02
de febrer
del
2023
Actualitzat
a les
9:47h
En menys de quatre mesos hi ha convocatòria d'eleccions municipals. Els diferents partits haurien de tenir perfilat el seu programa amb els projectes, i una de les matèries que hauria d'incloure és la mobilitat. En els últims comicis, els de 2019, l'associació Promoció del Transport Públic (PTP) va presentar entre les candidatures del Vallès Occidental i Oriental un document anomenat "TransVallès propostes per a una mobilitat més sostenible".
Un escrit "totalment vigent", diu el delegat de la PTP al Vallès Occidental, Marc Taulats (Sabadell, 1971). Posa damunt la taula "mancances" i també carrega contra les polítiques en aquest àmbit perquè no amplien el focus més enllà del municipi. Lamenta que s'han perdut quatre anys, sense retrets, i ara tornarà a passejar amb la carpeta, ja que, entre altres coses, ara hi ha declarada una emergència climàtica:
- Imagini's que soc un alcaldable, com em vendria el document?
- Doncs, que no és un full de ruta sinó evidencia les mancances de mobilitat al voltant del Vallès i hi ha propostes al respecte. I el fet que vagi adreçat a candidatures és perquè pensen molt en el seu territori i no amb els seus veïns. Per això, crec que hauria d'haver un regidor d'afers exteriors, i no és una proposta meva, ja ho he sentit a dir. La globalitat, en un àmbit més proper, no està consolidada. Tenim molts lligams com, per exemple, la gent de Barberà té l'hospital de referència al Taulí i pel tema d'oci ens movem de Sabadell... Tot plegat, no està damunt la taula.
Tampoc hi ha una cosa tan simple com disposar d'un autobús, que sigui ràpid i amb prou productivitat, que vagi de Terrassa fins a Montcada aprofitant el traçat de l’N-150, passant per, entre d'altres, Sabadell, Cerdanyola i Ripollet. I això es pot fer demà mateix. El mateix passa amb l’AP-7. Per exemple, un bus que vagi de Mollet fins al polígon de Can Sant Joan, passant per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
- Hi ha les línies ràpides de bus BRCAT.
- Aquest model comporta inversió en infraestructures. I el que diem és que la carretera més important de l'àrea metropolitana, en sentit que va de mar a muntanya, a menys de 500 metres d'aquest eix viari hi viuen més de 200.000 persones. Es podria posar un autobús cada 15 minuts i si la demanda respon, es pot estudiar el BRCAT i, fins i tot, si l'èxit és més important, per què no un tramvia? A Terrassa, per exemple, han sabut integrar l'N-150 millor que a Sabadell. Tenen uns carrils més estrets, no hi ha un de cinc metres per sentit, i han eixamplat les voreres.
- En aquest document es detalla que el 13% dels moviments interns del Vallès són en transport públic. Encara és vigent?
- Encara és així i és demolidor. I sabem que no és una qüestió que passi pels ajuntaments, perquè els recursos són els que són, però no hi ha aquesta mentalitat entre localitats que et comentava, no s'aposta per un enfocament interurbà i potser per això no ha tingut èxit, perquè cadascú es mira el seu melic. Ara bé, tot és qüestió de voluntat. El que et deia de la importància d'aquesta figura d'un regidor d'afers exteriors. De fet, la primera mesura que proposem és la governança de la mobilitat, i amb caràcter d'urgència. Un organisme que tingui disponibilitat pressupostària, tècnics i que aquests tinguin capacitat d'obrar. És a dir, diners, anàlisis de la mobilitat i que s'implementin mesures. I això cal sumar-hi, la xarxa actual de Rodalies, Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) i els autobusos. Ara per ara, això es fa des d'un despatx de la Generalitat, a Barcelona, i amb pocs recursos. I el Vallès té prou entitat per fer-ho.
- No ajuda que el conseller de Territori, Juli Fernàndez, sigui vallesà i també el seu assessor, Maties Serracant.
- Aquest tàndem hauria de ser molt potent i crec que té una visió molt adequada del que és el Vallès. Ara bé, no sé quina força poden tenir.
