Així ho ha expressat la secretària general i responsable de Polítiques d'Igualtat, Esther Zapater, que ha especificat que en el cas del catedràtic de Física, condemnat per assetjament sexual, ha reconegut que “amb un cas tan dur, tots ho podríem haver fet millor”. Per això, espera “treure lliçons” i ha apuntat “agilitzar” procediments que comportin “reformes legals”, ja que “només podem escurçar els temps” de reacció a una denúncia per la via administrativa.
A més, ha posat èmfasi en la presumpció d'innocència, “no podem actuar sense vulnerar drets”, ha subratllat. Ha detallat que el procés quan arriba una queixa: “Té un punt en comú”, d'acord amb el protocol universitari, “esbrinar els fets” i si durant aquest tràmit “hi ha indicis de delicte, l'obligació és posar-ho en coneixement de Fiscalia”. Això suposa “suspendre” l'expedient obert pel centre fins que no hi hagi “sentència ferma”. Mentre que si no deriva a la justícia ordinària, “cal esperar a la resolució” del rector, que és l'únic que pot adoptar mesures de suspensió o sanció. A la vegada, es fa acompanyament "amb tots els recursos" disponibles".
Precisament, sobre el darrer cas conegut -professor de Filologia Hispànica– ha precisat que al març de 2022 es va activar la comissió tècnica per dos procediments, que acaben agrupant-se, i que, entre d'altres, havia aplegat “88 signatures de mala praxis”, ha especificat la degana de la Facultat de Filosofia i Lletres i representant de Polítiques d’Igualtat de la facultat, Margarita Freixas. Tals com ara, “ús de xarxes socials personals” durant les classes, cosa que no es pot fer a la UAB, tot i no haver un reglament específic al respecte, i “anar a conferències del docent pagant per pujar nota”, ha indicat.
Entre setembre de 2022 i gener d'enguany “per raons personals” no va exercir i aquest dilluns rebrà la resolució del rector de suspensió -resolta el febrer d'enguany-. Prèviament, i a l'espera de la decisió, les denunciants no van tenir “contacte físic” i es va “desdoblar” l’assignatura amb la introducció “d’una altra professora que supervisés”. A partir d'ara, l'afectat pot obrir la via judicial i “pot demanar com a mesura cautelar” aquesta decisió de la universitat.
Quatre expedients en més de dos anys
Zapater ha precisat que des de la renovació del protocol, feta el desembre de 2020, després d'un procés participatiu, s'han incoat quatre expedients. Ha admès que és un “document viu” i ha obert la porta a modificar-lo. “La realitat és canviant sempre hi ha possibilitat de millorar la capacitat de sanció”, ha assenyalat. Però ha advertit que "confidencialitat no vol dir anonimat" i ha apel·lat a les garanties "d'un estat de dret". Ha manifestat la voluntat "de continuar treballant per erradicar les violències masclistes a les aules" i encaminar-se cap a la "tolerància zero"."La universitat no ha fet res"
Un grup d'acompanyament de les víctimes de la Facultat de Filosofia i Lletres, format per Ermengol Gassiot, Mercè Màrquez i Guillem Prats -integrants del sindicat CGT-, han carregat contra la universitat, perquè "no ha fet res". "Hi ha hagut sis mesos d'impunitat i manca d'acompanyament" i ha assegurat que l'atenció psicològica era una sessió "un dimecres al matí". Han reclamat "una compensació de la UAB davant el seu silenci".
Han explicat una de les alumnes va haver de presentar "en persona" missatges íntims i de caràcter sexual que havia rebut i "havia de fer la denúncia de forma individual". A més, han afegit que n'han rebut altres d'aquest mateix docent i un altre, vinculat amb els càrrecs de la universitat en el marc de suport a les proves PAU, d'haver possibles casos d'abús sexual i "tot això la universitat ho sabia", ha rematat.