01
de febrer
del
2016
Els Estats Units escolliran un nou president el proper 8 de novembre en una jornada de votació que culminarà un llarg i complex procés electoral que s'inicia aquest dilluns a Iowa. Aquest petit estat dóna el tret de sortida a la carrera dels aspirants demòcrates i republicans per assolir la candidatura dels seus respectius partits.
Que l'actual president Barack Obama no es pugui tornar a presentar obliga els demòcrates a escollir líder de la mateixa manera que ho faran els republicans, un escenari que no passava des de l'any 2008, la darrera vegada que les dues formacions van haver de greixar els seus mecanismes interns per decidir candidat. Obama va revalidar la candidatura el 2012, per la qual cosa només els republicans van haver de fer primàries.
Un procés electoral llarg i complex
Per entendre el model d'elecció es necessita gairebé un doctorat si s'atén la complexitat del sistema dels Estats Units, on cada partit i cada estat tenen les seves pròpies regles a l'hora de designar l'aspirant que lluitarà per ocupar el despatx oval. Des de l'1 de febrer fins el 14 de juny, els demòcrates i republicans dels 50 estats americans estaran sota el focus mediàtic mercès als processos electorals que s'engegaran, diferenciats entre eleccions primàries i assembles de partit, anomenades popularment "caucus".
La metodologia d'elecció és ben diferent en funció de quin sistema es plantegi en cada territori. A les zones en que s'opta per fer primàries, els ciutadans americans que s'hagin registrat prèviament al Partit Demòcrata o Republicà van a votar als col·legis electorals per un dels aspirants que es postulen per obtenir la candidatura a la presidència del país. És una votació a l'ús com la coneixem a casa nostra.
Els "caucus", però, tenen poc a veure amb el sistema de primàries. Aquestesassembleesesrealitzenen diferents espais dels comtats de l'estatcom esglésies, bibliotequesoescoles.Elsciutadans inscrits prèviament inicien un debat entorn a les candidatures presentades, i al cap d'una estona, escriuenen un paperel seu vot i l'introdueixenen una urna, encara que en algunspuntstambées faa mà alçada.Méstardesrealitzael recompte delsvotsobtingutsper cadacandidaten cadascuna delesassemblees, i a partir d'aquí surt el candidat escollit per aquest estat com a aspirant a president.
El "superdimarts", l'1 de març
Serà el dimarts 1 de març, i es coneix amb aquest nom perquè aquest és el dia on més estats voten en les eleccions primàries. En total seran 13 territoris americans que decidiran el candidat demòcrata i republicà, entre ells Texas, Geòrgia o Alabama, estats que reparteixen un gran nombre de delegats. El volum de persones que acudeixen a les urnes durant aquest dia pot acabar decidint la carrera per algun dels candidats, que amb el "superdimarts" poden rebre l'impuls definitiu per assolir la candidatura.
Republicans i demòcrates tenen un nombre de delegats assignats a cada zona d'acord amb el volum d'habitants. Que un aspirant guanyi en un estat significa que pot comptar amb els vots d'aquests representants del partit, que faran efectiu el seu suport al guanyador del seu territori a les convencions que les formacions fan després de les votacions a tot el país.
Les convencions, un show
Acabades les primàries estatals, arriba el moment del show. Cada partit celebra la seva convenció, una macro trobada de representants de la formació que dura diversos dies i que serveix per investir el candidat a president i a vicepresident, que en la immensa majoria de casos ja se sap qui seran. El 18 de juliol, el Partit Republicà farà la seva convenció a Cleveland (Ohio), mentre que els demòcrates la faran una setmana més tard a Filadèlfia (Pennsilvània).
Hillary i Trump lideren les enquestes
A dos dies de l'inici de les primàries, dos noms destaquen d'entre la resta de candidats. Hillary Clinton, exprimera dama demòcrata dels Estats Units, i Donald Trump, polèmic multimilionari americà que ha irromput amb força a les files republicanes. Juguen amb el vent de les enquestes a favor, si bé la seva solidesa com a candidats es posarà a prova a partir d'ara. Iowa i New Hampshire serviran per mesurar les tendències electorals.
Clinton no s'enlaira, i Sanders creix
Després de perdre contra Obama en les primàries del 2008, sembla que aquest sí que és el moment de Hillary Clinton, una política formada a les bambolines del poder al costat de Bill Clinton del 1992 al 2000 i com a secretària d'Estat del 2009 al 2013 a l'administració Obama. La seva imatge com a candidata, però, no acaba de connectar amb la societat, sobretot entre els joves, que la veuen com una icona del passat més de passat que de futur.