- Quan torni a presentar el document, segurament, es trobarà davant cares conegudes, hi haurà algun retret?
- Retrets no en tenim, no és la nostra intenció. Anem a fer proposicions i recordar que s'han perdut quatre anys, perquè no s'ha fet res sinó que s'han fet actuacions que no han potenciat el transport públic.
- En aquest temps, s'ha ampliat la C-58; l'AP-7, la C-32, l'AP-2 i la C-33 han passat a ser gratuïtes...
- ... Sí, són aquests moments que vivim. Es poden fer actuacions senzilles, que poden ser significatives, però que no es duen a terme, i, en canvi, es dediquen esforços a elements que potencien la mobilitat amb el vehicle privat.
- Bé, hi ha hagut una proposta, més perfilada que la feta el 2018, d'un tren directe a l'aeroport aprofitant l'R4.
- Som crítics amb això. Els túnels ferroviaris de Barcelona són una de les mancances i debilitats de la xarxa catalana, perquè tota hi passa per allà, excepte l’R8. Estan molt plens i posar-hi un tren directe o semi-directe distorsiona el bon funcionament de les línies actuals. Plaça Catalunya es posa al límit i pot comportar un canvi de l’R4 i així, en comptes d'entrar a la capital catalana per Sant Andreu Arenal i Sagrera ho faci per Sant Andreu Comtal i el Clot i, per tant, no s'aturaria a Plaça Catalunya.
- Entre els suggeriments del document, hi ha una línia de tren, l'R80, entre Reus i Girona. És viable? Quin seria l'usuari?
- Pot ser un que vagi entre Castellbisbal i Mollet o entre Sant Celoni i la UAB. Entenc que no hi ha una gran demanda entre Girona i Reus, però sí entre Vilafranca i Mollet o Reus. No és tan això sinó el fet que no passi per Barcelona, perquè quan ho fa no és competitiva i et força a agafar el cotxe i ara que l’AP-7 és gratuïta encara més. I podria començar demà mateix, tot i que ara està amb les obres del corredor Mediterrani.
I una altra, que també seria una petita actuació, és l’R7, per què ha d'acabar a la UAB? Pot fer-ho a Sant Cugat i que arribi fins a Molins de Rei i així tenim una connexió amb el Vallès i el Baix Llobregat. No calen grans inversions.
- Ara que ho menciona, quant costaria tot plegat?
- Depèn de l'ambició. Per començar, no disposem d'un mapa unificat de totes les línies de transport públic interurbanes al Vallès. El més semblant és allò que ens pugui donar Google. Com a associació l'estem creant i a partir d'aquí es pot actuar. Hi ha més gent que es mou per l'interior de les comarques que no des d'aquestes a Barcelona i, en canvi, hi ha més dotació per anar a la capital catalana. L'única línia que tenim que no passa per Barcelona, l’R8, té un tren cada hora i demanen que en siguin dos. És una línia paral·lela a la gran autopista de l’Estat i forma part del corredor del Mediterrani. Està totalment oblidada. Té unes possibilitats molts grans i això cal afegir els intercanviadors.
- Ha parlat d'idees per atraure usuaris, des del punt de vista de les infraestructures, però què li sembla que Rodalies sigui gratuït?
- Estem en contra. Les experiències fetes a Europa indiquen que han estat un fracàs. Quan les coses no les pagues no les valores i no pots exigir qualitat.
- Només hi ha un país europeu que té el transport públic de franc, Luxemburg.
- Com a país, sí, però hi ha ciutats que han impulsat diverses iniciatives. Volem títols com tarifes planes, però no gratuïts. El transport públic té un cost important, encara que estigui molt subvencionat. I la T-Mobilitat, en aquest sentit, és l'element clau perquè es torni competitiu. Ara només hi ha un canvi de suport. El seu tarannà és que tendeixi a pagar el preu més baix en funció de l'ús que li dones. Com més s'utilitza, el preu va cap a zero, que no vol dir que sigui gratuït.
- Una mena de recompensa per moure's en transport públic.
