novetat editorial

Oriol Cruz: «Tothom pot imitar»

L'imitador sabadellenc presenta avui a la Bodega Coca "Manual prohibit de l'imitador" | El llibre recull les claus per a poder reproduir alguns personatges públics

per Albert Segura, Sabadell, 2 d'abril de 2016 a les 09:00 |
Oriol Cruz i el cartell promocional del llibre | Cedida
Aquesta informació es va publicar originalment el 2 d'abril de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Oriol Cruz, (Sabadell, 1986), l'actor de les mil cares, de les mil veus, brilla per si sol. Gaudeix actualment de l’èxit que li ha donat el programa Crackovia de TV3 i el Versió RAC1 de Toni Clapés. La seva capacitat camaleònica l’ha dut a ser objecte d’imitació, i de fet hi ha qui ja no imita a Andrés Iniesta o a José Manuel Parada, sinó que imita la imitació d’en Cruz. Ara, i per gaudi dels seus seguidors, signa conjuntament amb Toni Mata el llibre Manual prohibit de l’imitador. Després de presentar-lo ahir a Barcelona, avui ho fa a la Bodega Coca (12.00 hores). N’ha parlat a NacióSabadell.
 

- Com us ve al cap fer un llibre per explicar com imitar?
 
- M’ho va proposar en Francesc Orteu, col·laborador del Versió RAC1, ell va ser qui em va dir que no hi havia cap llibre sobre imitacions, un ofici que és difícil d’explicar, i que se’n podia fer un. Li vaig dir que m’ho rumiaria si fer-lo o no, perquè és molt difícil explicar com imitar, i més amb un llibre, per escrit. Jo ho sé fer, però no escriure-ho! Així que em va ajudar en Toni Mata, que ja em va donar un cop de mà amb el pregó de Festa Major de Sabadell de l’any passat.
 

- I com ho han acabat reflectint?
 
- Hi hem posat una mica de tot, referent dels que hem fet imitacions, com Alfonso Arús, Carlos Latre o en Pep Plaza. És un petit homenatge i una menció a la feina que ells feien, i sobretot la metodologia de com prepara una imitació: memoritzar la veu, com practicar... També hi ha anècdotes que m’han passat, com ara trobades amb imitats.


 
- Home, d’anècdotes no en li en deuen faltar...
 
- I tant! De situacions violentes no n’he tingut, per sort. De petit, algun professor m’havia enganxat imitant-lo, però res més que això! També m’he trobat amb actuacions on la gent no riu, amb un ambient gèlid, però que al final, perquè et coneixen, et venen a dir que ho has fet molt bé...
 
- I li demanen molt pel carrer que faci alguna imitació?
 
- La de l’Iniesta... molts cops et paren pel carrer com si fossis ell, de fet. Un cop, en una discoteca a Salou, un noi no parava d’insistir en què jo era l’Andrés Iniesta, no hi havia manera de fer-lo entrar en raó...! De coses freaks, les que vulguis!
 
- La veritat és que sentint-lo, a vegades genera dubtes de si es tracta del real o la imitació...
 
- Això ens va passar al Versió RAC1 amb la dona d’en Nani Roma. Un dia vam trucar a casa seva i s’hi va posar la dona, ell era al Dakar. Al cap d’un temps, en Nani em va explicar que la seva dona havia cregut que era ell de debò! Només els primers 6 o 7 segons, després va caure-hi que si era al Dakar no podia ser a la vegada a l’estudi de Barcelona... però la vaig ben desconcertar!
 
- Ha de ser el súmmum que t’acabin confonent! Com ho fa per treure els personatges?
 
- En el llibre desgrano quins trets te la veu d’alguns dels personatges que imito, sobre el físic o com gesticular per imitar. Per exemple, amb en Mariano Rajoy cal treure la “essa”, intento explicar com fer-la per dominar-la, i després passar a practicar la veu que té. També en com crear personatges propis. Ve a ser un homenatge a aquest ofici.
 
- Explicat ha de ser molt entretingut!
 
- Si, també hem fet una web on s’explica una part dels personatges que s’imiten, amb vídeos explicatius on s’entén millor com fer segons quines coses. En el llibre jo m’he centrat en fer les fitxes dels personatges, mentre que en Toni Mata ha sintetitzat la teoria de l’humor, de la improvisació, i en què et pots fixar per començar-hi a treballar.
 
- I tothom pot imitar?
 
- Tots tenim un to de veu que s’assembla a algú altre, i això ens facilita poder-lo imitar. A partir d’aquí, en podràs fer més o menys depenent del registre de veu aguda o greu que tinguis. Com més extrems, més tipus d’imitacions podràs fer, tothom té la capacitat de poder imitar. Hi ha gent que té una capacitat innata, i amb un llibre que et doni pautes, treballant-ho i acotant-ho a les limitacions pròpies, sempre es poden fer coses.
 
- Avui la faran grossa a Sabadell.
 
A les 12.00 serem a la Bodega Coca, amb el gran German, que farà la presentació... i suposo que la cosa desvariarà!

 

Participació