11
de gener
del
2023
Actualitzat
a les
21:58h
L'equip encarregat de l'exhumació de Cipriano Martos ha localitzat les restes òssies de l'antifranquista, que va passar una temporada de la seva vida a Sabadell, i ha comprovat que són compatibles amb les descripcions i les seves característiques físiques.
La troballa s'ha fet aquest passat dimarts, després d'un mes des de l'inici dels treballs (van engegar el 12 de desembre). Ara es procedirà a fer les comprovacions pertinents creuant les mostres d'ADN amb altres familiars de Martos per acabar de certificar la seva identitat.
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha fet l'anunci aquest dimecres des del mateix cementiri de Reus. El cap de l'executiu ha assegurat que amb aquesta acció es "referma el compromís" del Govern amb les víctimes del franquisme. Martos va ser torturat i assassinat el 1973 per la Guàrdia Civil i va ser enterrat en una fossa comuna de la ciutat.
A més, les despulles corresponen amb les d'un cos al qual se li ha fet una autòpsia com la que se li va practicar a Martos. Així mateix, el cos trobat té una lesió a l'espatlla com la que va patir l'antifeixista. Per trobar-lo, s'han excavat cinc nivells de la fossa, a cinc metres de profunditat.
Davants d'aquests fets, la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, ha enviat un missatge de "prudència" i a la vegada "d'esperança", a l'espera de les proves d'ADN que validin aquestes verificacions. Restituir la "dignitat" de Martos El president de la Generalitat ha qualificat l'acció de "restitució de la dignitat" de Martos i la seva família, i ha assegurat que és un pas més cap a la "reparació històrica" de la seva memòria.
Alhora, Aragonès ha afirmat que encara queda feina per fer en matèria de recuperació de la memòria històrica i que és un "deure que tenim com a país". En aquesta línia, Ubasart ha indicat que a "Catalunya hi ha molts Cipriano Martos" i s'ha compromès a "rescatar de l'oblit" tots aquells que "van contribuir a fer d’aquest país un país més lliure i més digne”.
La troballa s'ha fet aquest passat dimarts, després d'un mes des de l'inici dels treballs (van engegar el 12 de desembre). Ara es procedirà a fer les comprovacions pertinents creuant les mostres d'ADN amb altres familiars de Martos per acabar de certificar la seva identitat.
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha fet l'anunci aquest dimecres des del mateix cementiri de Reus. El cap de l'executiu ha assegurat que amb aquesta acció es "referma el compromís" del Govern amb les víctimes del franquisme. Martos va ser torturat i assassinat el 1973 per la Guàrdia Civil i va ser enterrat en una fossa comuna de la ciutat.
A cinc metres de profunditat
Els antropòlegs i arqueòlegs encarregats de les tasques d'exhumació han exhumat 41 cossos de la fossa comuna número 11 del cementiri de Reus. Entre aquests han localitzat les restes òssies que serien compatibles amb les del militant antifranquista Cipriano Martos. Segons han explicat els responsables de l'actuació, el cos coincideix amb el perfil biològic de la víctima: un jove menor de 30 anys (Martos en tenia 28 quan el van enverinar).A més, les despulles corresponen amb les d'un cos al qual se li ha fet una autòpsia com la que se li va practicar a Martos. Així mateix, el cos trobat té una lesió a l'espatlla com la que va patir l'antifeixista. Per trobar-lo, s'han excavat cinc nivells de la fossa, a cinc metres de profunditat.
Davants d'aquests fets, la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, ha enviat un missatge de "prudència" i a la vegada "d'esperança", a l'espera de les proves d'ADN que validin aquestes verificacions. Restituir la "dignitat" de Martos El president de la Generalitat ha qualificat l'acció de "restitució de la dignitat" de Martos i la seva família, i ha assegurat que és un pas més cap a la "reparació històrica" de la seva memòria.
"A Catalunya hi ha molts Cipriano Martos"
Aragonès ha recordat que l'activista va ser tractat "de manera totalment inhumana" i enterrat "de forma indigna". De fet, el seu germà, Antonio Martos, també present a l'acte, ha lamentat que els seus pares no van viure "mai tranquils" després de l'assassinat. Els treballs s'han fet amb els principis de "veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició", ha subratllat el cap de l'executiu.Alhora, Aragonès ha afirmat que encara queda feina per fer en matèria de recuperació de la memòria històrica i que és un "deure que tenim com a país". En aquesta línia, Ubasart ha indicat que a "Catalunya hi ha molts Cipriano Martos" i s'ha compromès a "rescatar de l'oblit" tots aquells que "van contribuir a fer d’aquest país un país més lliure i més digne”.