- Exacte! El preu s'adequa a les necessitats de cadascú. A Sabadell tenim un exemple: Transports Urbans de Sabadell (TUS). És un gran operador i treballa molt bé, però el transport urbà no és competitiu. Quin és el seu target potencial? Els jubilats, els nens petits i la immigració, i molts van amb bitllets subvencionats. La resta, si no ens arriba el bus a la parada, o anem caminant, perquè la ciutat sortosament ho permet, o amb bicicleta...
- ... I què proposaria perquè fos interessant per a d'altres col·lectius?
- Ens ho dirà o hauria de fer-ho l'estudi del Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS), que diu que la primera actuació en transport públic és un estudi per saber com està la ciutat. És surrealista. Entenc que hi ha hagut molta dificultat per arrencar-lo, però ja s'hauria d'haver fet abans. El departament de mobilitat del consistori és molt minso, tot i que el transport públic costa molts diners.
- Com està el PMUS?
- Ha acabat el període d'al·legacions i hauria d'estar enllestit en unes setmanes. Celebrem que hi sigui, però és molt decepcionant. Ja es veia venir amb les reunions prèvies, perquè tenir molta participació no és sinònim que el PMUS, o el que vulguis fer, s'adeqüi a la ciutat.
- Per què diu que és "decepcionant"?
- No planteja accions perquè hi hagi un canvi i això que al preàmbul diu que vol fer-ho. És a dir, el mateix PMUS ho reconeix, i ho repeteix vàries vegades. Hi posa la fe que aquest canvi de mobilitat, entès que passa per deixar el cotxe per anar més a peu, bicicleta o en autobús, està lligat a altres municipis o administracions supramunicipals. Per exemple, i perquè ho entenguis: fixa un objectiu X i no s'assolirà si no hi ha l'estació de Can Llong. És una mena de pilota endavant, ja ho faran els altres. No hi posa tot el que hauria de tenir Sabadell, que és una ciutat molt important i té marge de maniobra. Tornem el que et deia al principi, no hi ha una visió conjunta i això que la llei ho permet.
Un escrit "totalment vigent", diu el delegat de la PTP al Vallès Occidental, Marc Taulats (Sabadell, 1971). Posa damunt la taula "mancances" i també carrega contra les polítiques en aquest àmbit perquè no amplien el focus més enllà del municipi. Lamenta que s'han perdut quatre anys, sense retrets, i ara tornarà a passejar amb la carpeta, ja que, entre altres coses, ara hi ha declarada una emergència climàtica:
- Imagini's que soc un alcaldable, com em vendria el document?
- Doncs, que no és un full de ruta sinó evidencia les mancances de mobilitat al voltant del Vallès i hi ha propostes al respecte. I el fet que vagi adreçat a candidatures és perquè pensen molt en el seu territori i no amb els seus veïns. Per això, crec que hauria d'haver un regidor d'afers exteriors, i no és una proposta meva, ja ho he sentit a dir. La globalitat, en un àmbit més proper, no està consolidada. Tenim molts lligams com, per exemple, la gent de Barberà té l'hospital de referència al Taulí i pel tema d'oci ens movem de Sabadell... Tot plegat, no està damunt la taula.
Tampoc hi ha una cosa tan simple com disposar d'un autobús, que sigui ràpid i amb prou productivitat, que vagi de Terrassa fins a Montcada aprofitant el traçat de l’N-150, passant per, entre d'altres, Sabadell, Cerdanyola i Ripollet. I això es pot fer demà mateix. El mateix passa amb l’AP-7. Per exemple, un bus que vagi de Mollet fins al polígon de Can Sant Joan, passant per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
- Hi ha les línies ràpides de bus BRCAT.
- Aquest model comporta inversió en infraestructures. I el que diem és que la carretera més important de l'àrea metropolitana, en sentit que va de mar a muntanya, a menys de 500 metres d'aquest eix viari hi viuen més de 200.000 persones. Es podria posar un autobús cada 15 minuts i si la demanda respon, es pot estudiar el BRCAT i, fins i tot, si l'èxit és més important, per què no un tramvia? A Terrassa, per exemple, han sabut integrar l'N-150 millor que a Sabadell. Tenen uns carrils més estrets, no hi ha un de cinc metres per sentit, i han eixamplat les voreres.
