Un any del canvi polític a Sabadell

Després de 16 anys amb Manuel Bustos com a cap de cartell, el PSC guanyava els comicis però amb la davallada més gran de la seva història, passant de 13 a 5 regidors. El cas Mercuri passava, així, factura a una candidatura liderada per Josep Ayuso que mantenia la condició de força més votada, però que deixava el partit en una evident posició de minoria en no poder-se entendre amb cap altre formació pel passat recent que havia marcat l'actualitat del PSC, del govern municipal i de tota la ciutat.
  
Unitat pel Canvi es va erigir com a segona força, mentre que CiU, que es presentava com l'alternativa de govern al PSC, i que tenia 5 representants, perdia 1.543 vots i quedava situat com a quart partit. Esquerra, pel seu cantó, celebrava l’obtenció dels 4 regidors fent un seguici que sortida del bar La República, on es va seguir la nit electoral, fins l’Ajuntament, on els va rebre el llavors alcalde, Joan Carles Sánchez (PSC), així com el regidor independent Quim Carné, que durant la campanya havia manifestat el seu suport a CiU. Tot plegat un reflex del mal que va fer al partit dels socialistes la manera com es va tractar Sánchez, no acceptant-lo com a candidat a les eleccions primàries.

   
Pel que fa a la Crida per Sabadell, va seguir la nit electoral a Can Capablanca, convertint el carrer Comte Jofre en una autèntica festa. Ciutadans també celebrava els resultats, que amb una campanya senzilla a base de carpes i que va costar 7.500 euros va assolir uns resultats millors dels previstos, entrant al ple amb 3 representants.

El PP va ser el gran perjudicat, passant dels 3 regidors a l'únic representant que ara mateix té al saló de plens, Esteban Gesa.
  
Marisol Martínez i Guanyem Sabadell van ser una de les grans sorpreses de la nit, obtenint dos regidors que els acabarien convertint amb el pas dels dies els amos i senyors de la clau de govern a la ciutat. 

Negociacions i aliances

Els resultats deixaven un Ajuntament molt fragmentat, i el ball de parelles no es va fer esperar. ERC sabia en tot moment que tenia la millor condició per trobar pretendent, però finalment l'acord va arribar amb la Crida per Sabadell, amb qui conformaria un govern en minoria, i que comptava amb els vots a favor de la investidura de Juli Fernàndez per part d'Unitat pel Canvi i Guanyem Sabadell.

Les setmanes posteriors a la investidura van ser complicades, i si bé es respirava un eivdent aire de canvi a la plaça Sant Roc, el cert és que l'oposició no li va voler posar les coses fàcils al nou executiu, deixant clar que calia arribar a acords en tot si es volia tirar la ciutat endavant. La resta de forces exhibien múscul amb trobades com el sopar que van celebrar en un restaurant del centre, i es materialitzava amb el bloqueig a tots els punts del primer ple del mandat despres de no entendre's amb l'executiu local.
 
Finalment, Unitat pel Canvi i Guanyem Sabadell van acabar entrant a formar part del govern, i amb aquesta jugada es va posar punt i final a molts estira i arronsa que feia inviable l'aprovació de diverses propostes del govern local.

Un any aprofitat?

L'evolució del primer any de mandat no ha estat al gust de tothom, i si bé l'oposició ha criticat en reiterades ocasions que no es movia res a la ciutat, en la línia continuïsta, deien, dels darrers mesos, els grups municipals que conformen el govern defensen que estaven analitzant què hi havia a la casa i què s'hi podia fer. Amb la presentació dels pressupostos, es posava sobre la taula un paquet de mesures amb caràcter transversal, que apunta a millores en àmbits com la mobilitat, l'urbanisme o l'acció social, amb la voluntat de deixar en mans de la ciutadania part de la decisió de l'acció a partir de processos participatius.

Amb tot plegat, aquest primer any convuls no ha donat marge per veure canvis substancials, però els projectes plantejats tenen data de materialització per a la resta del mandat.