15
de setembre
del
2016
Actualitzat
a les
21:33h
Desplegar totes les competències de l'agència tributària de Catalunya, passar de 4 a 19 oficines al territori i incrementar la plantilla de 375 a 800 treballadors. Tot això abans del juliol del 2017 i amb un estalvi per a la Generalitat de 17,2 milions d'euros. Aquest és l'objectiu que s'ha fixat el secretari d'Hisenda del Govern, Lluís Salvadó, que ha explicat aquest dimecres al Parlament com aspira a fer realitat un procés que hauria de permetre situar l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) a les portes de fer el pas per al que ha anomenat la "segona fase". O, el que és el mateix, esdevenir una veritable Hisenda pròpia d'una eventual República catalana, si l'estiu vinent culmina el procés de desconnexió, com contempla el full de ruta de l'executiu i la CUP.
Així, Salvadó ha apuntat que algunes comunitats amb governs del PP han assolit un sostre competencial superior al que actualment desenvolupa la Generalitat, com és el cas de les Illes Balears o Galícia. En concret, els passos que vol impulsar són l'assumpció de tasques reconegudes en el marc autonòmic vigent, principalment la recaptació en via executiva (els deutes amb ajuntaments, les sancions de trànsit o els tributs propis i cedits no pagats en període voluntari) i la liquidació dels impostos sota competència de l'ATC fora de les quatre capitals, que és on ara té oficines.
I és que la primera funció ara està subcontractada a l'agència tributària estatal, amb un cost anual proper als 9,5 milions d'euros, mentre que la segona la realitzen les oficines liquidadores dels recaptadors de la propietat, que facturen uns 27,5 milions d'euros anuals a la Generalitat per fer aquesta feina. En canvi, el Govern calcula que els costos recurrents que generarien les 15 noves oficines de l'ATC pujarien a 3,23 milions d'euros i que l'increment del cost en personal seria de 16,6 milions. D'aquí els 17,2 milions d'estalvi, segons els càlculs fets públics.
Uns 5.500 metres quadrats de noves oficines
En xifres, aquest pas endavant ha de permetre passar de recaptar els 1.242 milions d'euros anuals actuals a 2.306 milions en només 12 mesos. Per fer-ho, entre el setembre i l'octubre es definirà el nou organigrama de l'ATC, el qual contemplarà les 15 noves oficines, la primera de les quals s'inaugurarà al nord de Barcelona el proper gener del 2017 i tindrà 800 metres quadrats i 40 treballadors. Les altres se situaran a Terrassa, Sabadell, Granollers, Sant Feliu de Llobregat, Vilafranca del Penedès, Mataró, Manresa, Vic, Santa Coloma de Farners, La Bisbal d'Empordà, Figueres, La Seu d'Urgell, Reus i Tortosa.
En total, ocuparan 5.500 metres quadrats. De fet, ja s'han fet els estudi de mercat a la recerca de locals per llogar als municipis escollits (els quals s'han triat en funció del nombre d'habitants, l'activitat econòmica del territori, el nombre de treballadors de les oficines liquidadores que hi ha i la divisió administrativa del país) i la licitació per trobar els espais concrets començarà l'octubre.
A més, la intenció és que aquestes noves oficines gestionin de forma integral tots els impostos propis i cedits de la Generalitat, però també els dels municipis, en base al conveni firmat amb les administracions locals per oferir un servei de finestreta única. De fet, la Generalitat també té intenció de situar alguns treballadors de l'ATC en diverses de les 142 oficines de les diputacions i els ajuntaments, per millorar-ne la integració.
Integrar els treballadors dels registradors de la propietat
Per dotar-los de personal, l'objectiu principal és integrar a la plantilla de l'ATC els 277 treballadors que estan contractats en règim laboral des a les 53 oficines dels registradors de la propietat. Ara bé, Salvadó ha reconegut que el problema amb què es troba és que la incorporació directa no té empara legal i la normativa diu que els llocs de treball han de ser ocupats amb caràcter general per funcionaris, i que les funcions de liquidació estan reservades a funcionaris públics. És per això que caldrà fer concursos públics oberts, tot i que ha avançat que es valorarà experiència i coneixements dels treballadors de les oficines liquidadores en aquests procediments, i la intenció és tancar la incorporació de tot el personal el juliol.
