06
de març
del
2023
Actualitzat
el
08
de març
a les
11:47h
El mes de març es va estrenar amb, entre d'altres, l'exemplaritat en la revisió de la sentència de la violació múltiple de Sabadell, comesa la matinada del 3 de febrer de 2019 en una nau abandonada al barri de Can Feu. El Tribunal Suprem ha endurit les penes per als tres acusats, acumulant més de 70 anys de presó. Però, per què s'ha produït aquest augment de les condemnes?
Un increment que ve motivat perquè els tres inculpats -Mohamed A., acusat principal i un dels tres violadors; Jawad B. i Roduane O.- han tornat a ser considerats "cooperadors necessaris" (en lloc de "còmplices") en la "intimidació ambiental". Un concepte, aquest últim, que també s'introdueix a la resolució que el mateix alt tribunal fa de la sentència de "la Manada" de Pamplona -violació grupal comesa el 7 de juliol de 2016, per Sanfermines-, tal com recorda la catedràtica de Dret Penal de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Mercedes García-Arán.
Els cinc violadors van passar "de nou a 15 anys" de privació de llibertat i "es va corregir l'Audiència de Navarra, que va subscriure que no va haver-hi consentiment i posava en dubte la intimidació". En l'escrit, el Suprem, explica García-Arán, aprecia que la "presència d'una altra o altres persones que actuen en connivència amb qui fa el forçat acte sexual forma part del quadre intimidatori que debilita o fins i tot anul·la la voluntat de la víctima".
A més, cal afegir, precisa l'especialista, els canvis en "la qualificació", sent cadascú considerats autors, encara que dos d'ells no hagin comès la violació. I així ho tipifica l'article 28 del Codi Penal, "aquells que indueixen directament a executar" el delicte "o aquells que cooperen a la seva execució amb un acte sense el qual no s'hauria efectuat". Per tant, passen a ser "cooperadors necessaris" i les penes de Jawad B. i Roduane O. muten de 13 anys i mig a 24 -vuit per cadascuna de les tres agressions sexuals-.
Mentre que a Mohamed A., identificat com un dels tres homes que va violar la jove -els altres dos, un no s'ha aconseguit reconèixer i l'altre està fugat-, li imposen 12 anys per l'agressió sexual -el màxim possible- i 16 més en ser considerat "cooperador necessari" de les altres dues violacions -vuit anys per cadascuna-. El càstig passava doncs de 22 a 28 anys-inicialment va rebre'n 31-.
Llei "només sí és sí"
Aquesta pujada dels anys de presó arriba enmig de la polèmica per la reforma de la llei del "només sí és sí" i, quan precisament, s'ha conegut que en aplicació de la nova regulació s'han reduït 721 penes, de les quals 74 s'han traduït en excarceracions. "No hi té res a veure", assegura García-Arán, perquè s'aplica "l'anterior" normativa, pel que fet que hi apareix el concepte "d'intimidació ambiental", detalla. Amb la nova reforma "s'elimina" la violència i intimidació i passa a denominar a tot acte sexual no consentit com a agressió sexual.
Ara bé, la catedràtica no descarta que es pugui reclamar una revisió, d'acord amb la nova llei, i se'ls pugui rebaixar una altra vegada els anys de presó. I no considera que marqui "un abans i després" en sentències de violacions grupals, perquè ha fonamentat apujar les condemnes amb d'altres decisions judicials.
Un increment que ve motivat perquè els tres inculpats -Mohamed A., acusat principal i un dels tres violadors; Jawad B. i Roduane O.- han tornat a ser considerats "cooperadors necessaris" (en lloc de "còmplices") en la "intimidació ambiental". Un concepte, aquest últim, que també s'introdueix a la resolució que el mateix alt tribunal fa de la sentència de "la Manada" de Pamplona -violació grupal comesa el 7 de juliol de 2016, per Sanfermines-, tal com recorda la catedràtica de Dret Penal de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Mercedes García-Arán.
Els cinc violadors van passar "de nou a 15 anys" de privació de llibertat i "es va corregir l'Audiència de Navarra, que va subscriure que no va haver-hi consentiment i posava en dubte la intimidació". En l'escrit, el Suprem, explica García-Arán, aprecia que la "presència d'una altra o altres persones que actuen en connivència amb qui fa el forçat acte sexual forma part del quadre intimidatori que debilita o fins i tot anul·la la voluntat de la víctima".
A més, cal afegir, precisa l'especialista, els canvis en "la qualificació", sent cadascú considerats autors, encara que dos d'ells no hagin comès la violació. I així ho tipifica l'article 28 del Codi Penal, "aquells que indueixen directament a executar" el delicte "o aquells que cooperen a la seva execució amb un acte sense el qual no s'hauria efectuat". Per tant, passen a ser "cooperadors necessaris" i les penes de Jawad B. i Roduane O. muten de 13 anys i mig a 24 -vuit per cadascuna de les tres agressions sexuals-.
Mentre que a Mohamed A., identificat com un dels tres homes que va violar la jove -els altres dos, un no s'ha aconseguit reconèixer i l'altre està fugat-, li imposen 12 anys per l'agressió sexual -el màxim possible- i 16 més en ser considerat "cooperador necessari" de les altres dues violacions -vuit anys per cadascuna-. El càstig passava doncs de 22 a 28 anys-inicialment va rebre'n 31-.
Llei "només sí és sí"
Aquesta pujada dels anys de presó arriba enmig de la polèmica per la reforma de la llei del "només sí és sí" i, quan precisament, s'ha conegut que en aplicació de la nova regulació s'han reduït 721 penes, de les quals 74 s'han traduït en excarceracions. "No hi té res a veure", assegura García-Arán, perquè s'aplica "l'anterior" normativa, pel que fet que hi apareix el concepte "d'intimidació ambiental", detalla. Amb la nova reforma "s'elimina" la violència i intimidació i passa a denominar a tot acte sexual no consentit com a agressió sexual.
Ara bé, la catedràtica no descarta que es pugui reclamar una revisió, d'acord amb la nova llei, i se'ls pugui rebaixar una altra vegada els anys de presó. I no considera que marqui "un abans i després" en sentències de violacions grupals, perquè ha fonamentat apujar les condemnes amb d'altres decisions judicials.