02
d'agost
del
2016
La Marxa Som, la caminada popular que ha recorregut a peu Catalunya per promoure un nou model de democràcia participativa, va entregar aquest diumenge les conclusions recollides arreu del territori als membres del Parlament de Catalunya Adriana Delgado, Chakir El-Homrani i Gabriela Serra. La iniciativa, que va començar de manera paral·lela a quatre municipis, passant per Sabadell, ha sumat més de 40 dies de Marxa i s’ha aturat a més d’un centenar de pobles i ciutats, involucrant gairebé 200 entitats i ajuntaments d'arreu del territori.
La marxa que es va iniciar a Berga el mes de juny va ser la columna "de llevant". Des de la sortida a la capital del Berguedà, els participants es van dirigir fins a la Quar i Borredà. El tram va continuar passant per Sant Jaume de Frontanyà, la Pobla de Lillet, Castellar de n'Hug i va arribar fins a Gombrèn, al Ripollès.
Així, mitjançant les quatre columnes simultànies, La Marxa Som ha recorregut totes les comarques catalanes amb diferents activitats, entre caminades, actes en favor de la democràcia participativa, lectures del manifest, recollida d’adhesions, i assemblees deliberatives per recollir les conclusions dels diferents municipis. A més, molts dels indrets que ha recorregut la Marxa Som han acollit espectacles lúdics i culturals protagonitzats per les mateixes entitats col·laboradores, com cercaviles de gegants, actuacions castelleres, concerts o recitals de poesia.
Entre les conclusions ressaltades aquest diumenge a Montserrat pels portaveus de les quatre columnes, destaca un fort interès per part de la ciutadania per sentir-se més escoltats i per obtenir mecanismes que els permetin una major intervenció en els afers públics. A banda, hi ha un important consens sobre el fet que cal apostar per una formació a tots els nivells en cultura participativa, així com per trobar nous espais de participació. Altres qüestions destacades de les conclusions són la necessitat de prioritzar el bé comú com a objectiu prioritari de qualsevol decisió política o el desenvolupament de reglamentacions àgils i que facin vinculants els consensos assolits. Finalment, el reclam d’una informació de qualitat que arribi fàcilment a la ciutadania i que la capaciti per a opinar de manera responsable és una altra de les reivindicacions més comunes.
Un estat del poble
Tots els ponents de l’acte de clausura de la Marxa van estar d’acord en la necessitat d’aprofundir en els mecanismes d’empoderament dels ciutadans i de la societat civil a l’hora de poder opinar sobre les qüestions que els afecten. En concret, Lluís Planas, portaveu de La Marxa Som, engegava l’acte reconeixent que “ningú no vol un estat nou que sigui com l’espanyol o el francès”. Al seu torn, Teresa Forcades va mencionar la importància de corresponsabilitzar cada ciutadà de les decisions que s'han de prendre com a societat.
Martí Olivella, del Parlament Ciutadà, va ressaltar que “totes les constitucions es refereixen al dret dels ciutadans a exercir la seva sobirania directament i no només mitjançant representants polítics”, i va reivindicar aquesta opció. Per la seva banda, David Fernàndez va voler destacar els espais de la societat civil on ja es practica l’assemblearisme de petit format, com ara entitats veïnals o civíques, i va reclamar traslladar aquests mecanismes a altres àmbits. Finalment, Jordi Cuixart va insistir en la importància de les mobilitzacions ciutadanes com La Marxa Som i les entitats de la societat civil, ja que segons ell, garanteixen el control de la ciutadania sobre el rumb que pren la societat.
La marxa que es va iniciar a Berga el mes de juny va ser la columna "de llevant". Des de la sortida a la capital del Berguedà, els participants es van dirigir fins a la Quar i Borredà. El tram va continuar passant per Sant Jaume de Frontanyà, la Pobla de Lillet, Castellar de n'Hug i va arribar fins a Gombrèn, al Ripollès.
Així, mitjançant les quatre columnes simultànies, La Marxa Som ha recorregut totes les comarques catalanes amb diferents activitats, entre caminades, actes en favor de la democràcia participativa, lectures del manifest, recollida d’adhesions, i assemblees deliberatives per recollir les conclusions dels diferents municipis. A més, molts dels indrets que ha recorregut la Marxa Som han acollit espectacles lúdics i culturals protagonitzats per les mateixes entitats col·laboradores, com cercaviles de gegants, actuacions castelleres, concerts o recitals de poesia.
Entre les conclusions ressaltades aquest diumenge a Montserrat pels portaveus de les quatre columnes, destaca un fort interès per part de la ciutadania per sentir-se més escoltats i per obtenir mecanismes que els permetin una major intervenció en els afers públics. A banda, hi ha un important consens sobre el fet que cal apostar per una formació a tots els nivells en cultura participativa, així com per trobar nous espais de participació. Altres qüestions destacades de les conclusions són la necessitat de prioritzar el bé comú com a objectiu prioritari de qualsevol decisió política o el desenvolupament de reglamentacions àgils i que facin vinculants els consensos assolits. Finalment, el reclam d’una informació de qualitat que arribi fàcilment a la ciutadania i que la capaciti per a opinar de manera responsable és una altra de les reivindicacions més comunes.
Un estat del poble
Tots els ponents de l’acte de clausura de la Marxa van estar d’acord en la necessitat d’aprofundir en els mecanismes d’empoderament dels ciutadans i de la societat civil a l’hora de poder opinar sobre les qüestions que els afecten. En concret, Lluís Planas, portaveu de La Marxa Som, engegava l’acte reconeixent que “ningú no vol un estat nou que sigui com l’espanyol o el francès”. Al seu torn, Teresa Forcades va mencionar la importància de corresponsabilitzar cada ciutadà de les decisions que s'han de prendre com a societat.
Martí Olivella, del Parlament Ciutadà, va ressaltar que “totes les constitucions es refereixen al dret dels ciutadans a exercir la seva sobirania directament i no només mitjançant representants polítics”, i va reivindicar aquesta opció. Per la seva banda, David Fernàndez va voler destacar els espais de la societat civil on ja es practica l’assemblearisme de petit format, com ara entitats veïnals o civíques, i va reclamar traslladar aquests mecanismes a altres àmbits. Finalment, Jordi Cuixart va insistir en la importància de les mobilitzacions ciutadanes com La Marxa Som i les entitats de la societat civil, ja que segons ell, garanteixen el control de la ciutadania sobre el rumb que pren la societat.