28
de setembre
del
2016
Actualitzat
el
30
de setembre
a les
11:32h
Sant Quirze i Terrassa han commemorat l’aniversari de les riuades del 25 de setembre de 1962. Un acte que va servir per homenatjar les víctimes de la tragèdia en una zona on la convergència de les rieres es va cobrar moltes vides i va acabar amb els habitatges més propers a la riera.
L’acte va comptar amb l’assistència del regidor de l’Ajuntament de Sant Quirze David Caminal, la regidora del districte de Terrassa, Rosa Maria Ribera, el regidor també de Terrassa David Aguinaga, i el president de la Llar de la Gent Gran, Artur Travessa, entre altres.
L’acte es va desenvolupar al pont que passa per sobre la riera, al carrer Mossèn Perramon, al monòlit en homenatge a les víctimes. Els discursos van servir per recordar la fatídica situació que va viure el veïnat de les Fonts i, tal i com va manifestar el sr. Travessa “mostrar la solidaritat i l’ajuda dels propis veïns i veïnes, que intentaven sobreviure a una nit fatal. Les ajudes van trigar moltíssim a arribar i encara tenim al cap moltes imatges per oblidar”.
El mossèn de l’església de Les Fonts va ser l’encarregat de dir una Mare Nostra per cloure l’acte.
Les riuades del 62
La nit del 25 de setembre de 1962 un aiguat de proporcions colossals va castigar el Vallès Occidental i va arrasar tot el que va trobar al seu pas en una superfície de 900 quilòmetres quadrats. Terrassa, les Fonts, el barri de Los Rosales i el municipi de Rubí van ser les zones més afectades, tot i que els efectes de les riuades i la desolació es van notar a pràcticament tots els municipis de la comarca i en molts altres municipis del Baix Llobregat.
Hi va haver un miler de víctimes, un fet produït per la suma de diverses circumstàncies. En primer lloc, les condicions geogràfiques del Vallès, que té enclavades les poblacions en un pla inclinat que descendeix directament del massís de Sant Llorenç, farcit de rius, rierols i torrents. En segon lloc, la brutalitat de la tempesta de la nit del 25 de setembre, en la qual van caure 240 l/m². I en tercer lloc, els infrahabitatges i les barraques construïts per la mateixa població immigrant a les lleres de les rieres, en zones molt allunyades del centre de la ciutat.
Una successió d’onades fatídiques que arribarien a Terrassa, les Fonts i Rubí per la riera de les Arenes amb una violència, velocitat i voracitat impossibles de prevenir. Són les mateixes preses que van taponar el pont de la RENFE de Terrassa o el de les Fonts i que s’endurien, en rebentar-se, els barris adjacents a les seves lleres.
L’acte va comptar amb l’assistència del regidor de l’Ajuntament de Sant Quirze David Caminal, la regidora del districte de Terrassa, Rosa Maria Ribera, el regidor també de Terrassa David Aguinaga, i el president de la Llar de la Gent Gran, Artur Travessa, entre altres.
L’acte es va desenvolupar al pont que passa per sobre la riera, al carrer Mossèn Perramon, al monòlit en homenatge a les víctimes. Els discursos van servir per recordar la fatídica situació que va viure el veïnat de les Fonts i, tal i com va manifestar el sr. Travessa “mostrar la solidaritat i l’ajuda dels propis veïns i veïnes, que intentaven sobreviure a una nit fatal. Les ajudes van trigar moltíssim a arribar i encara tenim al cap moltes imatges per oblidar”.
El mossèn de l’església de Les Fonts va ser l’encarregat de dir una Mare Nostra per cloure l’acte.
Les riuades del 62
La nit del 25 de setembre de 1962 un aiguat de proporcions colossals va castigar el Vallès Occidental i va arrasar tot el que va trobar al seu pas en una superfície de 900 quilòmetres quadrats. Terrassa, les Fonts, el barri de Los Rosales i el municipi de Rubí van ser les zones més afectades, tot i que els efectes de les riuades i la desolació es van notar a pràcticament tots els municipis de la comarca i en molts altres municipis del Baix Llobregat.
Hi va haver un miler de víctimes, un fet produït per la suma de diverses circumstàncies. En primer lloc, les condicions geogràfiques del Vallès, que té enclavades les poblacions en un pla inclinat que descendeix directament del massís de Sant Llorenç, farcit de rius, rierols i torrents. En segon lloc, la brutalitat de la tempesta de la nit del 25 de setembre, en la qual van caure 240 l/m². I en tercer lloc, els infrahabitatges i les barraques construïts per la mateixa població immigrant a les lleres de les rieres, en zones molt allunyades del centre de la ciutat.
Una successió d’onades fatídiques que arribarien a Terrassa, les Fonts i Rubí per la riera de les Arenes amb una violència, velocitat i voracitat impossibles de prevenir. Són les mateixes preses que van taponar el pont de la RENFE de Terrassa o el de les Fonts i que s’endurien, en rebentar-se, els barris adjacents a les seves lleres.