La ventada obre la porta a repensar el bosc de Can Deu

Albert Segura
13 d'abril del 2015
Actualitzat el 25 d'abril a les 15:05h
Màquines treballant en la zona afectada per la ventada.
Màquines treballant en la zona afectada per la ventada. | Albert Segura

Màquines treballant en la zona afectada per la ventada. Foto: Albert Segura


La Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859 vol repensar el bosc de Can Deu per adaptar-lo a la nova realitat climàtica de la ciutat. L’entitat ha anunciat que obrirà un procés de debat transparent per reorientar aquest espai, greument afectat per la ventada del passat 9 de desembre i que ha suposat la pèrdua d’un 80% de la massa forestal en aquest pulmó verd del municipi.
 
Tot i la desgràcia que ha suposat la caiguda de 45.000 arbres al bosc de Can Deu, la majoria pins blancs, la fundació vol aprofitar l’ocasió per repensar l’espai, sempre mantenint el blindatge total i absolut a l’edificació en un espai de gran valor ecològic, paisatgístic i cultural per a la ciutat. L’objectiu és reforestar l’espai un cop s’hagi netejat dels troncs caiguts, però es vol de fer de manera intel·ligent i d’acord amb la realitat climàtica actual, molt diferent a la que hi havia quan es va plantar el bosc per primer cop.
 
“Caldrà reforestar l’espai, però abans volem fer un anàlisi integral del complex per veure com es pot optimitzar la instal·lació dintre de l’àmbit forestal”, assenyala el president de la fundació, Joan B. Casas. És per aquest motiu que es vol fer que el bosc sigui més natural, d’acord amb les necessitats que requereix i fer un espai més autòcton, amb les varietats que requereix.
 
“El dilema és si hi hem de plantar roures i alzines i si ho suportaran, o si cal apostar per altres varietats que aguantin millor la sequera”, explica Marc de Balanzó, coordinador de l’Espai Natura de la fundació. En aquest sentit explica que aquestes espècies  aguantaven molt bé la situació gràcies a la cobertura dels pins, que actuaven de protecció de la calor, però que ara, amb l’escassetat d’aquestes varietats, podrien veure’s malmeses i no suportar el pas del temps.
 
L’objectiu és que de cara a la tardor, quan el bosc s’hagi buidat de les peces caigudes per complet, es pugui encetar el debat per definir-ne el futur, però Balanzó adverteix: “Caldrà un gran esforç i fer-nos a la idea que el bosc trigarà en ser el que era”.
 
Un procés llarg
La mateixa setmana de la ventada la fundació va demanar a l’empresa que actualment els fa els serveis de manteniment forestal que arrangessin la part més propera a la masia de Can Deu per a poder-hi desenvolupar les activitats familiars i d’escoles, garantint així la seguretat dels usuaris. Per netejar els boscos van rebre diverses ofertes d’empreses que s’oferien a netejar els boscos de franc, a canvi de quedar-se amb la fusta, però van optar per declinar les ofertes i buscar la manera de treure un rendiment de la venda dels troncs caiguts per poder sufragar el cost de la reforestació.
 
Els propietaris de terrenys afectats es van constituir en una associació i van fer un concurs públic per a designar la neteja dels boscos en dos àmbits diferents, separats pel riu Ripoll. El plec de condicions obliga a delimitar els espais i a netejar-los completament, una feina que supervisa un enginyer forestal i que fins que no hi dóna el vistiplau no permet saltar a una següent fase.
 
Les zones prioritàries per a netejar són les més pròximes als nuclis evitats per minimitzar el risc d’incendi i la seva afectació als barris. En l’entorn de Can Deu, l’espai s’ha dividit en vuit sectors i s’ha començat pels que es troben delimitats per torrents i camins per facilitar el pas.
 
Prohibició de pas
Mentre durin els treballs l’Ajuntament ha prohibit l’accés de tota persona aliena a les tasques de neteja als boscos, amb l’objectiu d’evitar accidents innecessaris pel risc de caiguda de branques. “Hi ha zones on encara ni tan sols s’hi ha pogut arribar”, recorda Marc de Balanzó, un exemple de l’estat en què es troba el bosc.
 
Alguns ciutadans, però, es salten la prohibició per passejar pel bosc o simplement per curiositat. Aquesta actitud comporta un risc afegit que es demana evitar, donat que en un any es podrà fer vida normal en aquest entorn natural, això sí, amb menys arbres que abans.