18
de gener
del
2016
Actualitzat
a les
11:19h
Joan Berlanga va passar de ser professor d’institut a liderar la segona força més votada a Sabadell en les eleccions del maig passat, Unitat pel Canvi. Tot i que inicialment la seva formació únicament va donar suport a la investidura de l’alcalde Juli Fernàndez (ERC), finalment va entrar a govern juntament amb Guanyem Sabadell, assumint la primera tinència d’alcaldia, en l’àrea d’Acció Social i Cultura. Berlanga ha analitzat amb NacióSabadell els dies passats des de les eleccions municipals.
- L’acord de govern va trigar en arribar.
- Calia que hi hagués tota l’esquerra a Sabadell que es troba a l’esquerra del PSC, i hauria estat convenient fer-ho en un primer terme junts, just després de les eleccions. Això hauria permès consolidar-nos i guanyar confiança, però tot i això, des del principi vam treballar des de l’oposició per parlar en clau de ciutat.
- Calia força, doncs.
- Abans, durant i després de les eleccions hem apostat per un govern ampli de les esquerres, amb aliances per sumar i seguir la línia marcada en la campanya, tenint clar qui eren els adversaris polítics, i després hem seguit treballant per la transformació que cal a Sabadell. Hem buscat tirar endavant aspectes, per això s’arriben a acords de sous o càrrecs de confiança, o els casals per a nens en risc d’exclusió. Optem per una actitud de companys i de col·laboració. Els ciutadans estan cansats de tanta bronca.
- Quin és el pes que té Unitat pel Canvi en el pacte?
- És un govern en majoria aquesta majoria de 14 regidors d’esquerres. Si no arriba a passar aquest espai de confluència amb ICV, Podem o EUiA, fins fa un any hi havia vàries forces, i no hauríem estat capaços de fer aquest un espai de confluència que ha permès fer un govern de gent com aquesta. Els llocs on hi ha hagut canvis, com Barcelona o Badalona, s’han fet perquè hi ha espais com aquest. On no n’hi ha hagut, en canvi, en molts llocs l’esquerra ha quedat més fragmentada que abans.
- Què passarà si finalment Podem expulsa els membres que van sumar-se a la candidata a Sabadell?
- Unitat pel Canvi és un espai de la política amb més de 500 adherits, on ens organitzem políticament persones de diferent origen. Treballem en una assemblea, que és qui pren les decisions. Si finalment les persones de Podem que integren el partit són expulsats, no tindrà cap efecte sobre la formació o sobre el grup municipal, i no contemplem aquest escenari, perquè a més, els candidats van ser elegits en assemblea.
- L’entrada a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) per la Independència va ser un escull per rubricar el pacte? Va se la mateixa assemblea qui es va negar a donar-hi suport.
- Alguns partits tenen por de preguntar si Sabadell s’hauria d’adherir a l’AMI, però Unitat pel Canvi no. Quan es va plantejar la possibilitat, l’assemblea va votar que no, però perquè calia deixar la decisió en mans dels ciutadans.
- Parli’m de l’àrea d’Acció Social i Cultura que lidera.
- Vivim un moment de crisi excepcional, social i política, i creiem que cal actuar de manera transversal. Per això hem creat un govern de quatre àrees per donar resposta a l’emergència social i avançar cap a la justícia social, amb unes polítiques que avancin cap a la cohesió social. Això implica una mirada transversal, amb serveis bàsics com els vinculats a la salut, l’educació i altres com la cultura o l’esport. Ens preocupa la cohesió social a la ciutat, hi ha molts “Sabadells”, i cal treballar per avançar cap a una igualtat en els serveis, sobretot en els infants.
- En matèria d'educació quins són els passos a fer?
- Tenim diverses prioritat. Volem fer una planificació escolar ajustada a la demografia i la realitat de la ciutat, amb una oferta adequada, depèn en part de la Generalitat, però incidim en espais com Can Llong, on la planificació no s’ha fet bé o on hi ha dies escoles en barracons. També cal garantir que hi hagi igualtat d’oportunitats al servei educatiu per a nens de tots els barris. Per educar un nen cal tota una tribu, i volem estendre aquesta visió educadora. Per exemple, les escoles fan educació viària, però si els adults no la duen a la pràctica, no funciona. És important entendre aquesta visió global de l’educació. Fem un plantejament responent a solucions concretes, per garantir, per exemple, l’accés a les beques menjador.
- És un fet en què hi han incidit en els darrers mesos.
- Hi ha realitats diferents als centres escolars, i perquè ens fem una idea, el Rebost Solidari porta menjar al col·legi. Al 1979 la situació a les escoles era dolenta. Es vam fer centres en diferents parts de la ciutat, però el temps ha passat, amb els efectes de la crisi s’ha posat de manifest un retrocés. Tenim nens a les escoles que el Rebost els duu menjar perquè no han pogut tenir un àpat la nit abans a casa seva. Vivim amb la indignació de la necessitat de fer canvis profunds, perquè hi ha una crisi del sistema, i es tracta d’avançar cap a un altre model.
- I es pot fer en un mandat?
- No n’hi ha prou amb el govern de la ciutat, cal la implicació dels ciutadans, perquè sense això, no hi haurà canvis, governi qui governi. Potser és més potent un canvi amb 6.000 persones tallant la Gran Via per demanar canvis al Taulí que altres accions.
- D’altra banda, també assumeix la regidoria de Sostenibilitat.
- Es va considerar que jo era la persona adient per a fer-ho, continuo amb les línies que va iniciar en Maties Serracant, amb un problema social rellevant del medi ambient, com es va mostrar en la Cimera de París. Treballem per contractar empreses energètiques que facin energia neta.
- I quin és el plantejament amb el rodal?
