I després de dues setmanes... toca reflexionar

Un resum (i anàlisi) de les dues setmanes de campanya electoral a Sabadell

Els principals candidats a l'alcaldia de Sabadell, amb representació política al ple
Els principals candidats a l'alcaldia de Sabadell, amb representació política al ple | Juanma Peláez
27 de maig del 2023
Actualitzat el 28 de maig a les 11:07h

I després de dues setmanes llargues de campanya electoral toca reflexionar. Més ben dit, digerir tota la bateria de promeses i propostes anunciades pels diferents candidats a l'alcaldia de Sabadell (que no han estat poques). Arriba la jornada de reflexió, moment en què els alcaldables i partits no poden demanar el vot ni fer publicitat per, precisament, que la ciutadania pugui rumiar per quina formació decantar-se (o no) el 28-M.

En aquestes dues setmanes, les 11 forces que concursen als comicis locals, amb més o menys intensitat, han passejat pels diferents barris per apropar les seves idees al veïnat. En aquests 15 dies s'han celebrat dos debats amb els principals candidats, un dels quals organitzat per NacióSabadell -juntament amb iSabadell, Mola TV, Ràdio i TV Sabadell-Vallès-, en què la preocupació per l'habitatge ha trobat punts coincidents amb tots, l'única sincronia conjunta manifestada aquests dies.
 

Matas i Garcia xerrant i Farrés, camí de la foto de candidats al Casal Pere Quart Foto: Juanma Peláez


Curiosament, s'han organitzat dos debats, la meitat del nombre d'actes centrals que han muntat les forces polítiques de la ciutat -un total de quatre (ERC, PSC, comuns i Crida per Sabadell)-. I a tot això, i com en tota cita amb les urnes, cares conegudes, bàsicament de l'àmbit polític, han donat suport als seus: el primer secretari del PSC, Salvador Illa; el president d'ERC, Oriol Junqueras; el ministre d'Universitats, Joan Subirats; la presidenta de Junts, Laura Borràs; la vicepresidenta segona del govern espanyol, Yolanda Díaz, i l'exdiputat de la CUP, David Fernández, entre d'altres.

Una desfilada per arreplegar (o refermar) suports, com també obrir-se a nous votants, especialment el jove, amb l'ús de les xarxes socials i la música. El candidat dels comuns, Joan Mena, ha llançat un rap, encara que la banda sonora la va posar el republicà, Gabriel Fernàndez, escalfant l'ambient electoral amb ritmes llatins. Precisament, les xarxes han estat un circ, per les enganxades entre uns i altres. I aquí, Cs i PP s'han desmarcat de la resta. Des de picabaralles per l'ús del color taronja a mostrar o amagar la bandera espanyola en actes.
 

Els candidats, camí de la foto dels candidats de NacióSabadell Foto: Juanma Peláez


I un altre dels actors que no falla en cada comtessa electoral: la Junta Electoral. L'organisme ha irromput per imposar el seu criteri passant per sobre del periodístic, amb la inclusió del candidat del PDECat, Amadeu Papiol, en el debat organitzat per mitjans de comunicació de la ciutat. Una incorporació fonamentada i totalment justificada, ja que un dels organitzadors era Ràdio Sabadell i com a mitjà públic està subjecte a la llei electoral, i el PDECat té els drets electorals repartits a parts iguals amb Junts.

En aquests dies, també hi ha hagut vaticinis sobre el futur de la governabilitat a la localitat en forma de sondeig. Una estimació feta per Opinòmetre, a petició d'ERC, publicada per iSabadell, i que ha deixat a l'aire la continuïtat de Farrés. Ha estat la segona enquesta impulsada pel partit, però que més enllà de les travesses, ha evidenciat que el bipartidisme ha vingut per quedar-se, després l'impàs del mandat 2015-2019. Republicans i socialistes són els hegemònics. El PSC, de fet, no ha sortit de l'equació des de la dècada dels 90.

156.526 sabadellencs estan cridats a votar, però la resposta de la ciutadania és una incògnita. En una anàlisi de l'ACN s'ha apuntat que, de mitjana, en les 11 convocatòries organitzades -des de 1979-, la participació ha estat del 58,63%. Una xifra molt similar a les cinc últimes eleccions (2003-2019): 54,6%. I això que fa quatre anys es va arribar als 62,5% del cens. Eren altres temps, s'arrossegaven els efectes del procés i hi havia hagut un canvi a la presidència al govern espanyol, que va rebaixar la tensió política i social.