entrevista

«És innegable que els protagonistes del primer 'Joc de Cartes' de la tardor vam ser jo i Can Sidro»

Sergi Cobaleda, "l'impostor" de Joc de Cartes, explica la seva experiència al programa

Sergi Cobaleda | TV3
per Albert Hernàndez, Sabadell, Catalunya | 26 d'octubre de 2022 a les 08:00 |
El primer programa de la nova temporada de Joc de Cartes ha seguit generant comentaris. Àlex Ruano, el xef de Can Mauri, va ser el guanyador com a millor xef jove del Vallès Occidental. Ell es va embutxacar el xec, però la glòria se la va endur un altre: Sergi Cobaleda. Això, almenys, és el que ell creu.

Presentat com a cuinar de Can Sidro, a Palau-solità i Plegamans, però realment no ho era. "Ens has enganyat", li va recriminar el presentador de l'espai, i cuiner, Marc Ribas. Qualificat "d'impostor", assegura que "no ha sortit gaire" aquests primers dies per tot el rebombori general i garanteix que la imatge que es va projectar a la televisió no és la seva, "era espectacle". Cobaleda aparta (o no) la mirada dels fogons per una estona per explicar les bambolines del programa a NacióSabadell:


- Ha respost la clientela després de l'aparició a Joc de Cartes?

- Prou bé, la gent s'hi ha interessat. Hem sortit a totes les cerques i a tot arreu. I molta gent ha vingut a provar el nostre menjar. Tot i que els clients no ho comentaven, ho hem notat pels plats que demanaven: els peus de porc han estat els més sol·licitats. I això només s'explica perquè li van agradar molt al Marc, perquè abans gairebé ni es venien.


- I en l'àmbit personal, com li ha afectat?

- Encara no he sortit gaire, perquè hi ha molt rebombori. Sí que és cert que la gent amb la qual m'he trobat, m'ha preguntat, com havia anat i per què m'havia presentat... La gent sempre vol saber una mica més.

- Ha rebut algun tipus d'intimidació o tot el contrari?

- Hi ha hagut de tot. Quan ets una persona polèmica en un programa hi ha de tot: els que t'odien i aquells que t'adoren. He rebut feedback de les dues parts. És molt fàcil criticar des d'una pantalla.

- Ha estat molt pendent de les reaccions a les xarxes socials i Internet?

- He passat bastant, sinó m'hauria posat malalt. S'ha generat massa rebombori i únicament he parlat amb el programa de TV3 Tot es mou, i allà vaig donar la meva versió, i no he contestat a ningú. No he fet res més.

- Ha parlat amb la resta de concursants?

- No. És cert que vaig ser una mica odiat per la resta de concursants. Al cap i a la fi, vaig anar això, a concursar. És un reality. Vaig anar a fer la meva feina i ja està, no li tinc ràbia a ningú, ni vull res dolent i tampoc no he insultat ni m'he posat amb ningú. En canvi, per l'altra part no ha estat així.
  - Entrem en matèria, com porta l'engany tan lluny, no li fan cap prova de cuina?

- No, no me'n van fer cap. Ens van trucar per oferir-nos participar a Joc de Cartes, però demanaven un xef jove i els que tenim no encaixaven. Aleshores, vam dir: "M'hi presento i aviam què passa". I així va ser. Vam venir un parell de vegades a l'establiment per gravar i entrevistar-me. Crec que buscaven sobretot el perfil personal i no tant si era xef i cuinava o no cuinava.

- De qui va ser la idea de presentar-se com a xef?

- Meva, em vaig oferir a fer-ho.

- I què li van preguntar en aquestes dues visites prèvies a Can Sidro? Coses relacionades amb la cuina?

- Van ser qüestions personals. No em van preguntar ni com es fa un ajo blanco, ni una salsa romesco o ni el que duu la llet de tigre [somriures]...

- I ara, ja ho sap?

- Encara no ho sé [somriures]. Em dius de fer un ajo blanco i tampoc el sabria fer. Sé que porta ametlles i all, no sé què més. El que sí sé és que nata no en duu. Això ho tinc clar!
  - El Marc Ribas al Versió RAC 1 va dir que l'havia enxampat pràcticament des del minut 1, però va deixar seguir el show. Ho va notar?

- La primera gravació que vam fer, quan va sorgir tot el tema de la leche de tigre, sí que vaig pensar: "Aquí m'han enganxat!". I em preguntaven coses que no sabia ben bé què respondre. Deia el que em sortia i el que no, m'ho inventava. Volia arribar a la final i continuar al concurs, però és veritat que el Marc es va adonar en el primer restaurant i també els va interessar veure com me'n sortia.
  - Li va dir alguna cosa sobre que l'havia caçat?

- No, no em van dir res. El que volien és que continués el programa i veure per on me'n sortia i a veure què feia. Crec que va ser el més gran del programa, el més divertit i del que més se'n va parlar.

- I expliqui'm com va viure quan en Víctor va patir una reacció al·lèrgica?

- Les postres no duia cap proteïna de la llet, perquè era de soja. El problema va ser amb la salsa de l'ànec, del segon plat. El cuiner va voler donar-li l'últim toc, perquè estigués més bo. No ho sabia i tampoc me'n vaig adonar. Pensava que era més amb una base de taronja i ja està. Aquí va venir el problema. El tema de les al·lèrgies, ho subratllo, ens les prenem seriosament, ho tenim molt controlat i la gent ho pot comprovar visitant-nos.

- Com a espectador es va viure amb certa inquietud...

- ... Clar! Si li poses segons quina música, que tensa el públic, i fas un muntatge que sembli vés a saber què. Si la cosa hagués anat a molt greu, m'hauria espantat molt. I insisteixo que mai ens ha passat amb cap client a Can Sidro, i n'hem tingut milers. També cal tenir en compte que hi ha moltes càmeres, molts nervis i era una cosa especial. Són moltes coses. De fet, no vaig ser l'únic. També al restaurant de la Tina, on no va menjar res.

- Creu que surt a compte? No pot ser, com diu una expressió castellana molt adient: "Pan para hoy y hambre para mañana"?

- No, nosaltres fa més de 20 anys que estem oberts i tenim molts clients que ja ens coneixen, que saben que es menja bé, es gaudeix d'un dinar en grup, celebrant un aniversari o fins i tot un casament. Tenim una trajectòria que és impossible borrar-la. Va ser un dels programes més vistos i així ho van dir les audiències. Hem aconseguit fer-nos veure a tot arreu. Tothom parla de nosaltres. Els protagonistes del primer Joc de Cartes de la tardor vam ser jo i Can Sidro. I això és innegable.



- S'ha plantejat estudiar cuina o preparar-se per ser realment cuiner?

- No ho tinc clar. No ho sé què faré encara. La meva vertadera feina és la dels casaments. Estic molt content i m'agrada molt. M'agrada veure les parelles casar-se i que surt ben organitzada. Satisfà molt veure que la gent marxa contenta i això és molt important.

- Visitarà els establiments dels altres concursants?

- Sí, no tindria cap problema. No guardo cap ressentiment. I la gent que mostra ràbia cap a la meva persona, però que recordo va ser una actuació, els hi diria que s'haguessin presentat ells i haguessin tingut el valor de fer-ho. La crítica és molt fàcil.

- Per acabar, ha posat un Sant Pancraci al restaurant?

- Encara no sé quin és el Sant Pancraci, si el que porta el porquet o la gallina. No ho sé. Però ja ho vaig dir al programa, ho respecto tot. I dins això, també hi ha les creences i religions, però no hi crec, com tampoc en els esperits ni els sants.

 

Participació