- Treballem perquè el Parc Agrari es potenciï amb activitat agrícola, fer un espai protegit, amb economia de proximitat i ecològica. Volem avançar cap a una mobilitat sostenible a tota la ciutat, amb més vianants i bicicletes i transport públic, i menys cotxe.
- L’acord de govern va trigar en arribar.
- Calia que hi hagués tota l’esquerra a Sabadell que es troba a l’esquerra del PSC, i hauria estat convenient fer-ho en un primer terme junts, just després de les eleccions. Això hauria permès consolidar-nos i guanyar confiança, però tot i això, des del principi vam treballar des de l’oposició per parlar en clau de ciutat.
- Calia força, doncs.
- Abans, durant i després de les eleccions hem apostat per un govern ampli de les esquerres, amb aliances per sumar i seguir la línia marcada en la campanya, tenint clar qui eren els adversaris polítics, i després hem seguit treballant per la transformació que cal a Sabadell. Hem buscat tirar endavant aspectes, per això s’arriben a acords de sous o càrrecs de confiança, o els casals per a nens en risc d’exclusió. Optem per una actitud de companys i de col·laboració. Els ciutadans estan cansats de tanta bronca.
- Quin és el pes que té Unitat pel Canvi en el pacte?
- És un govern en majoria aquesta majoria de 14 regidors d’esquerres. Si no arriba a passar aquest espai de confluència amb ICV, Podem o EUiA, fins fa un any hi havia vàries forces, i no hauríem estat capaços de fer aquest un espai de confluència que ha permès fer un govern de gent com aquesta. Els llocs on hi ha hagut canvis, com Barcelona o Badalona, s’han fet perquè hi ha espais com aquest. On no n’hi ha hagut, en canvi, en molts llocs l’esquerra ha quedat més fragmentada que abans.
- Què passarà si finalment Podem expulsa els membres que van sumar-se a la candidata a Sabadell?
- Unitat pel Canvi és un espai de la política amb més de 500 adherits, on ens organitzem políticament persones de diferent origen. Treballem en una assemblea, que és qui pren les decisions. Si finalment les persones de Podem que integren el partit són expulsats, no tindrà cap efecte sobre la formació o sobre el grup municipal, i no contemplem aquest escenari, perquè a més, els candidats van ser elegits en assemblea.
- L’entrada a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) per la Independència va ser un escull per rubricar el pacte? Va se la mateixa assemblea qui es va negar a donar-hi suport.
- Alguns partits tenen por de preguntar si Sabadell s’hauria d’adherir a l’AMI, però Unitat pel Canvi no. Quan es va plantejar la possibilitat, l’assemblea va votar que no, però perquè calia deixar la decisió en mans dels ciutadans.
- Parli’m de l’àrea d’Acció Social i Cultura que lidera.
- Vivim un moment de crisi excepcional, social i política, i creiem que cal actuar de manera transversal. Per això hem creat un govern de quatre àrees per donar resposta a l’emergència social i avançar cap a la justícia social, amb unes polítiques que avancin cap a la cohesió social. Això implica una mirada transversal, amb serveis bàsics com els vinculats a la salut, l’educació i altres com la cultura o l’esport. Ens preocupa la cohesió social a la ciutat, hi ha molts “Sabadells”, i cal treballar per avançar cap a una igualtat en els serveis, sobretot en els infants.
Joan Berlanga al seu despatx. Foto: Albert Segura
- En matèria d'educació quins són els passos a fer?
- Tenim diverses prioritat. Volem fer una planificació escolar ajustada a la demografia i la realitat de la ciutat, amb una oferta adequada, depèn en part de la Generalitat, però incidim en espais com Can Llong, on la planificació no s’ha fet bé o on hi ha dies escoles en barracons. També cal garantir que hi hagi igualtat d’oportunitats al servei educatiu per a nens de tots els barris. Per educar un nen cal tota una tribu, i volem estendre aquesta visió educadora. Per exemple, les escoles fan educació viària, però si els adults no la duen a la pràctica, no funciona. És important entendre aquesta visió global de l’educació. Fem un plantejament responent a solucions concretes, per garantir, per exemple, l’accés a les beques menjador.
- És un fet en què hi han incidit en els darrers mesos.
- Hi ha realitats diferents als centres escolars, i perquè ens fem una idea, el Rebost Solidari porta menjar al col·legi. Al 1979 la situació a les escoles era dolenta. Es vam fer centres en diferents parts de la ciutat, però el temps ha passat, amb els efectes de la crisi s’ha posat de manifest un retrocés. Tenim nens a les escoles que el Rebost els duu menjar perquè no han pogut tenir un àpat la nit abans a casa seva. Vivim amb la indignació de la necessitat de fer canvis profunds, perquè hi ha una crisi del sistema, i es tracta d’avançar cap a un altre model.
- I es pot fer en un mandat?
- No n’hi ha prou amb el govern de la ciutat, cal la implicació dels ciutadans, perquè sense això, no hi haurà canvis, governi qui governi. Potser és més potent un canvi amb 6.000 persones tallant la Gran Via per demanar canvis al Taulí que altres accions.
- D’altra banda, també assumeix la regidoria de Sostenibilitat.
- Es va considerar que jo era la persona adient per a fer-ho, continuo amb les línies que va iniciar en Maties Serracant, amb un problema social rellevant del medi ambient, com es va mostrar en la Cimera de París. Treballem per contractar empreses energètiques que facin energia neta.
- I quin és el plantejament amb el rodal?
- Treballem perquè el Parc Agrari es potenciï amb activitat agrícola, fer un espai protegit, amb economia de proximitat i ecològica. Volem avançar cap a una mobilitat sostenible a tota la ciutat, amb més vianants i bicicletes i transport públic, i menys cotxe.