24
de febrer
del
2023
Actualitzat
a les
10:23h
En aquests moments hi ha una trentena de municipis que fan una gestió directa de l'aigua a Catalunya, un servei bàsic que en els últims anys ha agafat caràcter ideològic coincidint (o no) amb la caducitat de moltes concessions. És el que està passant a Ripollet, al Vallès Occidental, on l'assumpte s'ha polititzat. El canvi d'alcaldia liderat per José M. Osuna el 2015 amb Decidim Ripollet (aplegava membres de l'històric partit local COP, la CUP i Podem), duia, entre altres projectes, la municipalització de l'aigua, ja que el 2016 finalitzava el contracte amb Sorea, empresa filial d'Agbar que presta el servei. I el resultat encara és una incògnita.
Hi ha un xoc de projecte polític contra els interessos de l'empresa amb el servei públic de l'aigua al centre. Una situació que es troba en un atzucac, perquè la llei complica qualsevol moviment del consistori per prestar el servei pel seu compte, ja que la competència de la gestió integral de l'aigua és de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i una sentència limita l'acció municipal. Per això, set anys després de la finalització del contracte, l'empresa explica que manté "totes les obligacions i deures, amb la màxima implicació i professionalitat" del servei malgrat no haver-hi cap conveni pel mig.
L'origen de tot plegat va ser en un ple municipal, a principis de 2020 —segon mandat d'Osuna—, quan es va donar llum verda a la municipalització amb una memòria justificativa "aprovada per unanimitat", recorda la tinent d'alcalde, Pilar Castillejo. Un tema que havia tornat al plenari menys de dos anys després que es frustrés l'intent inicial. Al setembre de 2020, però, una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va frenar l'operació perquè anul·lava diversos articles que s'havien modificat en el reglament de l'AMB que permetia als municipis reformar el model de gestió de l'aigua.
Mesos abans, tal com apunta Castillejo, l'entitat municipal va autoritzar el procediment perquè Ripollet gestionés l'aigua directament, però el dictamen ho va canviar tot. Prèviament, s'havia endegat una comissió d'estudi, que afirmava "que és sostenible" la municipalització, recalca, i "s'havia proposat un conveni pel mentrestant" en aquest procés de transició, amb diverses propostes. Aleshores, després de la sentència judicial "els socialistes [que lideren l'oposició] van sortir d'aquesta comissió" i això situava, una altra vegada, el partit de l'alcalde "a la casella de sortida", segons que reconeix la regidora.
Un contenciós per desencallar la situació
Ara per ara, el municipi vallesà es troba "en un buit legal", exclama Castillejo, i afegeix, "l'AMB ni fa ni ens deixa fer". Carrega que es faci "filibusterisme", perquè creu que hi ha intenció "d'esperar que hi hagi d'altres majories" a l'organisme. Per això, l'Ajuntament de Ripollet va interposar un contenciós el passat mes de juliol "per la inactivitat" de l'AMB i amb la voluntat de desencallar el tràmit.
Precisament, en el plenari del passat mes de gener de l'AMB, arran d'una moció presentada pel partit d'Osuna, el vicepresident, i també alcalde Cornellà, Antoni Balmón (PSC), va assenyalar que la institució "havia d'assumir un risc" per aquest canvi de gestió i va apel·lar al compliment de la sentència. Va criticar que en la comissió d'estudi es va "orientar" i va acabar la intervenció assegurant que els socialistes, que a diferència dels comuns i la CUP han evitat l'enfrontament amb Agbar i les seves filials, no tenien "apriorismes" sobre el model de gestió de l'aigua.
Sorea, a l'espera
L'altra part en litigi, l'empresa, afirma que són "els gestors del servei i la nostra obligació és prestar-lo de la manera més eficient i diligent". I així serà fins que es "decideixi el model de gestió" i apunten cap a l'AMB. I és que fonts de Sorea indiquen que si hi hagués un nou marc contractual "es podrien incorporar les inversions que necessita el servei", més enllà de "punts crítics" i també aspectes com la digitalització i la telemesura. En aquests moments, disposa d'un fons de reposició de 237.000 euros i amb aquest import "el ritme de renovacions és lent".
A tot això, cal afegir el deute que "ha augmentat significativament" -sense precisar la quantitat-, ja que a una tarifa que ha quedat congelada des de 2016 s'hi sumen els impagaments. D'acord amb la llei de pobresa energètica catalana, per fer un tall de subministrament cal un informe de serveis socials que detalli si és o no una família amb vulnerabilitat i "l'Ajuntament no atén aquesta obligació i no respon". Per això, al municipi no se'n fa cap. Si no es paga l'aigua, sigui o no vulnerable la família, no se'ls talla.
