30
de novembre
del
2015
Actualitzat
a les
16:26h
El carrer es converteix en un espai de trobada.
El barri de Gràcia vol deixar de ser una zona de pas per a un alt volum de cotxes que accedeixen a Sabadell a través d’aquest punt de la ciutat. Els veïns somien amb carrers on el cotxe hi tingui menys presència i on els nens puguin caminar sense por, convertint l’asfalt en un espai de trobada com ho era anys enrere.
Amb aquest pretext, aquest dissabte el Centre Cívic de Gràcia ha acollit la trobada de representants de diverses associacions i entitats del barri per escoltar les propostes que han aportat els estudiants de Geografia Humana Aplicada de la UAB, amb el professor i expert en mobilitat, infància i espai públic Pau Avellaneda. La iniciativa va néixer de la proposta inicial de l’AMPA de l’escola Teresa Claramunt, que volien crear un camí escolar per garantir la seguretat dels petits per anar i tornar de classe cada dia.
Arrel d’aquella proposta, diumenge passat els pares i mares dels alumnes han fet una acció de protesta, en què van assenyalar amb banderoles un altre dels impediments que permeten als nens fer el recorregut amb plenes garanties: els excrements de gossos que els amos incívics – que també són veïns del barri, evidentment – no recullen.
A Bèlgica els veïns ocupen el carrer.
Un barri pacificat
La proposta va créixer i es va estendre per tot el barri, agrupant diferents organitzacions i que va donar pas a la campanya Barri 30, on es posava la lupa sobre l’alta velocitat a la qual passen molts vehicles, molt superior al límit establert en aquesta zona. A partir d’aquí es va posar en marxa un treball que ha donat els seus fruits, i que posa sobre la taula una sèrie de reflexions per millorar la convivència a Gràcia.
“Proposem moderar el trànsit amb l’objectiu de començar a recuperar l’espai públic per a tot tipus d’activitats d’estar, és a dir, no de passar o circular”, explica Avellaneda en declaracions a Nació Sabadell. Amb aquesta idea, es persegueix que els veïns puguin utilitzar el carrer com a zona per a jugar, per a trobar-se i xerrar i fer tot tipus d’activitats relacionals al carrer, sense por d’estar mirant si ve un cotxe i a quina velocitat ho fa.
“Primer cal redibuixar l’espai públic del barri, bona part està dedicat al cotxe, i es tracta de treure aquesta pressió i reequilibrar els usos, no fer-lo totalment per a vianants, sinó expulsar els cotxes que creuen el barri i no hi fan res allà”, explica Avellaneda. Els veïns també hi hauran de posar de la seva part, amb una reestructuració del trànsit que obligarà a circular a velocitats inferior a les permeses ara per ara.
Exemple de l'aprofitament de les voreres.
Menys aparcament, més voreres
Aquest canvi també implica les places d’aparcament. L’anàlisi de l’espai determina que n’hi ha més de les que són necessàries, motiu pel qual l’aposta passa per eliminar-ne: “Es podrien fer voreres més amples, plantar arbres per gaudir de la seva ombra a l’estiu o posar mobiliari urbà, com bancs, tot plegat faria carrers més tranquils i agradables”, explica l’expert.
En aquesta voluntat de recuperar els carrers, la intenció és que puguin acollir des d’activitats quotidianes com de grup: “Que els nens puguin jugar a pilota, recuperant l’essència de pati de casa, però també que els veïns puguin sortir al carrer amb la cadira i fer el cafè”, afegeix.
Ara l’objectiu és traslladar les propostes a l’Ajuntament, i la presència del tinent d’alcalde de Territori i Sostenibilitat, Maties Serracant, a la trobada d’aquest dissabte és una esperança en les seves aspiracions de transformar el barri.
Simulació davant del Pau Vila.