Aquest procés s'encararà a partir del 5 d'octubre, quan hi ha la primera reunió prevista amb el Col·legi Oficial de Registradors de Catalunya, sempre i quan els pressupostos del 2017 estiguin encarrilats. I és que, sense nous comptes, ha avisat Salvadó, aquest repte no serà factible -"i això no és voluntat d'afegir pressió a ningú", ha afegit, en relació a la CUP-. De fet, el conveni amb els registradors de la propietat per a la liquidació dels tributs propis i cedits acaba formalment el 31 d'octubre del 2017, i exigeix un termini mínim de denúncia prèvia abans no es pugui trencar.
Actualment, el 54% dels 1,9 milions dels impostos de transmissions patrimonials, de successions i de donacions el recapten les oficines liquidadores dels registradors de la propietat, mentre que l'ATC recapta el 46% restant. Ara bé, la integració d'aquesta funció, a més de l'estalvi econòmic, segons Salvadó, persegueix garantir la concepció pública del servei de recaptació, facilitar el desplegament competencial en aquest àmbit i millorar la col·laboració amb les administracions tributàries locals.
Canvis organitzatius i informàtics
Malgrat tot, i paral·lelament a la recerca d'espais i treballadors, Salvadó també s'ha posat altres deures, com aplicar canvis organitzatius, formar personal per a les noves tasques, millorar els sistemes d'informació (esprement el sistema informàtic vigent des del 2002, el G@udí, i creant el nou que ha de servir per impulsar la futura Hisenda pròpia, l'e-SPRIU), aprovar nous marcs legals (Junts pel Si i la CUP ja estan tramitant la nova llei de l'Administració tributària catalana), coordinar-se de forma més eficient amb les altres administracions tributàries de les diputacions i els grans ajuntaments en el marc de la Xarxa Tributs de Catalunya o aplicar noves eines per a la lluita contra el frau fiscal.
Pel que fa al nou personal, Salvadó ha concretat que cal 264 treballadors per exercir les funcions de liquidació al territori, 115 per a la recaptació per via executiva i 43 per a tasques d'atenció al públic i en àrees de reforç. Ara bé, la meitat de les noves incorporacions arribaran el juliol de l'any que ve, segons el calendari presentat. I és que la voluntat és assumir el gruix de les funcions executives el primer semestre de 2017, però no només gestionant els prop de 60.000 deutes anuals de la Generalitat (tal com han fet les altres comunitats), sinó també els prop de 300.000 del Servei Català de Trànsit, els 300.000 més dels ajuntaments o els de les diputacions. Actualment, totes aquestes administracions i organismes tenen subcontractada aquesta tasca a l'agència tributària estatal.
Suport de l'oposició, amb matisos
En general, els diputats de l'oposició han donat suport al procés de desplegament competencial de l'ATC, tot i que amb matisos. En especial, han cridat al diàleg amb els registradors de la propietat perquè els treballadors de les oficines liquidadores no surtin perjudicats amb el procés i sobretot no perdin la feina, tal com reclamava una moció aprovada al Parlament el juliol. El secretari d'Hisenda, però, ha afirmat que l'executiu ja s'ha anat reunint amb els representants dels treballadors d'aquest col·lectiu.
A banda, Antonio Espinosa (C's) ha assegurat que el procediment provocarà més litigis amb l'administració, els quals generaran uns costos que no s'haurien tingut en compte, motiu pel qual ha criticat que els números de Salvadó estan "fets de manera parcial i interessada", així com ha lamentat que no es prevegi coordinar-se més amb les agències tributàries espanyola i europea. Igualment, ha criticat que ja es prevegi un segon pas que sobrepassaria el sostre competencial actual. Un lament compartit per María José García Cuevas (PP), que ha acusat el Govern de fixar "una base per saltar la llei, el marc constitucional i estatutari". "Volen tocar una cosa que ja funciona", ha criticat la diputada popular, més contrària que C's amb la primera fase del desplegament.
Uns terminis complicats
Així mateix, Alicia Romera (PSC) ha donat suport a desplegar el recorregut autonòmic, però ha criticat les presses de voler acabar la feina en 10 mesos, un termini que no veu viable. Salvadó, de fet, ha reconegut que el full de ruta és complicat i que li agradaria poder-lo fer "en quatre anys", tot i que ha afirmat que treballarà per tenir a punt la feina en el moment en què, segons els plans dels independentistes, hauria de tenir lloc la desconnexió amb l'Estat. Igualment, Joan Coscubiela (Catalunya Sí que es Pot) ha donat "ple suport a tot el procés de desenvolupament d'una veritable Agència Tributària de Catalunya", tot i que ha dubtat igualment de la viabilitat dels terminis, que veu massa vinculats als del full de ruta sobiranista.
