Sabadell encapçala els municipis amb més segregació escolar a primària

Ribó vol suprimir la prioritat de familiars d'exalumnes i celíacs en la preinscripció escolar per combatre la segregació

ACN
18 de juliol del 2016
Sabadell, Cerdanyola del Vallès, Terrassa i Badalona encapçalen els 10 municipis catalans més grans de 10.000 habitants amb més segregació escolar a primària mentre que Sant Vicenç dels Horts, Badalona, Esplugues de Llobregat i Sant Feliu de Llobregat ho són en secundària, segons un informe del Síndic de Greuges. Per contra, Alcanar, Torelló i La Llagosta, en el cas de primària, i Castellbisbal, Canovelles i Cubelles, en el cas de secundària, lideren els municipis més grans de 10.000 habitants amb menys segregació escolar al curs 1013-2014. 

Més escoles gueto que instituts

L'informe remarca també que hi ha més escoles gueto que instituts. En aquest sentit, el curs 2013-2014 hi havia un total de 101 centres de primària amb mes d'un 50% d'alumnes estranger (liderats per Salt, Lleida, Terrassa i Barcelona) i a secundària 24 centres (encapçalats per Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Salt i Sitges). 

El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha reclamat al Govern mesures "més potents" per combatre la segregació escolar d'alumnes desfavorits, com ara suprimir la prioritat que tenen els alumnes amb malalties digestives cròniques i familiars d'exalumnes en la preinscripció escolar. També limitar les ampliacions de ràtio quan hi hagi altres centres amb places vacants i reduir-les en centres amb sobreoferta de places, encara que tinguin una gran demanda. Recomanacions que, segons Ribó, s'haurien de recollir en un nou decret d'admissió d'alumnat "que encara s'espera" i que es reclama en un informe registrat aquest divendres al Parlament, on s'evidencia que "no s'ha fet gairebé res en 8 anys".
 
Es tracta de la primera part d'un informe global sobre segregació escolar a Catalunya, que analitza el marge del Departament d'Ensenyament per combatre la segregació a partir de la planificació i gestió de la preinscripció i la matrícula als centres escolars. En aquest sentit, compara els resultats amb l'últim informe de fa 8 anys i evidencia "la manca d'avenços estructurals" per reduir la segregació. "Estem en unes condicions similars a fa 8 anys, tenim una escola segregada que no hem sabut combatre prou, han fallat les polítiques i demanem a l'administració que sigui més activa" ha sentenciat Ribó.

Per aquest motiu, ha reclamat un gran pacte polític que no sigui "electoral". "Cal un estudi seriós de les tendències i hauria d'incloure canvis normatius, com un nou decret d'admissió d'alumnat", ha destacat. 

Llibertat de triar versus principi d'equitat

El Síndic ha remarcat que la llibertat de triar un centre educatiu per part de les famílies és "un dret important" però que en cap cas ha d'anar "en detriment" del principi d'equitat i ha parlat d'una "escassa consciència col·lectiva" sobre la segregació que cal combatre a través d'actuacions per conscienciar les famílies.

Corresponsabilitat dels centres concertats

També s'apunta un debilitament de les mesures que volem promoure la corresponsabilitat dels centres concertats en la millora de la segregació, per la supressió dels contracte programa. A més, alerta d'una pèrdua de pes dels sector públic a l'educació infantil de segon cicle i les situacions de sobreoferta com a risc de desequilibris. 

Segons el document, només el 20,5% de la segregació s'explica per diferències entre sectors públic i privat i alerta de pràctiques als centres públics que promouen la segregació com les crides a un determinat perfil de famílies en les anomenades escoles amb projectes singulars. També fa una crida a millorar la consciència col·lectiva per combatre aquesta problemàtica. La segona part de l'estudi global sobre la segregació a l'escola es preveu presentar al novembre.