Manca de suport veïnal
Castillejo no amaga que rere el seu objectiu hi ha un component ideològic: "No volem fer-ho només per això, que també, aquí hi ha molt de benefici. Per què se l'han de quedar les empreses de l'Ibex-35?" i remata, "perquè s'ho quedi Agbar, millor vagi cap a Ripollet". Una finalitat que no comparteixen algunes associacions veïnals, com és el cas de l'AV Can Clos i de l'AV Can Mas, dues de les sis de Ripollet.
Ambdues entitats coincideixen que la municipalització "no és cap prioritat" i tampoc "una demanda" real. A Can Clos diuen que "al principi" va despertar interès, però a la comunitat hi ha d'altres preocupacions com ara la neteja dels carrers, un aspecte que també critiquen des de Can Mas. Les dues organitzacions confirmen que no tenen constància de talls de l'aigua i, en el cas que n'hi hagués, "és molt estrany".
Apunta que no va necessitar finançament extern, cosa que la "dota d'una solvència i liquiditat" i això, a la vegada, "evita hipotecar polítiques" de l'Ajuntament. L'informe també especifica que no es van fer inversions en I+D, com tampoc va haver-hi "deteriorament" dels actius materials, no es van produir impagaments i precisa que la "remuneració als membres d'alta direcció" va ser de poc més de 80.000 euros.
Un altre municipi del Vallès Occidental que ha engegat l'aventura de la gestió directa ha estat Sant Quirze -a través de l'empresa municipal SQVaigua-. Ho fa des del passat 3 de gener i no ha començat amb bon peu, en una mica més d'un mes ha patit alteracions del subministrament. El municipi va estar, a principis de febrer, unes 24 hores sense aigua, segons la companyia. A les xarxes socials, els veïns van expressar la seva indignació i es queixaven de manca d'informació. L'Ajuntament ha fet balanç dels primers 50 dies, en els quals ha destacat que ha servit "per verificar que la xarxa no està en les condicions òptimes". Per això, invertirà 150.000 anuals fins a 2027. A més, ha detallat que, entre d'altres, s'han dut a terme 18 reparacions de fuites puntuals .
Hi ha un xoc de projecte polític contra els interessos de l'empresa amb el servei públic de l'aigua al centre. Una situació que es troba en un atzucac, perquè la llei complica qualsevol moviment del consistori per prestar el servei pel seu compte, ja que la competència de la gestió integral de l'aigua és de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i una sentència limita l'acció municipal. Per això, set anys després de la finalització del contracte, l'empresa explica que manté "totes les obligacions i deures, amb la màxima implicació i professionalitat" del servei malgrat no haver-hi cap conveni pel mig.
L'origen de tot plegat va ser en un ple municipal, a principis de 2020 —segon mandat d'Osuna—, quan es va donar llum verda a la municipalització amb una memòria justificativa "aprovada per unanimitat", recorda la tinent d'alcalde, Pilar Castillejo. Un tema que havia tornat al plenari menys de dos anys després que es frustrés l'intent inicial. Al setembre de 2020, però, una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va frenar l'operació perquè anul·lava diversos articles que s'havien modificat en el reglament de l'AMB que permetia als municipis reformar el model de gestió de l'aigua.
Mesos abans, tal com apunta Castillejo, l'entitat municipal va autoritzar el procediment perquè Ripollet gestionés l'aigua directament, però el dictamen ho va canviar tot. Prèviament, s'havia endegat una comissió d'estudi, que afirmava "que és sostenible" la municipalització, recalca, i "s'havia proposat un conveni pel mentrestant" en aquest procés de transició, amb diverses propostes. Aleshores, després de la sentència judicial "els socialistes [que lideren l'oposició] van sortir d'aquesta comissió" i això situava, una altra vegada, el partit de l'alcalde "a la casella de sortida", segons que reconeix la regidora.
Un contenciós per desencallar la situació
Ara per ara, el municipi vallesà es troba "en un buit legal", exclama Castillejo, i afegeix, "l'AMB ni fa ni ens deixa fer". Carrega que es faci "filibusterisme", perquè creu que hi ha intenció "d'esperar que hi hagi d'altres majories" a l'organisme. Per això, l'Ajuntament de Ripollet va interposar un contenciós el passat mes de juliol "per la inactivitat" de l'AMB i amb la voluntat de desencallar el tràmit.
