L'Estat es torna a comprometre a soterrar el tren a Montcada i Reixac deu anys després

La partida per a la primera fase del projecte quedarà reflectida als pressupostos de 2017 | El 2007 es va acordar que el soterrament s'havia d'executar de manera coordinada amb les de construcció de la Línia d'Alta Velocitat | En una setmana s'han produït dos nous atropellaments

per Elisenda Pallarés , 13 d'abril de 2016 a les 13:46 |
Homenatge a les víctimes d'atropellaments a Montcada | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 13 d'abril de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El 6 d'abril es va produir l'últim atropellament a les vies de Montcada i Reixac. Un jove va perdre la vida per no adonar-se que circulava un tren sense parada. Era el segon atropellament en una setmana a Montcada, una ciutat amb cinc estacions de ferrocarril en actiu (Montcada Bifurcació, Montcada i Reixac-Manresa, Montcada i Reixac Santa Maria, Montcada-Ripollet i Montcada i Reixac). Aquest accident va revifar la petició de soterrar la via R2 al seu pas pel municipi i provocava que Foment citarà a representants de la ciutat.

La ministra de Foment en funcions, Ana Pastor, es va comprometre ahir a crear un grup de treball integrat pels ajuntaments de Montcada i Reixac i de Barcelona, la Generalitat i el mateix Ministeri per tal d’avançar amb el projecte de soterrament. La ministra es va reunir al ministeri a Madrid amb l'alcaldessa de Montcada i Reixac, Laura Campos, acompanyada del president de l’Àrea Territorial, Jordi Sánchez, i de la coordinadora de l’Àrea Territorial, Marta Bunyesch.

 

L'alcaldessa de Montcada i Reixac, Laura Campos, i la ministra de Foment, Ana Pastor, aquest dimarts a la tarda al ministeri Foto: ACN


Pastor i Campos han acordat reunir-se a finals d'abril amb representants de la Generalitat i de l'ajuntament de Barcelona per redactar "el projecte de soterrament i tancar el calendari de les diferents fases". "El segon termini que s'ha parlat és 2017", ha manifestat Campos, per afegir que l'objectiu és tenir la partida de la primera fase del projecte de cara als pressupostos de l'any que ve.


La ministra ha ofert al consistori la possibilitat de fer passos soterrats per a cotxes i vianants on actualment hi ha els passos a nivell, “però no rebaixarem la nostra exigència, no acceptat cap solució que no passi pel soterrament”, ha afirmat l'alcaldessa. La trobada “suposa un punt d’inflexió després de molts anys d’immobilisme, però caldrà més concreció”, ha expressat Campos.

El ministeri de Foment ha reconegut que Montcada i Reixac és el municipi de l'Estat més afectat pel pas d'infraestructures ferroviàries i han afirmat que això suposa "una fractura important al territori". "L'objectiu és avançar en el desenvolupament de les obres i que aquestes es reflecteixin als pressupostos de 2017", han assenyalat.

El 2007 l'Estat ja es va comprometre al soterrament

Des de la plataforma Tracte Just-Soterrament Ara recorden que el soterrament és una petició històrica a la població barcelonina. Ja el 2007 el 19 de novembre de 2007 es va signar un acord entre el Ministeri, Adif, la Generalitat i l'ajuntament establia que les obres de soterrament s'havien d'executar de manera coordinada amb les de construcció de la Línia d'Alta Velocitat. "L'acord no es va complir i s'han produït nou morts a les vies a Montcada des de llavors", indica un portaveu de la plataforma.

L'Audiència Nacional espanyola va admetre a tràmit a l'abril del 2015 un recurs contenciós administratiu de l'Ajuntament de Montcada i Reixac contra el Ministeri de Foment per incompliment. "Després d'haver esgotat totes les vies de negociació amb l'Estat, el consistori ha decidit iniciar accions jurídiques per exigir al Ministeri de Foment que es compleixin els compromisos", explicava en un comunicat l'alcaldessa de Montcada en aquell moment, Mari Carmen Porro.
 

Imatge d'arxiu. Canvi de tren a Montcada i Reixac


Ara cal treballar “per tal de passar de l’acord del 2007, que no concretava res, a un conveni on es doti de pressupost a totes les fases en què es divideix, les actualitzi, i que inclogui un calendari d’actuació”, ha explicat l’alcaldessa de Montcada i Reixac, Laura Campos. L’edil ha fet una valoració positiva de la trobada, durant la qual la titular de Foment en funcions “ha mostrat la seva intenció d’incloure una partida per a la primera fase del soterrament als pressuposts del 2017 i ha reconegut la singularitat de Montcada i Reixac i ha admès que el soterrament és una obra prioritària”, ha dit l’alcaldessa.

L'alcaldessa s'ha mostrat satisfeta pel compromís de la ministra de Foment, "ara passarem de l'acord al conveni on s'establiran les bases de participació de cada administració", ha subratllat. Campos destaca que veïns i veïnes han de tenir clar que res no està guanyat i que hem de mantenir la pressió ciutadana i institucional per reivindicar el soterrament”. El regidor Jordi Sánchez ha apuntat que “en el seu moment ho vam celebrar abans d’hora, ara ho farem a l’inrevés, no celebrarem res fins que no tinguem la seguretat que l’obra es farà”. 

La delegació municipal s’entrevistarà avui amb els portaveus de la comissió de Foment del Congrés dels Diputats i assistirà al debat dues Proposicions No de Llei (PNL) relacionades amb la reivindicació local que es passaran a aprovació en aquesta comissió. Una de les PNL la presenta el grup parlamentari Podemos-En Comú Podem-En Marea, sobre la infraestructura ferroviària de Montcada i Reixac i l’altra, del grup parlamentari d’ERC, sobre l’immediat finançament del soterrament de la línia convencional de Portbou al seu pas per Montcada i Reixac. En aquest mateix marc, el grup parlamentari de Democràcia i Llibertat presenta una altra PNL sobre el traspàs d’infraestructures ferroviàries a la Generalitat de Catalunya.

 

Participació