Sancions a empreses de Sabadell i Baberà per vulneració de drets lingüístics

A Catalunya s'han sancionat 68 empreses i s'han imposat 140.000 euros en multes

Detall de la pissarra d'un forn de pa
Detall de la pissarra d'un forn de pa | Jordi Pujolar (ACN)
ACN / Ana González
27 d'abril del 2016
La Generalitat ha sancionat dues empreses de Sabadell i una de Barberà del Vallès per vulneració dels drets lingüístics durant el 2015. Es tracta d'una empresa de comerç al detall de Sabadell, a la qual s'ha imposat una multa de 300 euros, i una altra de telecomunicacions, sancionada amb 600 euros. La de Barberà del Vallès és una empresa de comerç al detall, que ha rebut una sanció de 6.000 euros.

A tot Catalunya, han estat 68 les empreses sancionades per aquest tipus d'infracció, 47 de les quals amb seu social a Catalunya i 21 amb seu social fora del país, segons una resposta parlamentària del departament d'Empresa i Coneixement. L'import de les sancions imposades ha estat de 140.000 euros, 54.000 euros dels quals corresponen a empreses amb seu social a Catalunya mentre que 85.400 euros amb seu social a fora. La recaptació final va ser de 31.000 euros, 13.000 euros dels quals d'empreses amb seu social a Catalunya i 18.000 euros de fora del país. El 2014 i el 2015 el Govern no va fer cap requeriment a empreses per no retolar en català, ja que aquest concepte no queda recollit en el Codi de Consum de Catalunya.


El Codi de Consum de Catalunya estableix la protecció dels drets i els interessos lingüístics de les persones consumidores i tipifica com a infracció "vulnerar els drets lingüístics de les persones consumidores o incomplir les obligacions en matèria lingüística que estableix la normativa". Concretament, l'article 128-1 estableix la informació que les persones consumidores tenen dret a rebre en català i inclou, entre d'altres, la informació de caràcter fix com rètols exteriors i interiors. 

Fins al 6 d'abril d'aquest any hi havia 89 empreses amb expedients sancionadors en tràmit per infraccions pel mateix concepte, dels quals 43 contenien denúncies particulars i 10 d'entitats. La resta es tracta d'expedients oberts d'ofici per part de l'Agència Catalana de Consum.