Un veí de Sabadell declara avui per la causa contra els crims del franquisme

Antonio Martos va denunciar a la justícia argentina la mort del seu germà, Cipriano Martos, obrer de la construcció i sindicalista, mort durant un interrogatori a la caserna de la Guàrdia Civil de Reus

Antonio Martos, amb el monòlit dedicat al seu germà al cementiri de Reus
Antonio Martos, amb el monòlit dedicat al seu germà al cementiri de Reus | ciprianomartosjimenezinmemoriam.blogspot.com.es
Redacció
30 d'agost del 2016
Actualitzat a la 13:23h
Aquest dimarts un veí de Sabadell declara als jutjats de la ciutat dins de la causa que té oberta la justícia argentina pels crims del franquisme.

Es tracta d'Antonio Martos Jiménez, que va denunciar a la justícia argentina la mort del seu germà, Cipriano Martos Jiménez, obrer de la construcció i sindicalista, que va ser detingut per formar part del Frente Revolucionario Antifascista Patriótico, torturat a la caserna de la Guardia Civil de Reus i morint a l'hospital com a conseqüència del tracte rebut, després d'una terrible agonia.

El requeriment l'ha fet la jutgessa argentina María Romilda Servini de Cubría, que instrueix la Causa 4591/2010 per crims de genocidi i/o lesa humanitat comesos pel franquisme i en la transició, del 17 de juliol de 1936 al 15 de juny del 1977. Martos declararà a dos quarts de deu del matí al Jutjat d'Instrucció número 4 de Sabadell.

Martos, segons la Xarxa Catalana i Balear de Suport a la Querella Argentina, que li fa costat, declara "tot buscant la veritat, la justícia i la reparació negada a l'estat espanyol a les víctimes del franquisme i la transició".

Un obrer comunista mort per la Guàrdia Civil

Cipriano Martos Jiménez, nascut el 1942 a Loja (Granada), va marxar del seu poble natal amb la seva família per les dures condicions de la postguerra. Va treballar com a jornaler a Morón de la Frontera (Sevilla), com a miner a Teruel, a les fàbriques tèxtils de Sabadell i Terrassa i com a manyà a Reus. Des de jove va estar afiliat a sindicats com Comissions Obreres i la Oposició Sindical Obrera, i també va militar al PCE i al FRAP.

L'agost de 1973 la Guàrdia Civil va detenir Martos, juntament amb altres companys, en una batuda a Reus. El 25 d'agost el van portar a la caserna de la població per a ser interrogat, i dos dies més tard el van obligar a beure d'un recipient amb productes corrosius. El van traslladar a l'Hospital Sant Joan de Reus, on va acabar morint la nit del dia 17 de setembre. El van enterrar tres dies més tard, sense que la família el pogués veure, en una fossa comuna del cementiri de Reus.