història

La sirena antiàeria de Sabadell es va fer a la vegada que la de Gernika

Les dues es van fabricar a l’antiga fàbrica La Electricidad de la capital vallesana | Segueix instal·lada al terrat del consistori i encara es fa sonar en els minuts de silenci

per Redacció, 3 de maig de 2016 a les 15:15 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 3 de maig de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La sirena d’alarma antiaèria de l’Ajuntament de Sabadell es va fabricar a la vegada que la que va avisar els ciutadans de Gernika de l’atac de la Legió Còndor, l’any 1937. Així ho determina una recerca del Museu d’Història de Sabadell, que ha permès establir que els dos aparells es van fabricar a l’empresa La Electricidad de la capital vallesana durant la Guerra Civil.
 

L’anàlisi dels expedients de compra que es conserven a l’Arxiu Històric de Sabadell demostra que el consistori va comprar la sirena el 21 de juliol de 1937 i la va instal·lar al terrat, on encara hi és i funciona perfectament. De fet, cada cop que hi ha un minut de silenci a la plaça Sant Roc es posa en marxa per iniciar l’inici i el final de l’aturada, posant els pèls de punta a qui no sap què passa.


 
L’origen de la seva instal·lació era, però, disposar d’una sirena molt potent per posar en alerta la població davant d’un eventual atac aeri per part de les tropes feixistes. En aquell moment encara era molt present el bombardeig que va patir l’entorn del camp d’aviació, per la banda de Barberà del Vallès, el 13 de març de 1937, i també s’havien produït els primers bombardejos contra la població civil a Barcelona capital i a algunes poblacions properes.

 
L’alcalde d’aquells moments era Josep Moix i la iniciativa de fer aquesta compra i instal·lació va ser del sindicalista anarquista Pere Mañé i del regidor d’Esquerra Republicana de Catalunya Josep Esteve. Uns mesos després, a partir d’octubre i novembre de 1937, es va constituir la Junta de Defensa Passiva Local de Sabadell, que va posar en marxa la construcció de refugis antiaeris per a la població civil, alguns dels quals encara es conserven.
 

La sirena es va fer a la fàbrica La Electricidad. Foto: Ajuntament de Sabadell


Sabadell i Gernika, germanes de sirena
 
La sirena de l’Ajuntament de Sabadell és un bé patrimonial de caràcter tecnològic i simbòlic de gran valor. L’equip tècnic del Museu d’Història de Sabadell ha estat investigant els últims mesos una de les sirenes que van sonar per alertar del bombardeig de Gernika, que va tenir lloc el 26 d’abril de 1937. Aquesta sirena estava instal·lada a la fàbrica d’armes Astra d’aquesta població basca i la va fabricar l’empresa sabadellenca La Electricidad, SA (LESA).
 
El procés ha permès determinar que les dues sirenes es van construir en la mateixa empresa i durant el mateix període, la Guerra Civil. Per desgràcia, a Gernika va haver de sonar davant l’atac de la Legió Còndor, mentre que el nucli urbà de Sabadell es va salvar de les bombes.
 

Façana nord de la foneria La Electricidad, construïda al costat de l'estació del Ferrocarril del Nord (1920). Foto: Desconegut / AHS


 
10.255 pessetes
 
Tot l’aparell i la seva instal·lació va suposar una despesa total de 10.255 pessetes (61,63 euros), 3.775 de les quals (22,68 euros) corresponien el cost de la sirena. Té el número de fabricació 25.673, funciona amb un corrent de 220/380 volts, té una potència de 5 HP i el rodet gira a 2.850 revolucions reals.
 
Segons els models de sirena que es van projectar durant la guerra, entre els mesos de desembre de 1936 i de febrer de 1938, i segons la documentació de l’adquisició, es confirma que aquesta sirena és del tipus III vertical, sense dispositiu morse. Consta de la peça del sòcol clavat al terra de la coberta de l’Ajuntament, la carcassa que protegeix el motor intern, el rodet de 8 obertures amb el seu suport i un protector - ressonador superior de forma cònica.

 

Participació