memòria històrica

Antonio Martos: «Han de respondre pel mal que han fet»

L’home ha declarat aquets matí als Jutjats de Sabadell per l’assassinat del seu germà l’any 1973 a mans de la Guàrdia Civil | Ha denunciat el cas davant la Justícia argentina, que investiga les circumstàncies de la mort

per Albert Segura, Sabadell, 30 d'agost de 2016 a les 13:15 |
Antonio Martos i la seva esposa, amb una foto de Cipriano | Albert Segura
Aquesta informació es va publicar originalment el 30 d'agost de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Hi ha ferides que per molt que passi el temps segueixen obertes, i la Guerra Civil i la dictadura són l’origen de moltes que encara avui dia pateix una generació castigada per la història. És el cas d’Antonio Martos, que davant la passivitat que diu haver trobat a l’Estat espanyol, ha decidit denunciar davant la Justícia argentina l’assassinat del seu germà Cipriano l’any 1973 a mans de la Guàrdia Civil, a la caserna de Reus. Avui ha declarat als Jutjats de Sabadell, ciutat on viu i on també hi vivia el seu germà.
 

Cipriano Martos va ser detingut l’agost de 1973 juntament amb altres companys en una batuda a Reus, i el van traslladar a la caserna de la Guàrdia Civil el 25 d’aquell mateix mes. “Tres dies més tard el van dur a l’hospital Sant Joan de Reus, on l’acusaven d’haver-se pres ell mateix a petites glopades un líquid àcid que hi havia a la sala d’interrogatoris de la caserna”, explica Felipe Moreno, membre de la Xarxa Catalana i Balear de Suport a la Querella Argentina, i que avui ha acompanyat Martos als Jutjats.
 
Aquesta circumstància genera molts dubtes, donat que si teòricament tenia l’esòfag cremat per l’àcid, difícilment podria haver explicat als jutges del Tribunal 1 i 2 de Reus res al respecte, apunta. “Senzillament no podia parlar”, explica Moreno. Finalment, el 17 de setembre va morir i al 18 van arribar els familiars, sense que poguessin veure’n el cos. El 20 el van enterrar en una fossa comuna, teòricament amb el consentiment del pare, però que en cap moment es va desplaçar fins el lloc.
 

A la porta dels Jutjats de Sabadell, Antonio Martos es mostrava visiblement nerviós amb la seva dona. Hi ha arribat emocionat, i ha estat rebut pels companys de la Xarxa, amb una bandera republicana i un cartell amb la foto del seu germà i el text: Assassinat pels feixistes el 17 de setembre de 1973.
 
“Em temo que el llarg temps que ha passat faci que possiblement visquin pocs dels que van torturar el meu germà, i també pot ser que els que quedin no siguin els màxims responsables dels fets, però com a mínim espero que reconeguin el mal que han fet”, ha explicat abans de passar pels Jutjats. Martos també ha expressat el seu desig que amb accions com aquesta es vagi sabent més de les atrocitats fetes durant la dictadura, tot i lamentar que sigui la Justícia argentina qui faci un gest que hauria de fer l’espanyola.
 
De fet, el requeriment l'ha fet la jutgessa argentina María Romilda Servini de Cubría, que instrueix la Causa 4591/2010 per crims de genocidi i/o lesa humanitat comesos pel franquisme i en la transició, del 17 de juliol de 1936 al 15 de juny del 1977. Tot i això, les proves s’han d’aportar davant de la Justícia de casa nostra, motiu pel qual Martos ha hagut de declarar davant la titular del Jutjat d’Instrucció número 4 de Sabadell.
 
De proves en tenen poques, donat que s’han extraviat o perdut, segons han explicat fonts de la xarxa. Ara per ara, i de manera extraoficial, tenen les identitats dels set agents de la Guàrdia Civil que van practicar les tortures, alguns dels quals ja han mort.

Un obrer comunista mort per la Guàrdia Civil

Cipriano Martos Jiménez, nascut el 1942 a Loja (Granada), va marxar del seu poble natal amb la seva família per les dures condicions de la postguerra. Va treballar com a jornaler a Morón de la Frontera (Sevilla), com a miner a Teruel, a les fàbriques tèxtils de Sabadell i Terrassa i com a manyà a Reus. Des de jove va estar afiliat a sindicats com Comissions Obreres i la Oposició Sindical Obrera, i també va militar al PCE i al FRAP.

L'agost de 1973 la Guàrdia Civil va detenir Martos, juntament amb altres companys, en una batuda a Reus. El 25 d'agost el van portar a la caserna de la població per a ser interrogat, i dos dies més tard el van obligar a beure d'un recipient amb productes corrosius. El van traslladar a l'Hospital Sant Joan de Reus, on va acabar morint la nit del dia 17 de setembre. El van enterrar tres dies més tard, sense que la família el pogués veure, en una fossa comuna del cementiri de Reus.
 

 

Participació