Descobreixen quatre dipòsits d'olis minerals per a la indústria tèxtil en un solar del centre de Sabadell

És la segona troballa arqueològica en dos mesos al carrer Sant Pere

Els quatre dipòsits
Els quatre dipòsits | Dani Sánchez
Albert Hernàndez / Manel Camps
23 de febrer del 2023
Actualitzat a les 9:33h
El passat recent de la ciutat ha tornat a aflorar del subsòl i ho ha fet amb quatre grans dipòsits enrajolats que s'utilitzaven per emmagatzemar olis minerals que es feien servir per a la indústria tèxtil, de lubricants. Han aparegut al solar del carrer Sant Pere, entre els números 26, 28 i 30.

"Se sap que entre 1885 i 1913 aquests immobles havien pertangut a Josep Romeu Brujas, un comerciant d'olis", ha explicat el tècnic del Museu d'Història de Sabadell (MHS), Genís Ribé. Per això, ha apuntat la possibilitat que la troballa s'utilitzés de magatzem. "Quan va morir es va traspassar el negoci a una altra família i el va mantenir", ha detallat.

“En totes les excavacions urbanes que s'han fet a la ciutat en els darrers 30 anys, mai n'havia aparegut cap”, ha explicat l'arqueòleg sabadellenc, Jordi Roig, d’Arrago SL, encarregat de les excavacions. Ha precisat que té uns tres metres de fondària. “La seva decoració era de flors, i encara que aquesta no era la seva naturalesa, van ser aprofitats com a receptable d'aquests dipòsits”, ha subratllat.

Curiosament, la descoberta s'ha produït a pocs metres d'on fa dos mesos es va trobar una sitja prehistòrica, d'entre 3.000 i 3.300 anys, i un amagatall del primer quart del segle XIX. "Una casualitat", ha dit Ribé, i ha continuat, "quan s'està trepitjant el nucli original de la vila" aquestes vestigis del passat poden aparèixer.

Brujas, parent de Fidela Renom
Josep Romeu Brujas (Sabadell, 1831-1913) va ser, entre d'altres, fundador del Centre Espiritista de Sabadell, un corrent que a la ciutat va tenir influència. Romeu, a més, va ser familiar de Fidela Renom –tiet de la parella de la primera regidora de l'Ajuntament– “té un mausoleu funerari al cementiri vell de Sant Nicolau, amb un obelisc coronat amb una estrella de cinc puntes, símbol de la maçoneria”, ha precisat Ribé. “Romeu era espiritista, gent del món alternatiu del catolicisme que imperava en aquella època”, ha finalitzat.