Per contra, la diputada de la CUP Eulàlia Reguant ha criticat que la formació de Coscubiela rebutgés participar en la ponència de la nova llei de l'Administració tributària catalana i ha donat suport al desplegeament competencial de l'ATC i a la internalització de les tasques de gestió tributària. Ara bé, així com es farà un concurs públic per a la incorporació dels treballadors de l'agència, ha demanat també un procediment obert per escollir la seva nova direcció.
Així, Salvadó ha apuntat que algunes comunitats amb governs del PP han assolit un sostre competencial superior al que actualment desenvolupa la Generalitat, com és el cas de les Illes Balears o Galícia. En concret, els passos que vol impulsar són l'assumpció de tasques reconegudes en el marc autonòmic vigent, principalment la recaptació en via executiva (els deutes amb ajuntaments, les sancions de trànsit o els tributs propis i cedits no pagats en període voluntari) i la liquidació dels impostos sota competència de l'ATC fora de les quatre capitals, que és on ara té oficines.
I és que la primera funció ara està subcontractada a l'agència tributària estatal, amb un cost anual proper als 9,5 milions d'euros, mentre que la segona la realitzen les oficines liquidadores dels recaptadors de la propietat, que facturen uns 27,5 milions d'euros anuals a la Generalitat per fer aquesta feina. En canvi, el Govern calcula que els costos recurrents que generarien les 15 noves oficines de l'ATC pujarien a 3,23 milions d'euros i que l'increment del cost en personal seria de 16,6 milions. D'aquí els 17,2 milions d'estalvi, segons els càlculs fets públics.
Uns 5.500 metres quadrats de noves oficines
En xifres, aquest pas endavant ha de permetre passar de recaptar els 1.242 milions d'euros anuals actuals a 2.306 milions en només 12 mesos. Per fer-ho, entre el setembre i l'octubre es definirà el nou organigrama de l'ATC, el qual contemplarà les 15 noves oficines, la primera de les quals s'inaugurarà al nord de Barcelona el proper gener del 2017 i tindrà 800 metres quadrats i 40 treballadors. Les altres se situaran a Terrassa, Sabadell, Granollers, Sant Feliu de Llobregat, Vilafranca del Penedès, Mataró, Manresa, Vic, Santa Coloma de Farners, La Bisbal d'Empordà, Figueres, La Seu d'Urgell, Reus i Tortosa.
En total, ocuparan 5.500 metres quadrats. De fet, ja s'han fet els estudi de mercat a la recerca de locals per llogar als municipis escollits (els quals s'han triat en funció del nombre d'habitants, l'activitat econòmica del territori, el nombre de treballadors de les oficines liquidadores que hi ha i la divisió administrativa del país) i la licitació per trobar els espais concrets començarà l'octubre.
A més, la intenció és que aquestes noves oficines gestionin de forma integral tots els impostos propis i cedits de la Generalitat, però també els dels municipis, en base al conveni firmat amb les administracions locals per oferir un servei de finestreta única. De fet, la Generalitat també té intenció de situar alguns treballadors de l'ATC en diverses de les 142 oficines de les diputacions i els ajuntaments, per millorar-ne la integració.
Integrar els treballadors dels registradors de la propietat
Per dotar-los de personal, l'objectiu principal és integrar a la plantilla de l'ATC els 277 treballadors que estan contractats en règim laboral des a les 53 oficines dels registradors de la propietat. Ara bé, Salvadó ha reconegut que el problema amb què es troba és que la incorporació directa no té empara legal i la normativa diu que els llocs de treball han de ser ocupats amb caràcter general per funcionaris, i que les funcions de liquidació estan reservades a funcionaris públics. És per això que caldrà fer concursos públics oberts, tot i que ha avançat que es valorarà experiència i coneixements dels treballadors de les oficines liquidadores en aquests procediments, i la intenció és tancar la incorporació de tot el personal el juliol.
Aquest procés s'encararà a partir del 5 d'octubre, quan hi ha la primera reunió prevista amb el Col·legi Oficial de Registradors de Catalunya, sempre i quan els pressupostos del 2017 estiguin encarrilats. I és que, sense nous comptes, ha avisat Salvadó, aquest repte no serà factible -"i això no és voluntat d'afegir pressió a ningú", ha afegit, en relació a la CUP-. De fet, el conveni amb els registradors de la propietat per a la liquidació dels tributs propis i cedits acaba formalment el 31 d'octubre del 2017, i exigeix un termini mínim de denúncia prèvia abans no es pugui trencar.
