entrevista

Lluís Perarnau: «Hauríem d'haver actuat amb més contundència respecte a Smatsa»

El regidor de la Crida per Sabadell, Lluís Perarnau, deixa l'acta, després de quatre anys al ple en dues etapes

El regidor Lluís Perarnau | Albert Hernàndez
per Albert Hernàndez, Sabadell, Catalunya | 21 d'octubre de 2022 a les 20:00 |
Abans d'acabar l'any, la sala de plens tindrà una nova cara: Aurora Murillo. La Crida per Sabadell renova els seus regidors, Lluís Perarnau (Sabadell, 1968) deixa l'acta, en un moviment per afrontar les eleccions municipals de 2023. Així, les tres veus de la formació seran dones -se sumarà a Nani Valero, portaveu, i Anna Lara-.

Perarnau haurà completat quatre anys com a regidor i ho ha fet en dues etapes. Primer, en el govern quadripartit -ERC, la Crida, Unitat pel Canvi i Guanyem- entre setembre de 2017 i juny de 2019, pràcticament dos anys marcats per les protestes de la Policia Municipal i l'amenaça de vaga de la plantilla d'Smatsa davant el propòsit de "fiscalitzar" el contracte. I a tot això, també en el moment àlgid del procés. A l'octubre de 2020, per la marxa de l'exalcalde Maties Serracant, va tornar al plenari:


- Quina valoració fa del seu doble pas per la sala de plens?

- L'anterior va ser molt més mogut, tant a nivell polític com personal. I això no vol dir que s'hagi de menystenir la feina feta des de l'oposició, perquè es fiscalitza i s'intenta crear una alternativa contra un govern tan gris del PSC.


- I ho han aconseguit?

- Es va intentar, però no va poder ser. Ara toca que hi hagi alternativa i ho intentarem de cara a les pròximes eleccions.

​- Va entrar en aquest mandat per la renúncia del que aleshores era regidor, i havia estat alcalde, Maties Serracant. S'ho esperava?

- Sabia que es podia donar la possibilitat i ja participava a la mesa de la Crida. De fet, per poc no vam treure un quart regidor a les eleccions municipals de 2019 i anava de número quatre. Sí que és cert que no és el mateix, perquè la seva àrea era la d’Urbanisme i Territori i suposava un repte. I m'ha estat donant un cop de mà, així funcionem a la Crida, en equip. Ara faré el mateix amb l'Aurora.

- Quan va ser regidor de Serveis Municipals i Seguretat i Prevenció va tenir la Policia Municipal en contra, els tres sindicats (UGT, CCOO i SPPM-Cat) van muntar una acampada. A més, també va haver-hi protestes. I ara, també continuen. Què passa?

- Segueixen fent les seves reivindicacions, però un fet objectiu, i així ho diuen les dades, és que en el nostre mandat vam incrementar la plantilla i ara s'ha aturat, únicament se substitueixen les jubilacions. El 2016 hi havia 227 efectius, en l'informe del 2019 es va arribar als 249 i el 2020 i 2021 s'ha quedat en 241 i 240, respectivament. Aquests dos últims anys ja no governàvem. El Pla Director de la Policia tenia marcat l'objectiu d'assolir els 275 i això s'ha frenat en el mandat del PSC.



- El cos segueix demanant millores, més material, i de qualitat...

- ... Hi ha reivindicacions que potser són recurrents, a més, de vegades, hi ha una dinàmica de competència entre sindicats, però els fets objectius és que vam fer uns increments de plantilla. També vam intentar, dins les nostres possibilitats, feminitzar la plantilla, amb formacions prèvies per incrementar la presència de la dona en els processos de selecció, que també s'ha deixat de fer.

- I això?

- Potser no tenen la mateixa visió que nosaltres, sobre la necessitat d'aquesta presència femenina dins del cos.
 

Lluís Perarnau, en la presentació de les noves motos de la Policia Municipal. Foto: Juanma Peláez


- I una altra patata calenta va ser Smatsa.

- No, només ho diem nosaltres, el mateix Ajuntament de Sabadell va reconèixer que el contracte era nul, però, acte seguit, va dir que no actuarien. Segons la seva argumentació, perquè els tempos per cancel·lar-lo ja es compliria la concessió. En essència, portem deu anys de contracte ingovernable i n'estarem cinc més. Tampoc han plantejat dur-lo a la Comissió Jurídica Assessora.




- La Comissió Jurídica Assessora ha sonat molt els últims anys. Per què no va anar-hi abans, quan eren al govern municipal?

- Ho vam intentar, però estava instruint-se la causa per la peça 28 del cas Mercuri i no vam poder accedir a l'expedient. Posteriorment, sí, però no vam tenir la majoria, amb la despenjada d'Unitat pel Canvi i Guanyem. Ja en aquest mandat es va crear una comissió específica, que vam promoure, i va presidir l'exregidora de Junts Lourdes Ciuró. Es va suspendre en considerar que havíem actuat de forma unilateral. Sempre hem defensat dur-la aquest òrgan consultiu de la Generalitat i ens han acabat donant la raó. Hi ha un incompliment o una part que no es compleix del contracte. A més, com que no s'ha fet la feina ordinària, el consistori encomana fer-ho de forma extraordinària i això s'ha de pagar. És a dir, es paga dues vegades per una tasca que s'hauria de fer.

