20
d'agost
del
2016
David Baró (Sabadell, 1976) ha estat capaç de captivar milers de catalans amb el simple poder de la ment. Al 2014 va endevinar el número de la Grossa de Cap d’Any, aquell que va quedar desert, moment en què la seva carrera va fer un salt important gràcies a la projecció que van fer de la gesta des dels micròfons del Versió RAC1. Ara, aquest mentalista amb 30 anys d’experiència a les espatlles i Premi Nacional de Mentalisme l’any 2014, publica Los misterios de la mente, que compta amb imatges del fotògraf de NacióSabadell, Juanma Peláez, i on dóna algunes de les claus per a poder aprofitar al màxim les nostres capacitats. NacióSabadell va parlar amb ell, i aquest mes d'agost recupera l'entrevista que ens va concedir.
- Com ha aconseguit plasmar la màgia de l’escenari en un llibre?
- A través de tres punts molt concrets. A mi m’agrada quedar-me a la porta del teatre al final dels espectacles, per rebre el feedback dels assistents, i he recollit els tres punts que més criden l’atenció: la memorització extrema, la hipnosi i els fenòmens inexplicables.
- Memorització extrema?
- En els meus espectacles sóc capaç d’identificar en un llibre qualsevol fragment i situar-lo en la pàgina concreta, això és fruit d’una gran capacitat de memorització. Precisament aquest punt el recomano als estudiants.
- La hipnosi sembla que torna a estar de moda.
Sí, a TV3 fa poc em van demanar que en fes. Jo he estat alumne de Jeff Toussaint, que tanta polèmica ha despertat recentment a través del programa El Hormiguero, on ha hipnotitzat gent famosa. Això ha aixecat moltes crítiques, perquè la hipnosi té un problema de credibilitat, però el que passa és que hi ha desconeixement. En el llibre ensenyo un parell de tècniques d’autohipnosi que a mi em serveixen, per exemple, al dentista. Hi tinc molta aprensió, i em faig autohipnosi per evadir-me en una platja i em va molt bé. També quan em vaig submergir amb taurons a l’Aquarium me’n vaig fer, perquè els tinc fòbia. No deixa de ser una relaxació, i desmitifico tants mites que li han fet tant i tant de mal.
- Com ara?
- S’ha dit que la persona està dormida i que podria no despertar quan es fa hipnosi. No és així, s’està en un estat alterat de consciència, on un 20% del cervell està conscient. A més, tenim el que es coneix com a cervell reptilià, que si hi ha una situació d’emergència o no es vol fer alguna cosa, s’actua automàticament, són com els ploms d’una casa. A TV3 vaig ensenyar com ho faig però amb tot el procés, agafant una noia del públic i treballant darrera les càmeres amb ella una hora preparant-la, i deixant-li una ordre posthipnòtica. Tot aquest procés, als anys 80 i 90, no s’explicava, com si es tractés d’un secret, per això semblava que un hipnotitzador tenia uns poders incomprensibles.
- Parla també de fenòmens estranys...
- Si, em fico en parapsicologia, i et preguntaràs per què. Jo sóc un home d’espectacle, no sóc ni psíquic ni mèdium, però estudio aquest món perquè en mentalisme es fan coses estranyes. En l’últim espectacle feia una sessió d’espiritisme amb els morts del Titanic, i he de saber de què parlo quan faig alguna cosa, per això vaig decidir estudiar ciències ocultes i parapsicologia.
- I què n’ha tret?
- Que hi ha coses que no poden ser casualitat, que és el que pot creure un escèptic. Jo no m’acabo de posicionar, i explico experiències pròpies, fins i tot entrevisto una psíquica que explica què passa en una ocasió. A tothom li ha passat alguna cosa vinculat amb aquest món ocult. Arran d’això, vaig decidir seguir estudiant.
- I quina és la diferència entre la màgia i el mentalisme?
- El mentalisme és una branca de l’il·lusionisme, la més diferent, perquè som els que menys il·lusionisme utilitzem. En canvi, tenim tota una part real, amb demostracions de memòria i tècniques de memotècnia, com la identificació de pàgines a partir de la lectura d’un text. El mentalisme té una part real, però tot té una trampa i la seva ambigüitat.
- I la telepatia existeix?
- Científicament no s’ha demostrat res, però hi ha un punt que fa pensar que alguna cosa hi ha. Quants cops heu pensat en algú i us ha trucat per telèfon? O un matrimoni que es coneixen i pensen el mateix a la vegada? Un catedràtic em va dir fa poc que a la ciència no li interessa estudiar casos concrets que li passen a una sola persona, sinó que investiguen allò que pot afectar més gent o a tota la humanitat.