Actualment, el 54% dels 1,9 milions dels impostos de transmissions patrimonials, de successions i de donacions el recapten les oficines liquidadores dels registradors de la propietat, mentre que l'ATC recapta el 46% restant. Ara bé, la integració d'aquesta funció, a més de l'estalvi econòmic, segons Salvadó, persegueix garantir la concepció pública del servei de recaptació, facilitar el desplegament competencial en aquest àmbit i millorar la col·laboració amb les administracions tributàries locals.
Canvis organitzatius i informàtics
Malgrat tot, i paral·lelament a la recerca d'espais i treballadors, Salvadó també s'ha posat altres deures, com aplicar canvis organitzatius, formar personal per a les noves tasques, millorar els sistemes d'informació (esprement el sistema informàtic vigent des del 2002, el G@udí, i creant el nou que ha de servir per impulsar la futura Hisenda pròpia, l'e-SPRIU), aprovar nous marcs legals (Junts pel Si i la CUP ja estan tramitant la nova llei de l'Administració tributària catalana), coordinar-se de forma més eficient amb les altres administracions tributàries de les diputacions i els grans ajuntaments en el marc de la Xarxa Tributs de Catalunya o aplicar noves eines per a la lluita contra el frau fiscal.
Pel que fa al nou personal, Salvadó ha concretat que cal 264 treballadors per exercir les funcions de liquidació al territori, 115 per a la recaptació per via executiva i 43 per a tasques d'atenció al públic i en àrees de reforç. Ara bé, la meitat de les noves incorporacions arribaran el juliol de l'any que ve, segons el calendari presentat. I és que la voluntat és assumir el gruix de les funcions executives el primer semestre de 2017, però no només gestionant els prop de 60.000 deutes anuals de la Generalitat (tal com han fet les altres comunitats), sinó també els prop de 300.000 del Servei Català de Trànsit, els 300.000 més dels ajuntaments o els de les diputacions. Actualment, totes aquestes administracions i organismes tenen subcontractada aquesta tasca a l'agència tributària estatal.
Suport de l'oposició, amb matisos
En general, els diputats de l'oposició han donat suport al procés de desplegament competencial de l'ATC, tot i que amb matisos. En especial, han cridat al diàleg amb els registradors de la propietat perquè els treballadors de les oficines liquidadores no surtin perjudicats amb el procés i sobretot no perdin la feina, tal com reclamava una moció aprovada al Parlament el juliol. El secretari d'Hisenda, però, ha afirmat que l'executiu ja s'ha anat reunint amb els representants dels treballadors d'aquest col·lectiu.
A banda, Antonio Espinosa (C's) ha assegurat que el procediment provocarà més litigis amb l'administració, els quals generaran uns costos que no s'haurien tingut en compte, motiu pel qual ha criticat que els números de Salvadó estan "fets de manera parcial i interessada", així com ha lamentat que no es prevegi coordinar-se més amb les agències tributàries espanyola i europea. Igualment, ha criticat que ja es prevegi un segon pas que sobrepassaria el sostre competencial actual. Un lament compartit per María José García Cuevas (PP), que ha acusat el Govern de fixar "una base per saltar la llei, el marc constitucional i estatutari". "Volen tocar una cosa que ja funciona", ha criticat la diputada popular, més contrària que C's amb la primera fase del desplegament.
Uns terminis complicats
Així mateix, Alicia Romera (PSC) ha donat suport a desplegar el recorregut autonòmic, però ha criticat les presses de voler acabar la feina en 10 mesos, un termini que no veu viable. Salvadó, de fet, ha reconegut que el full de ruta és complicat i que li agradaria poder-lo fer "en quatre anys", tot i que ha afirmat que treballarà per tenir a punt la feina en el moment en què, segons els plans dels independentistes, hauria de tenir lloc la desconnexió amb l'Estat. Igualment, Joan Coscubiela (Catalunya Sí que es Pot) ha donat "ple suport a tot el procés de desenvolupament d'una veritable Agència Tributària de Catalunya", tot i que ha dubtat igualment de la viabilitat dels terminis, que veu massa vinculats als del full de ruta sobiranista.
Per contra, la diputada de la CUP Eulàlia Reguant ha criticat que la formació de Coscubiela rebutgés participar en la ponència de la nova llei de l'Administració tributària catalana i ha donat suport al desplegeament competencial de l'ATC i a la internalització de les tasques de gestió tributària. Ara bé, així com es farà un concurs públic per a la incorporació dels treballadors de l'agència, ha demanat també un procediment obert per escollir la seva nova direcció.