És al redós d'aquesta decepció que ha anat creixent entorn a la figura de Clinton que s'ha enlairat la candidatura de Bernie Sanders, un senador socialdemòcrata de 74 anys que parla clar i que ha obligat Hillary a posicionar-se en temes delicats a Amèrica com el control de les armes o la sanitat. El progressisme ha convertit Sanders en l'única alternativa real a la candidata, però aquest mateix tarannà polític pot ser el seu fre si es contemplen els recels dels americans envers algun polític que faci olor de socialista, paraula tabú als Estats Units.
El tercer candidat demòcrata és Martin O'Malley, exgovernador de Maryland, un polític que començarà la carrera electoral tot i que les grans enquestes el deixen en tercer lloc rere Sanders i Hillary.
Els republicans, entre la polèmica i la joventut llatina del Tea Party
Més distrets estan els republicans, que tenen fins a 12 aspirants a la candidatura. Alguns ja van concórrer en altres primàries com Rick Santorum o Micke Huckabee, si bé la pugna en aquesta formació sembla que es concreta en tres noms. El primer és el de Donald Trump, el magnat que encapçala les enquestes tot i les previsions que apuntaven a una rebaixa de les seves perspectives electorals. Això no ha passat, més aviat al contrari. Trump ha capitalitzat l'atenció mediàtica de manera que als republicans els hi està costant trobar un candidat alternatiu. Aquesta plaça se la disputen dos noms, els llatins Ted Cruz i Marco Rubio.
Cruz i Rubio, les alternatives a Trump
El primer és senador per Texas, ultra conservador ortodox i membre del Tea Party, l'ala dura dels republicans. El seu discurs radicalitzat –ell va ser un dels senadors més bel·ligerants contra la reforma sanitària d'Obama- el pot fer descarrilar en benefici de Rubio, el tercer a dia d'avui però amb perspectives de consolidar l'alternativa a Trump i Cruz.
Tot i els seus lligams amb l'ala dura republicana, la imatge de Rubio es suavitza en comparació amb la dels altres dos aspirants. D'origen cubà de 44 anys, l'aspirant ha anat guanyant volada en les darreres setmanes, si bé la figura de Trump encara sembla inabastable.
Que l'actual president Barack Obama no es pugui tornar a presentar obliga els demòcrates a escollir líder de la mateixa manera que ho faran els republicans, un escenari que no passava des de l'any 2008, la darrera vegada que les dues formacions van haver de greixar els seus mecanismes interns per decidir candidat. Obama va revalidar la candidatura el 2012, per la qual cosa només els republicans van haver de fer primàries.
Un procés electoral llarg i complex
Per entendre el model d'elecció es necessita gairebé un doctorat si s'atén la complexitat del sistema dels Estats Units, on cada partit i cada estat tenen les seves pròpies regles a l'hora de designar l'aspirant que lluitarà per ocupar el despatx oval. Des de l'1 de febrer fins el 14 de juny, els demòcrates i republicans dels 50 estats americans estaran sota el focus mediàtic mercès als processos electorals que s'engegaran, diferenciats entre eleccions primàries i assembles de partit, anomenades popularment "caucus".
La metodologia d'elecció és ben diferent en funció de quin sistema es plantegi en cada territori. A les zones en que s'opta per fer primàries, els ciutadans americans que s'hagin registrat prèviament al Partit Demòcrata o Republicà van a votar als col·legis electorals per un dels aspirants que es postulen per obtenir la candidatura a la presidència del país. És una votació a l'ús com la coneixem a casa nostra.
Els "caucus", però, tenen poc a veure amb el sistema de primàries. Aquestesassembleesesrealitzenen diferents espais dels comtats de l'estatcom esglésies, bibliotequesoescoles.Elsciutadans inscrits prèviament inicien un debat entorn a les candidatures presentades, i al cap d'una estona, escriuenen un paperel seu vot i l'introdueixenen una urna, encara que en algunspuntstambées faa mà alçada.Méstardesrealitzael recompte delsvotsobtingutsper cadacandidaten cadascuna delesassemblees, i a partir d'aquí surt el candidat escollit per aquest estat com a aspirant a president.
