«Ara sí»: les obres del soterrament de les vies de la R2 a Montcada començaran el 29 de gener

Ara sí: soterrem!. Les obres per soterrar les vies de la línia R2 a Montcada i Reixac començaran el pròxim dilluns, 29 de gener, com ha anunciat el Consistori aquest dimecres, en un acte oficial que ha comptat amb la presència de representats polítics i entitats de la ciutat. També hi ha assistit l'exalcaldessa, Laura Campos, que va ser molt activa en la reivindicació del soterrament durant els últims mandats.

Els treballs començaran al barri de la Ribera, on es faran les primeres cales, i es preveu que, en total, tinguin una durada de set anys. Durant tot aquest termini, el soterrament comportarà algunes molèsties, com ara talls de trànsit o generació de pols. En total s'hi invertiran 540 milions d'euros, als quals s'han de sumar 30 milions més per a l'adequació de l'estació de Montcada Bifurcació.

Per altra banda, l'Ajuntament crearà una Oficina municipal per fer el seguiment de les obres, amb la participació de tots els grups polítics representats al ple i entitats i associacions veïnals.

L'alcalde, Bartolo Egea, ha celebrat l'inici d'unes obres que han estat llargament reivindicades. I és que ja són unes 180 víctimes mortals que han estat atropellades, principalment al punt per creuar-les al centre de la localitat. A més, aquest soterrament servirà per cohesionar i recosir la ciutat, que a banda i banda té equipaments municipals, comissaries, centres d'atenció primària... 

"Iniciem una etapa amb moltes ganes, però que vindrà acompanyada de circumstàncies, com talls de carrer i pols", ha expressat la portaveu de la Plataforma Tracte Just, Soterrament Total, Anna Solano, que ha apel·lat a la "prudència" per les dificultats que comportarà travessar les vies. 
  

Primeres passes

La reivindicació del soterrament de les vies del tren a Montcada es remunta als anys 80, quan la localitat va començar a demanar una reestructuració de les infraestructures que la creuen: línies ferroviàries, carreteres com la C-17 o la C-33... El març de 1989, un Pla Especial de reserva urbanística preveia fer passar l'alta velocitat per la ciutat, afectant edificis públics. El ple s'hi va oposar amb al·legacions i propostes, entre les quals el plantejament del soterrament de la línia de Rodalies de Portbou.

El projecte definitiu es va aprovar el 1991, i el 2000, el llavors ministeri de Foment (avui Transports i Mobilitat Sostenible) va aprovar l'estudi informatiu per l'alta velocitat. El 2002, però, el document presentat pel govern espanyol no contemplava el soterrament total, amb la qual cosa el Consistori el va rebutjar.

Quatre anys més tard naixia la Plataforma Tracte Just Soterrament Total, amb l'objectiu de canalitzar totes les peticions ciutadanes per eliminar les vies en superfície i els passos a nivell, i aturar la sagnia de morts que s'acumulaven des que es va posar en marxa la línia. El 2013 entrava en funcionament la línia d'alta velocitat Barcelona - Girona, soterrada, i sense haver fet passos endavant per la de Portbou. 
 

Estira-i-arronsa durant deu anys

El 2015, el govern espanyol va incloure una partida de 300.000 euros per fer un nou estudi de viabilitat, i el 2017 el ministre de Foment, Ínigo de la Serna, anunciava públicament que el soterrament començaria l'any 2020, amb un pressupost de 300 milions d'euros i una durada de 40 mesos. Els primers tràmits es van licitar i adjudicar, però diversos retards - molt protestats per part del govern municipal de Montcada.

L'any 2020, el Pla de Rodalies de Catalunya 2020-2030 incorporava el soterrament de les línies en els primers cinc anys de vigència, i també la remodelació de l'estació Montcada Bifurcació i la planificació de la tercera via a la línia Montcada-Mollet. 

Finalment, l'any 2022 el Consell de Ministres va aprovar el soterrament de l'R2, amb 387 milions d'euros destinats a l'actuació, que suposarà fer desaparèixer cinc quilòmetres de vies al municipi. Inicialment, les obres es van licitar per 465 milions d'euros, que serviran per soterrar la via i construir una nova estació, però finalment es va haver d'endarrerir per l'increment del preu dels materials, i finalment s'han adjudicat per 540.