els jaciments dels Pirineus són "molt rellevants des del punt de vista científic, ja que permeten estudiar les causes de la seva extinció en un punt geogràficament allunyat de l’impacte del meteorit”.


La recerca, publicada a Geological Magazine, ha estat liderada pels investigadors del Departament de Geologia de la UAB Víctor Fondevilla i Oriol Oms, en col·laboració amb els investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i del Museu de la Conca Dellà Bernat Vila i Àngel Galobart . Fondevilla.

 

Participació