- En aquest document es detalla que el 13% dels moviments interns del Vallès són en transport públic. Encara és vigent?
- Encara és així i és demolidor. I sabem que no és una qüestió que passi pels ajuntaments, perquè els recursos són els que són, però no hi ha aquesta mentalitat entre localitats que et comentava, no s'aposta per un enfocament interurbà i potser per això no ha tingut èxit, perquè cadascú es mira el seu melic. Ara bé, tot és qüestió de voluntat. El que et deia de la importància d'aquesta figura d'un regidor d'afers exteriors. De fet, la primera mesura que proposem és la governança de la mobilitat, i amb caràcter d'urgència. Un organisme que tingui disponibilitat pressupostària, tècnics i que aquests tinguin capacitat d'obrar. És a dir, diners, anàlisis de la mobilitat i que s'implementin mesures. I això cal sumar-hi, la xarxa actual de Rodalies, Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) i els autobusos. Ara per ara, això es fa des d'un despatx de la Generalitat, a Barcelona, i amb pocs recursos. I el Vallès té prou entitat per fer-ho.
"El tàndem Fernàndez i Serracant hauria de ser molt potent i crec que té una visió molt adequada del que és el Vallés. Ara bé, no sé quina força poden tenir"
- No ajuda que el conseller de Territori, Juli Fernàndez, sigui vallesà i també el seu assessor, Maties Serracant.
- Aquest tàndem hauria de ser molt potent i crec que té una visió molt adequada del que és el Vallès. Ara bé, no sé quina força poden tenir.
- Quan torni a presentar el document, segurament, es trobarà davant cares conegudes, hi haurà algun retret?
- Retrets no en tenim, no és la nostra intenció. Anem a fer proposicions i recordar que s'han perdut quatre anys, perquè no s'ha fet res sinó que s'han fet actuacions que no han potenciat el transport públic.
- En aquest temps, s'ha ampliat la C-58; l'AP-7, la C-32, l'AP-2 i la C-33 han passat a ser gratuïtes...
- ... Sí, són aquests moments que vivim. Es poden fer actuacions senzilles, que poden ser significatives, però que no es duen a terme, i, en canvi, es dediquen esforços a elements que potencien la mobilitat amb el vehicle privat.
- Bé, hi ha hagut una proposta, més perfilada que la feta el 2018, d'un tren directe a l'aeroport aprofitant l'R4.
- Som crítics amb això. Els túnels ferroviaris de Barcelona són una de les mancances i debilitats de la xarxa catalana, perquè tota hi passa per allà, excepte l’R8. Estan molt plens i posar-hi un tren directe o semi-directe distorsiona el bon funcionament de les línies actuals. Plaça Catalunya es posa al límit i pot comportar un canvi de l’R4 i així, en comptes d'entrar a la capital catalana per Sant Andreu Arenal i Sagrera ho faci per Sant Andreu Comtal i el Clot i, per tant, no s'aturaria a Plaça Catalunya.
"El fet que una línia de tren no passi per Barcelona fa que sigui més competitiva"
- Entre els suggeriments del document, hi ha una línia de tren, l'R80, entre Reus i Girona. És viable? Quin seria l'usuari?
- Pot ser un que vagi entre Castellbisbal i Mollet o entre Sant Celoni i la UAB. Entenc que no hi ha una gran demanda entre Girona i Reus, però sí entre Vilafranca i Mollet o Reus. No és tan això sinó el fet que no passi per Barcelona, perquè quan ho fa no és competitiva i et força a agafar el cotxe i ara que l’AP-7 és gratuïta encara més. I podria començar demà mateix, tot i que ara està amb les obres del corredor Mediterrani.
I una altra, que també seria una petita actuació, és l’R7, per què ha d'acabar a la UAB? Pot fer-ho a Sant Cugat i que arribi fins a Molins de Rei i així tenim una connexió amb el Vallès i el Baix Llobregat. No calen grans inversions.