Precisament, en el plenari del passat mes de gener de l'AMB, arran d'una moció presentada pel partit d'Osuna, el vicepresident, i també alcalde Cornellà, Antoni Balmón (PSC), va assenyalar que la institució "havia d'assumir un risc" per aquest canvi de gestió i va apel·lar al compliment de la sentència. Va criticar que en la comissió d'estudi es va "orientar" i va acabar la intervenció assegurant que els socialistes, que a diferència dels comuns i la CUP han evitat l'enfrontament amb Agbar i les seves filials, no tenien "apriorismes" sobre el model de gestió de l'aigua.
Sorea, a l'espera
L'altra part en litigi, l'empresa, afirma que són "els gestors del servei i la nostra obligació és prestar-lo de la manera més eficient i diligent". I així serà fins que es "decideixi el model de gestió" i apunten cap a l'AMB. I és que fonts de Sorea indiquen que si hi hagués un nou marc contractual "es podrien incorporar les inversions que necessita el servei", més enllà de "punts crítics" i també aspectes com la digitalització i la telemesura. En aquests moments, disposa d'un fons de reposició de 237.000 euros i amb aquest import "el ritme de renovacions és lent".
A tot això, cal afegir el deute que "ha augmentat significativament" -sense precisar la quantitat-, ja que a una tarifa que ha quedat congelada des de 2016 s'hi sumen els impagaments. D'acord amb la llei de pobresa energètica catalana, per fer un tall de subministrament cal un informe de serveis socials que detalli si és o no una família amb vulnerabilitat i "l'Ajuntament no atén aquesta obligació i no respon". Per això, al municipi no se'n fa cap. Si no es paga l'aigua, sigui o no vulnerable la família, no se'ls talla.
Manca de suport veïnal
Castillejo no amaga que rere el seu objectiu hi ha un component ideològic: "No volem fer-ho només per això, que també, aquí hi ha molt de benefici. Per què se l'han de quedar les empreses de l'Ibex-35?" i remata, "perquè s'ho quedi Agbar, millor vagi cap a Ripollet". Una finalitat que no comparteixen algunes associacions veïnals, com és el cas de l'AV Can Clos i de l'AV Can Mas, dues de les sis de Ripollet.
Ambdues entitats coincideixen que la municipalització "no és cap prioritat" i tampoc "una demanda" real. A Can Clos diuen que "al principi" va despertar interès, però a la comunitat hi ha d'altres preocupacions com ara la neteja dels carrers, un aspecte que també critiquen des de Can Mas. Les dues organitzacions confirmen que no tenen constància de talls de l'aigua i, en el cas que n'hi hagués, "és molt estrany".
El mirall de Terrassa
Parlar de municipalització de l'aigua fa que, inevitablement, s'agafi l'exemple de Terrassa. El 2018 va engegar la gestió d'aquest bé, en forma d'entitat pública empresarial local (EPEL), sota el nom de Taigua. Va ser un camí llarg, amb traves judicials, i fins i tot el mateix alcalde, Jordi Ballart, va patir atacs personals, tal com va explicar a Nació. En l'auditoria anual, corresponent a 2021, Taigua va obtenir un romanent de gairebé 3,5 milions d'euros que "ha de permetre afrontar les inversions que garanteixen la independització completa de l'anterior concessionària i les reinversions tant en xarxa i instal·lacions primàries".Apunta que no va necessitar finançament extern, cosa que la "dota d'una solvència i liquiditat" i això, a la vegada, "evita hipotecar polítiques" de l'Ajuntament. L'informe també especifica que no es van fer inversions en I+D, com tampoc va haver-hi "deteriorament" dels actius materials, no es van produir impagaments i precisa que la "remuneració als membres d'alta direcció" va ser de poc més de 80.000 euros.
Un altre municipi del Vallès Occidental que ha engegat l'aventura de la gestió directa ha estat Sant Quirze -a través de l'empresa municipal SQVaigua-. Ho fa des del passat 3 de gener i no ha començat amb bon peu, en una mica més d'un mes ha patit alteracions del subministrament. El municipi va estar, a principis de febrer, unes 24 hores sense aigua, segons la companyia. A les xarxes socials, els veïns van expressar la seva indignació i es queixaven de manca d'informació. L'Ajuntament ha fet balanç dels primers 50 dies, en els quals ha destacat que ha servit "per verificar que la xarxa no està en les condicions òptimes". Per això, invertirà 150.000 anuals fins a 2027. A més, ha detallat que, entre d'altres, s'han dut a terme 18 reparacions de fuites puntuals .