El "superdimarts", l'1 de març
Serà el dimarts 1 de març, i es coneix amb aquest nom perquè aquest és el dia on més estats voten en les eleccions primàries. En total seran 13 territoris americans que decidiran el candidat demòcrata i republicà, entre ells Texas, Geòrgia o Alabama, estats que reparteixen un gran nombre de delegats. El volum de persones que acudeixen a les urnes durant aquest dia pot acabar decidint la carrera per algun dels candidats, que amb el "superdimarts" poden rebre l'impuls definitiu per assolir la candidatura.
Republicans i demòcrates tenen un nombre de delegats assignats a cada zona d'acord amb el volum d'habitants. Que un aspirant guanyi en un estat significa que pot comptar amb els vots d'aquests representants del partit, que faran efectiu el seu suport al guanyador del seu territori a les convencions que les formacions fan després de les votacions a tot el país.
Les convencions, un show
Acabades les primàries estatals, arriba el moment del show. Cada partit celebra la seva convenció, una macro trobada de representants de la formació que dura diversos dies i que serveix per investir el candidat a president i a vicepresident, que en la immensa majoria de casos ja se sap qui seran. El 18 de juliol, el Partit Republicà farà la seva convenció a Cleveland (Ohio), mentre que els demòcrates la faran una setmana més tard a Filadèlfia (Pennsilvània).
Hillary i Trump lideren les enquestes
A dos dies de l'inici de les primàries, dos noms destaquen d'entre la resta de candidats. Hillary Clinton, exprimera dama demòcrata dels Estats Units, i Donald Trump, polèmic multimilionari americà que ha irromput amb força a les files republicanes. Juguen amb el vent de les enquestes a favor, si bé la seva solidesa com a candidats es posarà a prova a partir d'ara. Iowa i New Hampshire serviran per mesurar les tendències electorals.
Clinton no s'enlaira, i Sanders creix
Després de perdre contra Obama en les primàries del 2008, sembla que aquest sí que és el moment de Hillary Clinton, una política formada a les bambolines del poder al costat de Bill Clinton del 1992 al 2000 i com a secretària d'Estat del 2009 al 2013 a l'administració Obama. La seva imatge com a candidata, però, no acaba de connectar amb la societat, sobretot entre els joves, que la veuen com una icona del passat més de passat que de futur.
És al redós d'aquesta decepció que ha anat creixent entorn a la figura de Clinton que s'ha enlairat la candidatura de Bernie Sanders, un senador socialdemòcrata de 74 anys que parla clar i que ha obligat Hillary a posicionar-se en temes delicats a Amèrica com el control de les armes o la sanitat. El progressisme ha convertit Sanders en l'única alternativa real a la candidata, però aquest mateix tarannà polític pot ser el seu fre si es contemplen els recels dels americans envers algun polític que faci olor de socialista, paraula tabú als Estats Units.
El tercer candidat demòcrata és Martin O'Malley, exgovernador de Maryland, un polític que començarà la carrera electoral tot i que les grans enquestes el deixen en tercer lloc rere Sanders i Hillary.
Els republicans, entre la polèmica i la joventut llatina del Tea Party
Més distrets estan els republicans, que tenen fins a 12 aspirants a la candidatura. Alguns ja van concórrer en altres primàries com Rick Santorum o Micke Huckabee, si bé la pugna en aquesta formació sembla que es concreta en tres noms. El primer és el de Donald Trump, el magnat que encapçala les enquestes tot i les previsions que apuntaven a una rebaixa de les seves perspectives electorals. Això no ha passat, més aviat al contrari. Trump ha capitalitzat l'atenció mediàtica de manera que als republicans els hi està costant trobar un candidat alternatiu. Aquesta plaça se la disputen dos noms, els llatins Ted Cruz i Marco Rubio.
Cruz i Rubio, les alternatives a Trump
El primer és senador per Texas, ultra conservador ortodox i membre del Tea Party, l'ala dura dels republicans. El seu discurs radicalitzat –ell va ser un dels senadors més bel·ligerants contra la reforma sanitària d'Obama- el pot fer descarrilar en benefici de Rubio, el tercer a dia d'avui però amb perspectives de consolidar l'alternativa a Trump i Cruz.
Tot i els seus lligams amb l'ala dura republicana, la imatge de Rubio es suavitza en comparació amb la dels altres dos aspirants. D'origen cubà de 44 anys, l'aspirant ha anat guanyant volada en les darreres setmanes, si bé la figura de Trump encara sembla inabastable.