El mapa del transport públic del Vallès projectat per la PTP Foto: PTP
- Ara que ho menciona, quant costaria tot plegat?
- Depèn de l'ambició. Per començar, no disposem d'un mapa unificat de totes les línies de transport públic interurbanes al Vallès. El més semblant és allò que ens pugui donar Google. Com a associació l'estem creant i a partir d'aquí es pot actuar. Hi ha més gent que es mou per l'interior de les comarques que no des d'aquestes a Barcelona i, en canvi, hi ha més dotació per anar a la capital catalana. L'única línia que tenim que no passa per Barcelona, l’R8, té un tren cada hora i demanen que en siguin dos. És una línia paral·lela a la gran autopista de l’Estat i forma part del corredor del Mediterrani. Està totalment oblidada. Té unes possibilitats molts grans i això cal afegir els intercanviadors.
- Ha parlat d'idees per atraure usuaris, des del punt de vista de les infraestructures, però què li sembla que Rodalies sigui gratuït?
- Estem en contra. Les experiències fetes a Europa indiquen que han estat un fracàs. Quan les coses no les pagues no les valores i no pots exigir qualitat.
"La T-Mobilitat és un element clau perquè el transport públic es torni competitiu Com mes s'utilitza, el preu va cap a zero, que no vol dir que sigui gratuït"
- Només hi ha un país europeu que té el transport públic de franc, Luxemburg.
- Com a país, sí, però hi ha ciutats que han impulsat diverses iniciatives. Volem títols com tarifes planes, però no gratuïts. El transport públic té un cost important, encara que estigui molt subvencionat. I la T-Mobilitat, en aquest sentit, és l'element clau perquè es torni competitiu. Ara només hi ha un canvi de suport. El seu tarannà és que tendeixi a pagar el preu més baix en funció de l'ús que li dones. Com més s'utilitza, el preu va cap a zero, que no vol dir que sigui gratuït.
- Una mena de recompensa per moure's en transport públic.
- Exacte! El preu s'adequa a les necessitats de cadascú. A Sabadell tenim un exemple: Transports Urbans de Sabadell (TUS). És un gran operador i treballa molt bé, però el transport urbà no és competitiu. Quin és el seu target potencial? Els jubilats, els nens petits i la immigració, i molts van amb bitllets subvencionats. La resta, si no ens arriba el bus a la parada, o anem caminant, perquè la ciutat sortosament ho permet, o amb bicicleta...
- ... I què proposaria perquè fos interessant per a d'altres col·lectius?
- Ens ho dirà o hauria de fer-ho l'estudi del Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS), que diu que la primera actuació en transport públic és un estudi per saber com està la ciutat. És surrealista. Entenc que hi ha hagut molta dificultat per arrencar-lo, però ja s'hauria d'haver fet abans. El departament de mobilitat del consistori és molt minso, tot i que el transport públic costa molts diners.
- Com està el PMUS?
- Ha acabat el període d'al·legacions i hauria d'estar enllestit en unes setmanes. Celebrem que hi sigui, però és molt decepcionant. Ja es veia venir amb les reunions prèvies, perquè tenir molta participació no és sinònim que el PMUS, o el que vulguis fer, s'adeqüi a la ciutat.
- Per què diu que és "decepcionant"?
- No planteja accions perquè hi hagi un canvi i això que al preàmbul diu que vol fer-ho. És a dir, el mateix PMUS ho reconeix, i ho repeteix vàries vegades. Hi posa la fe que aquest canvi de mobilitat, entès que passa per deixar el cotxe per anar més a peu, bicicleta o en autobús, està lligat a altres municipis o administracions supramunicipals. Per exemple, i perquè ho entenguis: fixa un objectiu X i no s'assolirà si no hi ha l'estació de Can Llong. És una mena de pilota endavant, ja ho faran els altres. No hi posa tot el que hauria de tenir Sabadell, que és una ciutat molt important i té marge de maniobra. Tornem el que et deia al principi, no hi ha una visió conjunta i això que la llei ho permet.