"En els estudis que vam fer, quan érem al govern municipal, en la neteja viària hi havia un incompliment del 27%"


- La justícia, en una primera sentència, va tombar la instal·lació de GPS i els costos pel trasllat d'envasos, una clàusula del contracte.

- Depèn molt de les interpretacions que facin els jutges i és cert que els han donat la raó, però en el fons, estem en el mateix, és un contracte molt difícil de controlar i el que s'hauria d'executar no s'està fent de la manera correcta. I nosaltres, en els estudis que vam dur a terme, en la neteja viària hi havia un incompliment del 27% i això no s'ha esmenat.

- Li ha quedat alguna espina d'aquesta etapa o de l'actual, a l'oposició.

- A pilota passada és més fàcil, però amb el tema d'Smatsa potser hauríem d'haver actuat amb més contundència, optar per les sancions pels incompliments. Vam tirar perquè es complís tal com marcava el contracte i d'aquí venen les liquidacions, és molt enrevessat tot plegat. Però no sabíem com acabaria tot. Està clar que la nul·litat era la via més directe i no ens en vam sortir, tampoc en aquest mandat.

I també amb les municipalitzacions, perquè estaven al nostre acord de govern, però quan tocaven àrees com Acció Social o Educació, doncs, no hi havia la voluntat. Tot i així, crec que és un tema important i en aquest mandat, des de l'oposició, hem seguit picant pedra i serà un dels nostres cavalls de batalla. Cada vegada és més factible o recuperar alguns serveis que ho eren, perquè a l'entorn està passant, a Terrassa amb l'aigua; a Sant Quirze amb les escoles bressol. Quin sentit té que feines de mà d'obra intensives les facin empreses, companyies del grup ACS, de Florentino Pérez. Al final s'acaba pagant el doble, quan això es pot fer directament i retribuir millor al personal.

- Creu que per ser la Crida qui ho defensa no té un major consens?

- Sí que és una bandera molt de la Crida, però volem que sigui compartit amb el màxim de grups. En aquest sentit, amb l'espai dels comuns estarem bastant alineats, malgrat les dificultats que comentava del passat i amb ERC espero que també, estan governant a Sant Quirze. Al cap i a la fi, si es planteja amb una visió transformadora, ja que es poden millorar les condicions laborals i del servei.
 

Els tres regidors de la Crida Foto: Cedida


- I ara, què farà?

- No em retiro de la política, seguiré a la Crida. Crec que el projecte necessita tenir sempre un peu a la institució i un altre al carrer. I la campanya l'encarem, no només amb incrementar la representació, tenir més presència al conjunt de la ciutat, hi ha barris amb poques votacions i ens hem de donar a conèixer. Precisament, són barris populars que si no hi ha una presència d'esquerra combatent, la demagògia de la dreta i l'extrema dreta s'acaben imposant.

- En la presentació de l'alcaldable de Cs, el portaveu de la formació, Adrián Hernández, va donar per fet que Marta Farrés tornaria a ser l'alcaldessa.

- Si el PSC té alguna cosa és que és una maquinària electoral que funciona molt bé. És política d'aparador. Tindrem la campanya de Nadal amb tot il·luminat i la sobreexposició mediàtica de l'alcaldessa amb l'excusa de promoure el comerç. Però això ja ho sabíem. Intentarem fer una campanya de crear consciència, que això té les seves limitacions, i que cap vot d'esquerres se'n vagi al PSC, perquè no defensa cap política en aquest sentit.

- Li preocupa la possible entrada de l'extrema dreta al ple?

- Sí, la veritat que sí. Però també que els socialistes assumeixin part del discurs de la dreta i l'extrema dreta en matèria d'habitatge, perquè coneixen d'on ve la problemàtica de les ocupacions i el que hi ha darrere. És greu. Al final, la reflexió és: “Què haurà guanyat el PSC, quan pràcticament tothom pensi com PP i Vox?”. Res i com a societat, tampoc.

- El matís que incorporen és "d'ocupacions conflictives".

- Sí, però en el fons el discurs i el raonament s'estan referint a totes les ocupacions, perquè parlen de les persones que se salten la llei. És molt perillós i no cal adobar més el discurs de la dreta i l'extrema dreta i sí és necessari contrarestar-lo. I si ho fa, imagino, és per un càlcul electoral, però en la deriva que duen podria ser que ho pensessin realment. Sincerament, crec que no els beneficia, perquè si no es diferencia Cs, PP. Vox i PSC això pot ser rendible a curt termini, però en una altra convocatòria electoral els vots poden anar a un altre lloc.

- Quina lectura creu que pot fer la ciutadania, si en té alguna, que dels quatre regidors que han deixat l'acta en aquest mandat la meitat siguin de la Crida.

- Tenim molt incorporada la cultura del relleu a la Crida, però també ho està a les candidatures alternatives del Vallès. Crec que està bé que hi sigui, es formen equips i està bé que certes persones tinguin un paper o altre, però tots remem, estigui qui estigui.

- Per acabar. Li ha deixat deures a l'Aurora?

- És un bon fixatge i ho farà molt bé. Ve amb moltes idees, de cultura popular i l'educació. Haurem de fer traspàs de temes concrets de territori, que ja coneix. La feina seguirà i la portarem a tots els barris de la ciutat.

 

Participació