- Endevinar el número de la Grossa de Cap d’Any de 2014 va ser molt sonat...
- Sempre dic que no se m’hauria de preguntar com ho vaig endevinar, perquè al final vaig escriure un número, sinó què haurà fet si no l’hagués endevinat! L’ensurt me’l vaig endur quan van anunciar que el primer premi havia quedat desert... pensava que el sortejarien de nou, i allò significava que no seria vàlid? L’Anthony Blake va endevinar la Grossa de 2012, i a ell, que m’ha fet el pròleg, l’han perseguit preguntant-lo si és milionari, per saber el número abans. Ell em deia que jo tenia la sort que ningú em molestaria perquè no va tocar a ningú! De fet no hauria tingut temps ni per comprar-lo, perquè després del programa de ràdio on ho vam fer, al Versió RAC1, vaig arribar a casa tard, al vespre. Fins i tot se’m va arribar a dir que havia bloquejat la gent perquè no comprés aquell número!
- I per què no s’aprofita en benefici propi?
- I qui diu que no ho faig? (riu). Ara de debò, jo sóc un home d’espectacle, no vull vendre cap pel·lícula esotèrica, jo creo il·lusions mentals. A més, a mi el que m’interessa és que sembli que endevino coses com el número de la Grossa de Cap d’Any. Pensa que quan en Toni Clapés va treure el sobre de la caixa forta on duia 24 hores tancat i en va treure el número de dins, es va fer un silenci a l’estudi de ràdio. En Marc Serra, de l’equip, em va dir en directe que tots esperaven que traginés papers i que el canviés pel del número real. Estic orgullós de com va anar.
- I tens algun repte per l’estil?
- En tinc un de risc, com el dels taurons de l’Aquarium, molt visual, i serà més per televisió que per ràdio.
- Un potencial com aquest ha de tenir moltes sortides en la vida diària.
- Si, jo a més sóc formador per a empreses de venedors, amb tècniques de mentalisme ensenyo com vendre més i millor. Ho faig a través de la Cambra de Comerç de Sabadell però també a través del meu portal web. Treballo sovint amb una psicòloga, la Mònica Mendoza, i mai m’ho havia plantejat fins que en una fira, un director comercial em va dir, després de fer-li alguns dels efectes d’influència, que anés a treballar amb ell perquè podria ser un bon venedor. Aquí vaig veure que les meves tècniques li anirien molt bé, i així ensenyo hipnosi conversacional oculta, una variant de la hipnosi, l’ús del llenguatge per implementar conceptes en la ment de les persones.
- Aquest dimarts presenta el seu llibre a Sabadell.
- Sí, a les 19.30 a l’Espai Àgora, amb un hipnoterapeuta de Sabadell i expresident a la Societat Espanyola d’Il·lusionisme, Faustí Call.
- Com ha aconseguit plasmar la màgia de l’escenari en un llibre?
- A través de tres punts molt concrets. A mi m’agrada quedar-me a la porta del teatre al final dels espectacles, per rebre el feedback dels assistents, i he recollit els tres punts que més criden l’atenció: la memorització extrema, la hipnosi i els fenòmens inexplicables.
- Memorització extrema?
- En els meus espectacles sóc capaç d’identificar en un llibre qualsevol fragment i situar-lo en la pàgina concreta, això és fruit d’una gran capacitat de memorització. Precisament aquest punt el recomano als estudiants.
- La hipnosi sembla que torna a estar de moda.
Sí, a TV3 fa poc em van demanar que en fes. Jo he estat alumne de Jeff Toussaint, que tanta polèmica ha despertat recentment a través del programa El Hormiguero, on ha hipnotitzat gent famosa. Això ha aixecat moltes crítiques, perquè la hipnosi té un problema de credibilitat, però el que passa és que hi ha desconeixement. En el llibre ensenyo un parell de tècniques d’autohipnosi que a mi em serveixen, per exemple, al dentista. Hi tinc molta aprensió, i em faig autohipnosi per evadir-me en una platja i em va molt bé. També quan em vaig submergir amb taurons a l’Aquarium me’n vaig fer, perquè els tinc fòbia. No deixa de ser una relaxació, i desmitifico tants mites que li han fet tant i tant de mal.
- Com ara?
- S’ha dit que la persona està dormida i que podria no despertar quan es fa hipnosi. No és així, s’està en un estat alterat de consciència, on un 20% del cervell està conscient. A més, tenim el que es coneix com a cervell reptilià, que si hi ha una situació d’emergència o no es vol fer alguna cosa, s’actua automàticament, són com els ploms d’una casa. A TV3 vaig ensenyar com ho faig però amb tot el procés, agafant una noia del públic i treballant darrera les càmeres amb ella una hora preparant-la, i deixant-li una ordre posthipnòtica. Tot aquest procés, als anys 80 i 90, no s’explicava, com si es tractés d’un secret, per això semblava que un hipnotitzador tenia uns poders incomprensibles.
