03
de desembre
del
2015
Actualitzat
a les
18:39h
El Síndic de Greuges de Sabadell, Josep Escartín, fa balanç quan està a punt de complir deu anys al capdavant del càrrec, temps en què ha atès 9.788 persones, s’han obert 1.664 actuacions i s’han ofert un total de 454 recomanacions a l’Ajuntament. Entre les queixes més recurrents hi ha les multes que interposa la Policia Municipal i el soroll que generen les terrasses de bars i restaurants, així com els problemes de convivència.
“Han passat deu anys des del primer expedient que vam obrir, d’un senyor que es queixava dels anuncis que apareixien el Diari de Sabadell de promoció de la prostitució, era un tema de protecció del menor i al final es va arxivar en veure que no hi havia cas”, recorda Escartín. Una de les grans batalles en aquest temps, però, ha estat el tancament de l’establiment OpenCor de la ronda Zamenhof: “Era una màquina de terratrèmols”, recorda, assegurant que el moviment de la maquinària se sentia en tot l’edifici, així com la megafonia del supermercat i l’olor de pa, que s’esmunyia per totes les cases.
Els casos més habituals se centren en la problemàtica que genera la convivència o quan a algú “li toquen la butxaca”, explica. Són els següents:
- Multes de trànsit: considera que s’ha fet un abús de la presumpció de veracitat dels agents de la Policia Municipal, quan en realitat defensa que els ciutadans són qui tenen aquesta presumpció d’innocència. En aquest cas assegura que s’han d’aportar proves gràfiques de les multes per justificar-les.
- Paqruímetres: hi ha hagut un excés de zel a l’hora de multar, en casos en què els conductors aporten el tiquet d’estacionament corresponent.
- Soroll de bars i terrasses: Sabadell és una ciutat molt sorollosa, segons Escartín, i per això caldria plantejar quina ciutat es vol. En aquest anys s’ha recomanat tancar alguns locals per incompliment d’horaris i soroll.
- Problemes de convivència: es va actuar d’ofici en un cas a Can Puiggener, però els casos es donen en tots els barris. Assegura que certes tradicions, com ara tallar carrers sense permís per celebrar un funeral, no s’haurien de donar en una societat cohesionada.
- Mobles i espais abandonats: generen brutícia i són un “niu de rates i cucs”, motiu pel qual s’han rebut moltes queixes.
- Altres temes: l’abús del silenci administratiu, l’equiparació de les famílies monoparentals amb les nombroses, els problemes amb els contenidors o la manca d’habitatge social són, junt amb les concessions funeràries, altres dels aspectes més recurrents.
Pel que fa a recomanacions, el Síndic ha centrar la seva tasca en les infraccions de trànsit, això com en les execucions subsidiàries, el foment de les targetes d’autobús per a les persones més necessitades com ara jubilats, o la creació d’una carta de serveis perquè el ciutadà sàpiga què es fa a l’Ajuntament.
Fi d’una etapa
Escartín ha confirmat en roda de premsa que penjarà les botes aquest mandat, donant pas a una altra persona que assumeixi el càrrec, i amb l’objectiu de no perpetuar-se. “El mandat acaba al març, i deu anys són molts com a Síndic”, explica.
En aquest sentit, al febrer presentarà la memòria i al març estarà ja en funcions, a l’espera que es nomeni el nou Síndic de la ciutat.
“Han passat deu anys des del primer expedient que vam obrir, d’un senyor que es queixava dels anuncis que apareixien el Diari de Sabadell de promoció de la prostitució, era un tema de protecció del menor i al final es va arxivar en veure que no hi havia cas”, recorda Escartín. Una de les grans batalles en aquest temps, però, ha estat el tancament de l’establiment OpenCor de la ronda Zamenhof: “Era una màquina de terratrèmols”, recorda, assegurant que el moviment de la maquinària se sentia en tot l’edifici, així com la megafonia del supermercat i l’olor de pa, que s’esmunyia per totes les cases.
Els casos més habituals se centren en la problemàtica que genera la convivència o quan a algú “li toquen la butxaca”, explica. Són els següents:
- Multes de trànsit: considera que s’ha fet un abús de la presumpció de veracitat dels agents de la Policia Municipal, quan en realitat defensa que els ciutadans són qui tenen aquesta presumpció d’innocència. En aquest cas assegura que s’han d’aportar proves gràfiques de les multes per justificar-les.
- Paqruímetres: hi ha hagut un excés de zel a l’hora de multar, en casos en què els conductors aporten el tiquet d’estacionament corresponent.
- Soroll de bars i terrasses: Sabadell és una ciutat molt sorollosa, segons Escartín, i per això caldria plantejar quina ciutat es vol. En aquest anys s’ha recomanat tancar alguns locals per incompliment d’horaris i soroll.
- Problemes de convivència: es va actuar d’ofici en un cas a Can Puiggener, però els casos es donen en tots els barris. Assegura que certes tradicions, com ara tallar carrers sense permís per celebrar un funeral, no s’haurien de donar en una societat cohesionada.
- Mobles i espais abandonats: generen brutícia i són un “niu de rates i cucs”, motiu pel qual s’han rebut moltes queixes.
- Altres temes: l’abús del silenci administratiu, l’equiparació de les famílies monoparentals amb les nombroses, els problemes amb els contenidors o la manca d’habitatge social són, junt amb les concessions funeràries, altres dels aspectes més recurrents.
Josep Escartín, Síndic de Greuges de Sabadell. Foto: Albert Segura
Pel que fa a recomanacions, el Síndic ha centrar la seva tasca en les infraccions de trànsit, això com en les execucions subsidiàries, el foment de les targetes d’autobús per a les persones més necessitades com ara jubilats, o la creació d’una carta de serveis perquè el ciutadà sàpiga què es fa a l’Ajuntament.
Fi d’una etapa
Escartín ha confirmat en roda de premsa que penjarà les botes aquest mandat, donant pas a una altra persona que assumeixi el càrrec, i amb l’objectiu de no perpetuar-se. “El mandat acaba al març, i deu anys són molts com a Síndic”, explica.
En aquest sentit, al febrer presentarà la memòria i al març estarà ja en funcions, a l’espera que es nomeni el nou Síndic de la ciutat.