- Parla també de fenòmens estranys...
- Si, em fico en parapsicologia, i et preguntaràs per què. Jo sóc un home d’espectacle, no sóc ni psíquic ni mèdium, però estudio aquest món perquè en mentalisme es fan coses estranyes. En l’últim espectacle feia una sessió d’espiritisme amb els morts del Titanic, i he de saber de què parlo quan faig alguna cosa, per això vaig decidir estudiar ciències ocultes i parapsicologia.
- I què n’ha tret?
- Que hi ha coses que no poden ser casualitat, que és el que pot creure un escèptic. Jo no m’acabo de posicionar, i explico experiències pròpies, fins i tot entrevisto una psíquica que explica què passa en una ocasió. A tothom li ha passat alguna cosa vinculat amb aquest món ocult. Arran d’això, vaig decidir seguir estudiant.
- I quina és la diferència entre la màgia i el mentalisme?
- El mentalisme és una branca de l’il·lusionisme, la més diferent, perquè som els que menys il·lusionisme utilitzem. En canvi, tenim tota una part real, amb demostracions de memòria i tècniques de memotècnia, com la identificació de pàgines a partir de la lectura d’un text. El mentalisme té una part real, però tot té una trampa i la seva ambigüitat.
- I la telepatia existeix?
- Científicament no s’ha demostrat res, però hi ha un punt que fa pensar que alguna cosa hi ha. Quants cops heu pensat en algú i us ha trucat per telèfon? O un matrimoni que es coneixen i pensen el mateix a la vegada? Un catedràtic em va dir fa poc que a la ciència no li interessa estudiar casos concrets que li passen a una sola persona, sinó que investiguen allò que pot afectar més gent o a tota la humanitat.
- Endevinar el número de la Grossa de Cap d’Any de 2014 va ser molt sonat...
- Sempre dic que no se m’hauria de preguntar com ho vaig endevinar, perquè al final vaig escriure un número, sinó què haurà fet si no l’hagués endevinat! L’ensurt me’l vaig endur quan van anunciar que el primer premi havia quedat desert... pensava que el sortejarien de nou, i allò significava que no seria vàlid? L’Anthony Blake va endevinar la Grossa de 2012, i a ell, que m’ha fet el pròleg, l’han perseguit preguntant-lo si és milionari, per saber el número abans. Ell em deia que jo tenia la sort que ningú em molestaria perquè no va tocar a ningú! De fet no hauria tingut temps ni per comprar-lo, perquè després del programa de ràdio on ho vam fer, al Versió RAC1, vaig arribar a casa tard, al vespre. Fins i tot se’m va arribar a dir que havia bloquejat la gent perquè no comprés aquell número!
- I per què no s’aprofita en benefici propi?
- I qui diu que no ho faig? (riu). Ara de debò, jo sóc un home d’espectacle, no vull vendre cap pel·lícula esotèrica, jo creo il·lusions mentals. A més, a mi el que m’interessa és que sembli que endevino coses com el número de la Grossa de Cap d’Any. Pensa que quan en Toni Clapés va treure el sobre de la caixa forta on duia 24 hores tancat i en va treure el número de dins, es va fer un silenci a l’estudi de ràdio. En Marc Serra, de l’equip, em va dir en directe que tots esperaven que traginés papers i que el canviés pel del número real. Estic orgullós de com va anar.
- I tens algun repte per l’estil?
- En tinc un de risc, com el dels taurons de l’Aquarium, molt visual, i serà més per televisió que per ràdio.
- Un potencial com aquest ha de tenir moltes sortides en la vida diària.
- Si, jo a més sóc formador per a empreses de venedors, amb tècniques de mentalisme ensenyo com vendre més i millor. Ho faig a través de la Cambra de Comerç de Sabadell però també a través del meu portal web. Treballo sovint amb una psicòloga, la Mònica Mendoza, i mai m’ho havia plantejat fins que en una fira, un director comercial em va dir, després de fer-li alguns dels efectes d’influència, que anés a treballar amb ell perquè podria ser un bon venedor. Aquí vaig veure que les meves tècniques li anirien molt bé, i així ensenyo hipnosi conversacional oculta, una variant de la hipnosi, l’ús del llenguatge per implementar conceptes en la ment de les persones.
- Aquest dimarts presenta el seu llibre a Sabadell.
- Sí, a les 19.30 a l’Espai Àgora, amb un hipnoterapeuta de Sabadell i expresident a la Societat Espanyola d’Il·lusionisme, Faustí Call.